Es mostren 88939 resultats

■ comitatiu
| comitativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comitatiu</title>

Partició sil·làbica: co_mi_ta_tiu
Etimologia: del b. ll. comitativus, -a, -um ‘que acompanya’, der. del verb comitare ‘acompanyar’
adjectiu i masculí lingüística Dit del cas que, tant en el sentit flexional com en el de pura funció sintàctica, indica companyia.

■ comitatiu
| comitativa

adjectiu i masculí lingüística Dit del cas que, tant en el sentit flexional com en el de pura funció sintàctica, indica companyia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comitè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comitè</title>

Etimologia: del fr. comité, íd., i aquest, de l’angl. committee, pres abans de l’ant. fr. committé, -ée ‘aquell a qui es confia quelcom’, part. ant. de commettre 1a font: 1917, DOrt.
    [plural comitès] masculí
  1. Grup de persones elegides per una societat, un partit, etc., per a constituir una junta que té una missió, unes atribucions determinades, etc. Un comitè sindical.
  2. reunir-se en petit comitè Fer una reunió un curt nombre de persones.

■ comitè

plural comitès masculí Grup de persones elegides per una societat, un partit, etc, per a constituir una junta que té una missió, unes atribucions determinades, etc Un comitè sindical reunir-se en petit comitè Fer una reunió un curt nombre de persones
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comitent

■ comitent

masculí i femení Persona que confia a una altra la cura dels seus interessos Persona que ven per mitjà d’un comissionista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comitiva</title>

Etimologia: del ll. td. comitiva (dignitas) ‘categoria d’acompanyant o comte de l’emperador’, més tard ‘seguici, companyia’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. Acompanyament, seguici.
  2. història Grup d’homes lligats a un cap guerrer, un príncep o un senyor territorial per un vincle de clientela militar.
  3. Reunió de persones per a anar a algun lloc.

■ comitiva

femení Acompanyament, seguici història Grup d’homes lligats a un cap guerrer, un príncep o un senyor territorial per un vincle de clientela militar Reunió de persones per a anar a algun lloc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commelinàcies

■ commelinàcies

femení botànica plural Família de farinoses integrada per plantes herbàcies singular Planta de la família de les commelinàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commemorable

■ commemorable

adjectiu Digne d’ésser commemorat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commemoració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">commemoració</title>

Partició sil·làbica: com_me_mo_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. commemoratio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de commemorar;
    2. l’efecte. Brindaren en commemoració d’aquella victòria.
  2. Cerimònia religiosa, solemnitat, amb què hom commemora. La commemoració dels difunts.

■ commemoració

femení Acció de commemorar l’efecte Brindaren en commemoració d’aquella victòria Cerimònia religiosa, solemnitat, amb què hom commemora La commemoració dels difunts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commemorar

■ commemorar

verb transitiu Fer solemnement memòria, servir per a fer memòria, d’un esdeveniment, d’una persona Avui commemoren el seu naixement
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commemoratiu
| commemorativa

■ commemoratiu
| commemorativa

adjectiu Que serveix per a commemorar heràldica Dit de l’armoria la figura o les figures de la qual recorden un fet o una acció illustre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commensurabilitat

■ commensurabilitat

femení Qualitat de commensurable
Traducció