Es mostren 88940 resultats

■ complementar

■ complementar

verb transitiu Afegir a una cosa el complement que li manca Han complementat la gran davantera que tenen amb una sòlida defensa pronominal Són dos que es complementen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complementari
| complementària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complementari</title>

Etimologia: de complement
    adjectiu
  1. Que forma el complement d’una cosa.
  2. electrònica Dit dels transistors que posseeixen unes característiques semblants però un d’ells és del tipus p n p i l’altre és n p n.
  3. física Dit del color que adequadament barrejat amb un altre dona blanc. El verd és complementari del vermell.

■ complementari
| complementària

adjectiu Que forma el complement d’una cosa electrònica Dit dels transistors que posseeixen unes característiques semblants però un d’ells és del tipus p n p i l’altre és n p n física Dit del color que adequadament barrejat amb un altre dona blanc El verd és complementari del vermell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complementarietat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complementarietat</title>

Partició sil·làbica: com_ple_men_ta_ri_e_tat
Etimologia: de complementari
    femení
  1. Qualitat de complementari.
  2. economia Concepte emprat per l’economia marginalista per a indicar quan, o com, dos o més béns han d’actuar conjuntament per satisfer una necessitat determinada.
  3. lingüística Interdependència.

■ complementarietat

femení Qualitat de complementari economia Concepte emprat per l’economia marginalista per a indicar quan, o com, dos o més béns han d’actuar conjuntament per satisfer una necessitat determinada lingüística Interdependència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

complert
| complerta

complert
| complerta

adjectiu Complit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complet
| completa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complet</title>

Etimologia: del ll. completus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que conté tots els elements o les parts de què ha d’ésser constituït. Un règim complet.
  2. Que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap. Una dentadura completa.
  3. per extensió Ple, que té tots els llocs ocupats. Un autobús complet.
  4. figuradament Absolut, total. Gaudi complet.
  5. lògica Dit d’un càlcul o un sistema formal que gaudeix de completesa.
  6. per complet locució adverbial Completament.

■ complet
| completa

adjectiu Que conté tots els elements o les parts de què ha d’ésser constituït Un règim complet Que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap Una dentadura completa per extensió Ple, que té tots els llocs ocupats Un autobús complet figuradament Absolut, total Gaudi complet lògica Dit d’un càlcul o un sistema formal que gaudeix de completesa per complet locució adverbial Completament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ completament

■ completament

adverbi D’una manera completa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ completar

■ completar

verb transitiu Afegir a una cosa allò que manca perquè sigui completa Completar un estudi figuradament Un fill vindria a completar la nostra felicitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ completes

■ completes

femení plural litúrgia Darrera hora de l’ofici diví, que hom resa a l’acabament del dia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ completesa

■ completesa

femení Condició de complet lògica Propietat d’un càlcul que permet de deduir totes les conseqüències d’un sistema formal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ completiu
| completiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">completiu</title>

Partició sil·làbica: com_ple_tiu
Etimologia: del ll. completivus, -a, -um, íd. 1a font: 1480
    adjectiu
  1. Que completa.
  2. oració completiva gramàtica Oració subordinada que fa les funcions de complement i, per extensió, les d’un sintagma nominal. Ex.: Vull venir, vull que vinguis.

■ completiu
| completiva

adjectiu Que completa oració completiva gramàtica Oració subordinada que fa les funcions de complement i, per extensió, les d’un sintagma nominal Ex Vull venir, vull que vinguis
Traducció