Es mostren 88939 resultats

■ còmplice

■ còmplice

masculí i femení dret penal Persona que, sense prendre part directa en un fet delictuós, hi coopera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complicitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complicitat</title>

Etimologia: del b. ll. complicĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. dret penal Qualitat de còmplice.
  2. dret penal Forma secundària de participació en un delicte, a la qual correspon un grau mitjà de responsabilitat, entre la de l’autor i la de l’encobridor.
  3. per extensió
    1. Participació en l’acció d’algú. Va fer el viatge gràcies a la complicitat dels seus germans.
    2. Entesa tàcita amb algú. Li dirigí una mirada de complicitat.

■ complicitat

femení dret penal Qualitat de còmplice dret penal Forma secundària de participació en un delicte, a la qual correspon un grau mitjà de responsabilitat, entre la de l’autor i la de l’encobridor per extensió Participació en l’acció d’algú Va fer el viatge gràcies a la complicitat dels seus germans Entesa tàcita amb algú Li dirigí una mirada de complicitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complidament

■ complidament

adverbi Enterament Satisfer complidament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complidor1
| complidora

■ complidor1
| complidora

adjectiu i masculí i femení Que compleix Inclinat a complir Un porter complidor Vegeu també complidor 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complidor2
| complidora

■ complidor2
| complidora

adjectiu Dit d’un termini que cal complir Vegeu també complidor 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compliment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compliment</title>

Etimologia: de complir 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de complir o de complir-se;
    2. l’efecte. Ho feu en compliment d’una promesa.
    1. Expressió cerimoniosa de salutació, de respecte, de civilitat, d’excusa, etc. Adreçar un compliment a algú. Dir, oferir, una cosa per compliment.
    2. fer compliments Estar-se d’alguna cosa per timidesa, per respecte, per civilitat. Beu, no facis compliments.

■ compliment

masculí Acció de complir o de complir-se l’efecte Ho feu en compliment d’una promesa Expressió cerimoniosa de salutació, de respecte, de civilitat, d’excusa, etc Adreçar un compliment a algú Dir, oferir, una cosa per compliment fer compliments Estar-se d’alguna cosa per timidesa, per respecte, per civilitat Beu, no facis compliments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complimentar

■ complimentar

verb transitiu Adreçar un compliment a algú Els alumnes complimenten el mestre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complimentós
| complimentosa

■ complimentós
| complimentosa

adjectiu Que té l’habitud de fer compliments, de dir falagueries
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complimentosament

■ complimentosament

adverbi D’una manera complimentosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complir</title>

Etimologia: del ll. complēre ‘omplir, completar, dur a terme’, der. de plere 1a font: s. XIV, Llull
    verb [p p complert -a o complit -ida]
    1. transitiu Referint-se a una prometença, un desig, un manament, etc., executar completament (la cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Compleixen rigorosament els seus deures, les seves obligacions.
    2. intransitiu Executar completament el propi deure, les pròpies promeses. Mai no compleix amb les seves obligacions.
  2. usat absolutament Fer allò que cal fer, allò a què hom resta obligat. És un treballador que compleix.
  3. pronominal Referint-se a una predicció, un desig, etc., esdevenir-se, ésser executada, la cosa predita, desitjada, etc. S’ha complert el teu pronòstic.
  4. transitiu Atènyer en tal temps (una edat determinada). Demà compleix tres anys.
  5. intransitiu Finir una durada determinada. Avui compleix el termini establert.

■ complir

verb p p complert -a o complit -ida transitiu Referint-se a una prometença, un desig, un manament, etc, executar completament la cosa promesa, desitjada, manada, etc Compleixen rigorosament els seus deures, les seves obligacions intransitiu Executar completament el propi deure, les pròpies promeses Mai no compleix amb les seves obligacions usat absolutament Fer allò que cal fer, allò a què hom resta obligat És un treballador que compleix pronominal Referint-se a una predicció, un desig, etc, esdevenir-se, ésser executada, la cosa predita, desitjada, etc S’ha complert el teu pronòstic…
Informació complementària
Traducció