Es mostren 88940 resultats

cometa1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cometa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: de coma3
Body
    femení
  1. Coma petita.
  2. plural escriptura
    1. Signes gràfics en forma de dues parelles de comes volades, la primera parella capgirada (“...”), o també baixes («...»), emprats per a encloure una citació, una frase o un mot sobre què hom vol fer parar esment, etc.
    2. cometes simples Signes gràfics en forma de dues comes volades, la primera capgirada (‘...’), emprats per a remarcar alguna part d’un text que ja és entre cometes, per a assenyalar equivalències lèxiques, etc.
  3. plural escriptura Signe gràfic consistent en dues comes volades (”), o també baixes (») que hom utilitza en llistes, relacions, etc., per a suplir alguna dada ja escrita en la mateixa situació de la línia anterior.



  4. Vegeu també:
    cometa2

cometa1

cometa2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cometa</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. comēta o comētes, i aquest, del gr. komḗtēs, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. astronomia Cos celeste del sistema solar, de forma irregular, acompanyat d’una llarga cua, que generalment descriu una òrbita d’una gran excentricitat i tan sols és visible durant un curt període de la seva revolució.
  2. heràldica Astre representat en forma d’una estrella de sis o vuit raigs, un dels quals (la cua) s’allarga tres vegades més que els altres.



  3. Vegeu també:
    cometa1

cometa2

cometari
| cometària

cometari
| cometària

cometat
| cometada


<title type="display">cometat</title>

Accessory
Etimologia: de cometa2
Body
    adjectiu heràldica
  1. Dit de la figura acabada en cua de cometa.
  2. Dit del pal, la banda i la barra i llurs disminucions en forma de raigs ondants i que es van afilant (afuant) a mesura que arriben a la punta de l’escut.

cometat
| cometada

cometedor1
| cometedora

cometedor1
| cometedora

Informació complementària

cometedor2
| cometedora

cometedor2
| cometedora

Informació complementària

cometre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cometre</title>

Accessory
Etimologia: del ll. commĭttĕre ‘acomplir, ajuntar, cometre’; ant. ‘atacar’ 1a font: s. XIII
Body
    verb transitiu
  1. Lliurar (alguna cosa) a la cura o al càrrec d’algú.
  2. Fer (una acció reprensible). Cometre un crim, una indiscreció, una atzagaiada.

cometre

comí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comí</title>

Accessory
Etimologia: del ll. cumīnum, i aquest, del gr. kýminon, íd. 1a font: 1220
Body
    masculí botànica
  1. Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Cuminum cyminum), de fulles laciniades i de flors blanques o rosades agrupades en umbel·les de pocs radis.
  2. Fruit aromàtic del comí, usat en pastisseria.
  3. comí de Marsella Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Seseli tortuosum), de flors blanques o groguenques disposades en umbel·les i de fruits en diaqueni.
  4. comí de prat Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Carum carvi), de fulles dues o tres vegades pinnades i d’umbel·les de flors blanques o rosades.

comí

comiat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comiat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: co_mi_at
Etimologia: del ll. commeātus, -us ‘acció d’anar i venir’, der. de commeare ‘anar i venir’, i aquest de meare ‘anar, passar’ 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    masculí
    1. Acció de saludar-se quan algú se’n va.
    2. Llicència o permissió de partir, d’anar-se’n.
  1. dret desnonament 2.
  2. dret del treball Forma d’extinció de la relació laboral per la voluntat unilateral de l’empresari, hi hagi causa justificada o no.
  3. literatura Composició d’origen provençal estretament relacionada amb el maldit i en la qual el poeta renunciava a l’amor de la seva dama.
  4. any de comiat Any de temps que hom donava al masover quan el treia de la masia.
  5. donar comiat (a algú)
    1. Acompanyar-lo fins a la porta quan se’n va, dir-li adeu.
    2. Invitar-lo a anar-se’n.
    3. especialment Treure (un criat, un treballador, etc.) de la feina.
  6. judici de comiat dret processal civil
    1. Procediment judicial interposat pel treballador acomiadat contra l’empresari.
    2. Judici de desnonament.
  7. prendre comiat Saludar (algú) abans d’anar-se’n.

comiat

còmic1

còmic1