Es mostren 88939 resultats

■ còmicament

■ còmicament

adverbi D’una manera còmica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comicastre
| comicastra

■ comicastre
| comicastra

masculí i femení Mal actor còmic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comicial

■ comicial

adjectiu Relatiu als comicis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comicis


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comicis</title>

Etimologia: del ll. comĭtĭum ‘lloc de reunió del poble’, der. de comīre ‘anar plegats’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí plural
  1. història Nom que designa diverses assemblees dels romans, bàsicament de l’època de la república.
    1. Reunions i actes electorals.
    2. ciències polítiques Eleccions polítiques.

■ comicis

masculí plural història Nom que designa diverses assemblees dels romans, bàsicament de l’època de la república Reunions i actes electorals ciències polítiques Eleccions polítiques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comicitat

■ comicitat

femení Qualitat de còmic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cominassa

■ cominassa

femení botànica Nom de diverses espècies del gènere Chaerophyllum , de la família de les umbellíferes, herbes ufanoses pròpies dels prats humits i dels herbassars del Pirineu i altres indrets frescals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comís</title>

Etimologia: del ll. commissum ‘cosa comesa’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    masculí
  1. dret Pèrdua d’una cosa moble o immoble, de mercaderia o diner, en favor del fisc o de la persona perjudicada, ja sigui per raó de delicte, per infracció de contracte o per incompliment d’obligació.
  2. dret
    1. Confiscació, segrest.
    2. Conjunt de béns o de gèneres comissats.
  3. dret civil En l’emfiteusi, reversió del domini útil de l’immoble a favor del senyor directe quan el censatari deixa de pagar pensions censuals.
  4. dret penal i dret administratiu Sanció o penalitat imposada a l’autor d’un delicte.
  5. història del dret Amissió en matèria emfitèutica i feudal.

■ comís

masculí dret Pèrdua d’una cosa moble o immoble, de mercaderia o diner, en favor del fisc o de la persona perjudicada, ja sigui per raó de delicte, per infracció de contracte o per incompliment d’obligació dret Confiscació, segrest Conjunt de béns o de gèneres comissats dret civil En l’emfiteusi, reversió del domini útil de l’immoble a favor del senyor directe quan el censatari deixa de pagar pensions censuals dret penal i dret administratiu Sanció o penalitat imposada a l’autor d’un delicte història del dret Amissió en matèria emfitèutica i feudal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comissar

■ comissar

verb transitiu Declarar caiguda en comís una cosa confiscar, segrestar Han comissat cent quilos de tabac
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comissari
| comissària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comissari</title>

Etimologia: del b. ll. commissarius, der. de commissus, part. de committĕre ‘executar, cometre’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí i femení
  1. Nom donat, en alguns casos, a qui és delegat per a certes funcions, generalment temporànies.
  2. dret administratiu Funcionari de policia que té cura del compliment de les lleis i les ordres establertes per l’autoritat referents a l’ordre públic.
  3. esports
    1. En certes competicions esportives, auxiliar de l’àrbitre encarregat de la fiscalització dels aspectes reglamentaris.
    2. En les curses de cavalls, encarregat de l’aplicació del reglament, amb amplis poders de decisió.
  4. marina, marítim Persona que duu a terme les funcions administratives de bord i té cura dels serveis de fonda.
  5. comissari de la fallida dret mercantil Persona designada pel jutge per a l’ocupació dels béns i els papers del bancarroter, fer-ne l’inventari i romandre’n dipositària.
  6. comissari polític Durant les èpoques revolucionàries, individu encarregat pel poder civil, o per un partit revolucionari, del manteniment de la fidelitat als principis ideològics i del control global dins les forces armades.

■ comissari
| comissària

masculí i femení Nom donat, en alguns casos, a qui és delegat per a certes funcions, generalment temporànies dret administratiu Funcionari de policia que té cura del compliment de les lleis i les ordres establertes per l’autoritat referents a l’ordre públic esports En certes competicions esportives, auxiliar de l’àrbitre encarregat de la fiscalització dels aspectes reglamentaris En les curses de cavalls, encarregat de l’aplicació del reglament, amb amplis poders de decisió marina, marítim Persona que duu a terme les funcions administratives de bord i té cura dels serveis de fonda comissari de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comissaria

■ comissaria

femení Ofici de comissari Oficina del comissari
Informació complementària
Traducció