Es mostren 88940 resultats

■ compenetració

■ compenetració

femení Acció de compenetrar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compenetrar-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compenetrar-se</title>

Etimologia: de penetrar 1a font: s. XX
    verb pronominal
  1. Penetrar, dos cossos, l’un dins l’altre.
  2. figuradament Avenir-se, entendre’s, perfectament com a resultat d’una certa freqüentació. Darrerament s’han compenetrat molt.
  3. figuradament Identificar-se amb alguna cosa.

■ compenetrar-se

verb pronominal Penetrar, dos cossos, l’un dins l’altre figuradament Avenir-se, entendre’s, perfectament com a resultat d’una certa freqüentació Darrerament s’han compenetrat molt figuradament Identificar-se amb alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compensable

■ compensable

adjectiu Que pot ésser compensat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compensació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compensació</title>

Partició sil·làbica: com_pen_sa_ci_ó
Etimologia: del ll. compensatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de compensar o de compensar-se;
    2. l’efecte.
  2. aeronàutica Reducció de l’esforç necessari per a la correcció de la posició de vol d’una aeronau mitjançant la disposició d’una part dels alerons i dels timons de direcció i de profunditat davant la línia de frontisses.
  3. dret Manera d’extingir les obligacions vençudes entre persones que per dret propi són recíprocament creditores i deutores l’una de l’altra.
  4. economia Sistema de pagament internacional basat en un procediment de compensació que elimina la necessitat de l’ús de divises estrangeres.
  5. nàutica Operació d’anul·lar les desviacions magnètiques que presenta l’agulla nàutica en qualsevol dels trenta-dos rumbs de la rosa dels vents.
  6. rellotgeria Operació que té per objecte eliminar les variacions d’isocronisme de pèndols i volants degudes a diferències de temperatura ambient.

■ compensació

femení Acció de compensar o de compensar-se l’efecte aeronàutica Reducció de l’esforç necessari per a la correcció de la posició de vol d’una aeronau mitjançant la disposició d’una part dels alerons i dels timons de direcció i de profunditat davant la línia de frontisses dret Manera d’extingir les obligacions vençudes entre persones que per dret propi són recíprocament creditores i deutores l’una de l’altra economia Sistema de pagament internacional basat en un procediment de compensació que elimina la necessitat de l’ús de divises estrangeres nàutica Operació d’anullar les desviacions…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compensador
| compensadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compensador</title>

Etimologia: de compensar
  1. adjectiu i masculí Que serveix per a compensar.
  2. masculí electrotècnia Dispositiu o aparell destinat a compensar l’energia reactiva d’una xarxa o una instal·lació i millorar, així, el factor de potència.
  3. masculí i femení marina, marítim i nàutica Persona que s’ocupa de la compensació de les agulles nàutiques.
  4. masculí rellotgeria Espiral.
  5. masculí Pèndol.

■ compensador
| compensadora

adjectiu i masculí Que serveix per a compensar masculí electrotècnia Dispositiu o aparell destinat a compensar l’energia reactiva d’una xarxa o una installació i millorar, així, el factor de potència masculí i femení marina, marítim i nàutica Persona que s’ocupa de la compensació de les agulles nàutiques masculí rellotgeria Espiral masculí Pèndol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compensar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compensar</title>

Etimologia: del ll. compensare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Neutralitzar l’efecte d’una cosa amb una altra que produeix un efecte en sentit contrari, satisfer o extingir per compensació. Els abonaments compensen els càrrecs. Un gran goig el compensarà dels fatics que ha passat.
    2. pronominal Dues forces que es compensen.
  2. transitiu nàutica Reduir en part o del tot la desviació magnètica d’una agulla nàutica.

