Es mostren 88940 resultats

■ adjacent

■ adjacent

adjectiu Que és tocant, al costat mateix, contigu Angles adjacents gramàtica Element que fa de complement del nucli d’un sintagma i que n’és contigu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

adjar


<title type="display">adjar</title>

masculí i femení etnologia Individu d’un poble caucàsic que forma part del grup occidental dels georgians i que habita majoritàriament l’Adjària.

adjar

masculí i femení etnologia Individu d’un poble caucàsic que forma part del grup occidental dels georgians i que habita majoritàriament l’Adjària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjectiu
| adjectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adjectiu</title>

Partició sil·làbica: ad_jec_tiu
Etimologia: del ll. adjectivus, -a, -um ‘que s’afegeix, adjectiu’, der. de adjicĕre ‘llançar vers’ 1a font: c. 1390
  1. adjectiu Que es refereix a una qualitat o un accident.
  2. adjectiu Que no és en si.
  3. adjectiu colorants Dit dels colorants indirectes que en tintoreria necessiten una substància auxiliar, anomenada mordent, per a poder-se fixar sobre la fibra.
  4. gramàtica
    1. adjectiu Adjectival. Locució adjectiva.
    2. masculí [abreviatura adj.] Categoria gramatical que, dins una oració i en un sintagma nominal, té com a funció ordinària de completar un substantiu. Adjectius qualificatius. Adjectius determinatius.
    3. adjectiu verbal Adjectiu que prové d’un participi i que no ha perdut totalment la seva natura verbal, com ara bullent en aigua bullent.
    4. nom adjectiu Adjectiu.
    5. verb adjectiu Verb atributiu.

■ adjectiu
| adjectiva

adjectiu Que es refereix a una qualitat o un accident adjectiu Que no és en si adjectiu colorants Dit dels colorants indirectes que en tintoreria necessiten una substància auxiliar, anomenada mordent , per a poder-se fixar sobre la fibra gramàtica adjectiu Adjectival Locució adjectiva masculí abreviatura adj Categoria gramatical que, dins una oració i en un sintagma nominal, té com a funció ordinària de completar un substantiu Adjectius qualificatius Adjectius determinatius adjectiu verbal Adjectiu que prové d’un participi i que no ha perdut totalment la seva natura verbal, com ara bullent…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjectivació

■ adjectivació

femení gramàtica Fenomen pel qual un mot que normalment no té una funció d’adjectiu passa a assumir aquesta funció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjectivador
| adjectivadora

■ adjectivador
| adjectivadora

adjectiu lingüística Dit del morfema derivatiu que permet l’obtenció d’un adjectiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjectival

■ adjectival

adjectiu gramàtica Que té el valor d’un adjectiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjectivament

■ adjectivament

adverbi D’una manera adjectiva, amb el valor i la significació d’un adjectiu Un substantiu usat adjectivament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjectivar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adjectivar</title>

Etimologia: de adjectiu
    verb transitiu
  1. Fer tornar adjectiu, especialment convertir (un substantiu) en adjectiu.
    1. Adjuntar (a un element lingüístic) un o més adjectius. Adjectiveu tots els substantius d’aquest text.
    2. Aplicar adjectius (a algú o alguna cosa); qualificar. No sabria com adjectivar-la, aquesta decisió.

■ adjectivar

verb transitiu Fer tornar adjectiu, especialment convertir un substantiu en adjectiu Adjuntar a un element lingüístic un o més adjectius Adjectiveu tots els substantius d’aquest text Aplicar adjectius a algú o alguna cosa qualificar No sabria com adjectivar-la, aquesta decisió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjudicable

■ adjudicable

adjectiu Que hom pot adjudicar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjudicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adjudicació</title>

Partició sil·làbica: ad_ju_di_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. adjudicatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció d’adjudicar o d’adjudicar-se.
  2. dret
    1. Acció d’assignar a una persona la porció de béns que legalment li correspon;
    2. l’efecte.
    3. Resolució de l’autoritat judicial o administrativa que declara a favor d’un licitador la cosa objecte d’una subhasta.
    4. Nomenament d’una persona per a exercir les funcions d’un càrrec, per mitjà d’una oposició o un concurs públic.

■ adjudicació

femení Acció d’adjudicar o d’adjudicar-se dret Acció d’assignar a una persona la porció de béns que legalment li correspon l’efecte Resolució de l’autoritat judicial o administrativa que declara a favor d’un licitador la cosa objecte d’una subhasta Nomenament d’una persona per a exercir les funcions d’un càrrec, per mitjà d’una oposició o un concurs públic
Informació complementària
Traducció