Es mostren 88939 resultats

■ complaent

■ complaent

adjectiu Disposat a complaure Intentar d’ésser complaent envers els altres Que es complau en alguna cosa Observava els infants amb esguard complaent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complanta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complanta</title>

Etimologia: de l’ant. complant ‘plany’, der. de plant ‘lamentació’, ll. planctus ‘plany’ 1a font: s. XV
    femení
    1. Acció de plànyer-se;
    2. l’efecte.
  2. literatura Cançó popular medieval, derivada de les cançons de gesta, que narra algun esdeveniment tràgic o la dissort d’un personatge real o imaginari.
  3. especialment música Cançó de plany monòdica amb diverses estrofes sobre la mateixa melodia.

■ complanta

femení Acció de plànyer-se l’efecte literatura Cançó popular medieval, derivada de les cançons de gesta, que narra algun esdeveniment tràgic o la dissort d’un personatge real o imaginari especialment música Cançó de plany monòdica amb diverses estrofes sobre la mateixa melodia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complànyer

■ complànyer

verb transitiu Compadir pronominal Condoldre’s intransitiu Plorar ensems amb un altre o amb altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

complanyiment

complanyiment

masculí antigament Complanta, lamentació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complaure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complaure</title>

Partició sil·làbica: com_plau_re
Etimologia: de plaure 1a font: 1388
    verb
  1. transitiu Plaure (a algú) assentint als seus gusts, els seus desigs, etc. M’esforço a complaure’ls.
  2. pronominal Trobar en alguna cosa una satisfacció molt gran. Es complau en la seva desgràcia.

■ complaure

verb transitiu Plaure a algú assentint als seus gusts, els seus desigs, etc M’esforço a complaure’ls pronominal Trobar en alguna cosa una satisfacció molt gran Es complau en la seva desgràcia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compleció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compleció</title>

Partició sil·làbica: com_ple_ci_ó
Compareu: complexió
Etimologia: del ll. completio, -ōnis, íd. 1a font: 1917, DOrt.
    femení
    1. Acció de completar;
    2. l’efecte.
  2. crítica textual Acció de completar un text literari o un document mancat.
  3. matemàtiques Complement d’una part d’un conjunt.

■ compleció

femení Acció de completar l’efecte crítica textual Acció de completar un text literari o un document mancat matemàtiques Complement d’una part d’un conjunt
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complectiu
| complectiva

■ complectiu
| complectiva

adjectiu Envolupant, abraçador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complement


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complement</title>

Etimologia: del ll. complementum, íd.
    masculí
  1. Allò que cal afegir a una cosa perquè sigui completa.
  2. Cadascuna de dues parts que es completen mútuament.
  3. aritmètica Diferència entre la potència de base 10 i d’exponent igual al nombre de xifres de què consta un número i el dit número.
  4. fisiologia Grup de proteïnes del sèrum que intervenen en diferents processos biològics relacionats amb la immunitat.
  5. geometria Arc o angle que cal afegir a un arc o a un angle per a aconseguir un quadrant o un angle recte.
  6. gramàtica Element que té com a funció completar-ne un altre, del qual depèn.
  7. música Diferència entre qualsevol interval inferior a l’octava i aquesta.

■ complement

masculí Allò que cal afegir a una cosa perquè sigui completa Cadascuna de dues parts que es completen mútuament aritmètica Diferència entre la potència de base 10 i d’exponent igual al nombre de xifres de què consta un número i el dit número fisiologia Grup de proteïnes del sèrum que intervenen en diferents processos biològics relacionats amb la immunitat geometria Arc o angle que cal afegir a un arc o a un angle per a aconseguir un quadrant o un angle recte gramàtica Element que té com a funció completar-ne un altre, del qual depèn música Diferència entre qualsevol interval inferior a l’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complementació

■ complementació

femení Acció de complementar o de complementar-se l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complementar

■ complementar

verb transitiu Afegir a una cosa el complement que li manca Han complementat la gran davantera que tenen amb una sòlida defensa pronominal Són dos que es complementen
Informació complementària
Traducció