■ compensar

verb transitiu Neutralitzar l’efecte d’una cosa amb una altra que produeix un efecte en sentit contrari, satisfer o extingir per compensació Els abonaments compensen els càrrecs Un gran goig el compensarà dels fatics que ha passat pronominal Dues forces que es compensen transitiu nàutica Reduir en part o del tot la desviació magnètica d’una agulla nàutica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compensatori
| compensatòria

■ compensatori
| compensatòria

adjectiu Que compensa o iguala
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ competència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">competència</title>

Partició sil·làbica: com_pe_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. competentia, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Dret de decidir, sia en virtut d’una autoritat legal, sia en virtut d’un reconegut coneixement de la matèria. La competència d’un tribunal. Això és de la competència del director.
  2. Aptitud, fet d’entendre pregonament d’una matèria. La seva competència en matèria d’art és discutible.
    1. Rivalitat d’interessos entre persones que persegueixen el mateix objecte.
    2. especialment economia Rivalitat entre dos o més productors o comerciants amb vista a controlar el mercat més ampli possible.
    3. competència deslleial economia Activitat competitiva caracteritzada per la utilització de tècniques o procediments contraris a les normes de correcció i bons costums en matèria comercial.
  4. Esforç per aconseguir allò a què un altre també aspira. Un veí li fa la competència.
  5. dret
    1. Capacitat legal.
    2. Conjunt de funcions atribuïdes per llei a una autoritat o a un organisme públic.
  6. dret processal
    1. Conjunt d’assumptes sobre els quals un jutge o un tribunal exerceixen jurisdicció.
    2. Deure i dret atorgats per la llei a un òrgan jurisdiccional, amb exclusió de qualsevol altre, d’administrar justícia en un cas concret.
  7. ecologia Acció antagònica entre els organismes que ocupen un mateix nínxol ecològic per la possessió de llurs recursos alimentaris, d’espai, de llum, etc.
  8. hidrologia En un riu o un corrent d’aigua, possibilitat que té de transportar materials aïllats de la mida màxima compatible amb la velocitat.
  9. lingüística
    1. En gramàtica generativa, coneixença que tot parlant té del model abstracte de la llengua i en particular de les seves possibilitats de generar oracions d’acord amb les regles sintàctiques.
    2. competència comunicativa Conjunt de coneixements lingüístics i extralingüístics que un parlant necessita per a poder comunicar-se eficaçment i adequadament en el context d’una cultura.
  10. qüestió de competència dret processal Controvèrsia entre dos jutges o dos tribunals promoguda per determinar quin d’ells dos és més competent per a conèixer d’un plet.

■ competència

femení Dret de decidir, sia en virtut d’una autoritat legal, sia en virtut d’un reconegut coneixement de la matèria La competència d’un tribunal Això és de la competència del director Aptitud, fet d’entendre pregonament d’una matèria La seva competència en matèria d’art és discutible Rivalitat d’interessos entre persones que persegueixen el mateix objecte especialment economia Rivalitat entre dos o més productors o comerciants amb vista a controlar el mercat més ampli possible competència deslleial economia Activitat competitiva caracteritzada per la utilització de tècniques o procediments…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

competencial


<title type="display">competencial</title>

Partició sil·làbica: com_pe_ten_ci_al
Etimologia: de competència
adjectiu Relatiu o pertanyent a les competències polítiques, administratives i jurídiques.

competencial

adjectiu Relatiu o pertanyent a les competències polítiques, administratives i jurídiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ competent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">competent</title>

Etimologia: del ll. competens, -ntis, íd.
    adjectiu
  1. Pertanyent a algú en virtut d’un dret. És una decisió competent a la direcció.
  2. Adequat. En condicions competents.
  3. Dit d’aquell a qui legalment pertany el dret de decidir, de qui té competència en una matèria. Jutge competent.
  4. Reconegut apte per a una professió, entès en una matèria, etc. Aquest metge és molt competent.
  5. geologia Dit d’un material que, en deformar-se, es plega.
  6. microbiologia Dit de la cèl·lula bacteriana que és capaç d’incorporar ADN en el decurs d’un procés de transformació.

■ competent

adjectiu Pertanyent a algú en virtut d’un dret És una decisió competent a la direcció Adequat En condicions competents Dit d’aquell a qui legalment pertany el dret de decidir, de qui té competència en una matèria Jutge competent Reconegut apte per a una professió, entès en una matèria, etc Aquest metge és molt competent geologia Dit d’un material que, en deformar-se, es plega microbiologia Dit de la cèllula bacteriana que és capaç d’incorporar ADN en el decurs d’un procés de transformació
Traducció