Es mostren 88940 resultats

■ colomida

■ colomida

femení ictiologia Palomida
Gran Diccionari de la llengua catalana

colomina1

colomina1

femení Colomassa Vegeu també colomina 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

colomina2

colomina2

femení Coromina Vegeu també colomina 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colomista

■ colomista

masculí i femení Colomaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colon
| colona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colon</title>

Etimologia: del ll. colōnus ‘pagès, conreador’ 1a font: 1272, CTort.
    masculí i femení
  1. Persona que forma part d’una colònia.
  2. història Pagès que durant el Baix Imperi romà restà adscrit a la terra i la conreà mitjançant el sistema de colonat.

■ colon
| colona

masculí i femení Persona que forma part d’una colònia història Pagès que durant el Baix Imperi romà restà adscrit a la terra i la conreà mitjançant el sistema de colonat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ còlon


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">còlon</title>

Etimologia: del gr. kō͂lon ‘membre, còlon’
    masculí
  1. anatomia Part de l’intestí gros situada entre el cec i el recte.
  2. anatomia animal En els rèptils i en els mamífers, part de l’intestí gros més o menys arrodonida i que continua amb el recte.
  3. metrologia Membre de la frase definit en funció de dades mètriques o rítmiques.

■ còlon

masculí anatomia Part de l’intestí gros situada entre el cec i el recte anatomia animal En els rèptils i en els mamífers, part de l’intestí gros més o menys arrodonida i que continua amb el recte metrologia Membre de la frase definit en funció de dades mètriques o rítmiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

colon-

colon-

Forma prefixada del mot grec kō͂lon , que significa ‘membre, còlon’ Ex colonàlgia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colonat

■ colonat

masculí història Sistema social d’explotació de la terra fruit de l’evolució del sistema agrari del món romà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colònia1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colònia</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: co_lò_ni_a
Etimologia: del ll. colōnĭa, íd.
    femení
    1. Establiment fundat per un cert nombre d’habitants d’un país que van a poblar una terra allunyada d’aquell, amb el qual continuen vinculats.
    2. història A l’antiguitat fenícia i grega, establiment de caràcter fonamentalment comercial fundat com a base d’intercanvi.
    3. història A Roma, grup de ciutadans o d’aliats que, sota l’autoritat del senat (i després, de l’emperador), creaven una ciutat en territori conquerit.
    4. A Roma, lloc on s’establia la colònia.
    5. A les èpoques moderna i contemporània, territori dels països descoberts sotmesos a un domini polític i administratiu i a una explotació econòmica per part d’una potència.
  2. Conjunt d’individus d’un mateix país que habiten en una població estrangera. La colònia catalana de Mèxic.
  3. Gent que s’estableix en un lloc despoblat del seu propi país.
    1. Conjunt d’instal·lacions, separades de la població i amb una certa importància, on hom ha bastit dependències i serveis.
    2. colònia industrial Conjunt d’instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències.
    1. Conjunt de persones que passen una temporada, amb fins generalment d’estiueig, en un lloc que no és l’habitual de residència.
    2. plural Conjunt d’activitats educatives i d’esplai dirigides per mestres o monitors, sovint destinades a complementar l’acció educativa de l’escola, normalment en cases especialitzades.
  6. botànica
    1. Conjunt d’individus d’una mateixa espècie, relacionats entre ells per peduncles gelatinosos, mucílag, etc., que componen individus de diverses generacions i presenten una forma característica.
    2. per extensió Coixins de molses, sovint originats d’un mateix protonema.
  7. geobotànica Població vegetal situada poc o molt lluny de l’àrea principal de les espècies que la componen.
  8. microbiologia Massa de cèl·lules bacterianes originades per la reproducció d’un bacteri aïllat en un medi de conreu sòlid o fins i tot líquid.
    1. zoologia Conjunt d’individus pertanyents a una mateixa espècie que resten anatòmicament units per a formar una individualitat de l’ordre superior.
    2. apicultura Unitat social que formen les abelles.



    10. Vegeu també:
    colònia2

■ colònia1

femení Establiment fundat per un cert nombre d’habitants d’un país que van a poblar una terra allunyada d’aquell, amb el qual continuen vinculats història A l’antiguitat fenícia i grega, establiment de caràcter fonamentalment comercial fundat com a base d’intercanvi història A Roma, grup de ciutadans o d’aliats que, sota l’autoritat del senat i després, de l’emperador, creaven una ciutat en territori conquerit A Roma, lloc on s’establia la colònia A les èpoques moderna i contemporània, territori dels països descoberts sotmesos a un domini polític i administratiu i a una explotació econòmica…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colònia2

■ colònia2

femení perfumeria Aigua de Colònia Vegeu també colònia 1
Informació complementària
Traducció