Diccionari - GDLC | diccionari.cat

adjectiu
1. Que té o porta tort el coll.
2. Que s’ha colltorçut.
adjectiu figuradament Abatut, neulit.
masculí i femení figuradament Hipòcrita, especialment en religió. No te’n fiïs, és un colltort.
masculí ornitologia Ocell de la família dels pícids (Jynx torquilla), de cua llarga i arrodonida, de bec curt, recte i punxegut i de plomatge gris amb llistes negres, grogues i terroses.

■ colltort

| colltorta

adjectiu Que té o porta tort el coll Que s’ha colltorçut adjectiu figuradament Abatut, neulit masculí i femení figuradament Hipòcrita, especialment en religió No te’n fiïs, és un colltort masculí ornitologia Ocell de la família dels pícids Jynx torquilla , de cua llarga i arrodonida, de bec curt, recte i punxegut i de plomatge gris amb llistes negres, grogues i terroses

■ colltrencar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colltrencar-se</title>

Etimologia: de coll¹ i trencar-se

verb

pronominal

Rompre’s pel coll.
figuradament Trencar-se el coll, sofrir perjudici (en una empresa, en un afer, etc.).

■ colltrencar-se

verb pronominal Rompre’s pel coll figuradament Trencar-se el coll, sofrir perjudici en una empresa, en un afer, etc

■ col·ludir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·ludir</title>

Etimologia: del ll. colludĕre ‘entendre’s fraudulentament amb algú’ 1a font: 1696, DLac.

verb intransitiu Pactar secretament en perjudici d’algú.

■ col·ludir

verb intransitiu Pactar secretament en perjudici d’algú

■ col·lusió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·lusió</title>

Partició sil·làbica: col_lu_si_ó
Etimologia: del ll. collusio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.

femení

Acció de col·ludir;
l’efecte.

■ col·lusió

femení Acció de colludir l’efecte

■ col·lusori

| col·lusòria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·lusori</title>

Etimologia: formació culta sobre el ll. collusus, -a, -um, participi de colludĕre ‘jugar amb’ per analogia amb mots terminats en -ori (ll. -orius, -a, -um), com il·lusori

adjectiu Que resulta d’una col·lusió.

■ col·lusori

| col·lusòria

adjectiu Que resulta d’una collusió

■ collut¹

| colluda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collut</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de coll¹

adjectiu Que té el coll gras, robust.

Vegeu també:
collut²

■ collut¹

| colluda

adjectiu Que té el coll gras, robust Vegeu també collut 2

■ collut²

| colluda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collut</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’un ll. vg. *coleūtus, der. del ll. cl. cōleus ‘testicle’

adjectiu antigament No castrat.

Vegeu també:
collut¹

■ collut²

| colluda

adjectiu antigament No castrat Vegeu també collut 1

■ col·lutori

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·lutori</title>

masculí

higiene

Rentada de la cavitat bucal.
Medicament emprat per a rentar-se la boca.

■ col·lutori

masculí higiene Rentada de la cavitat bucal Medicament emprat per a rentar-se la boca

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ colltorçar

■ colltòrcer

■ colltort | colltorta

■ colltort | colltorta

■ colltrencar-se

■ col·ludir

■ col·lusió

■ col·lusori | col·lusòria

■ col·lusori | col·lusòria

■ collut1 | colluda

■ collut1 | colluda

■ collut2 | colluda

■ collut2 | colluda

■ col·lutori

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ colltort

| colltorta

■ colltort

| colltorta

■ col·lusori

| col·lusòria

■ col·lusori

| col·lusòria

■ collut¹

| colluda

■ collut¹

| colluda

■ collut²

| colluda

■ collut²

| colluda

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia