Es mostren 88940 resultats

comprometedor
| comprometedora

comprometedor
| comprometedora

comprometement

comprometement

comprometre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comprometre</title>

Accessory
Etimologia: del ll. compromittĕre, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
    verb
    1. transitiu Posar en una situació crítica, en un compromís. Amb aquelles declaracions, ha compromès el seu prestigi.
    2. pronominal Parlant amb aquell home s’ha compromès.
  1. transitiu Mesclar (algú) en un afer posant-lo en una situació crítica o lligant-lo als propis interessos. El va comprometre en aquell assumpte.
  2. transitiu
    1. Prometre en pacte de reservar, de donar, etc. (alguna cosa). Ja hem compromès la meitat de les localitats.
    2. per extensió Prometre en matrimoni. Ha compromès la filla.
  3. pronominal
    1. Obligar-se per una promesa. M’he compromès a tornar-los-hi d’aquí a un any.
    2. Prendre partit per una ideologia política o social. Comprometre’s amb la lluita contra la pobresa.

comprometre

compromís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compromís</title>

Accessory
Etimologia: del ll. compromissum, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. dret processal civil
    1. Contracte especial formalitzat en escriptura pública segons el qual dues persones o més estipulen que una determinada controvèrsia existent entre elles sigui resolta per tercers, designats voluntàriament per aquelles, amb l’acord d’acatar-ne la decisió.
    2. Escriptura o acta en la qual consta el contracte esmentat.
    3. per extensió Resolució d’un litigi per arbitratge; transacció.
  2. dret Delegació que, a fi de proveir determinats càrrecs civils o eclesiàstics, fan els electors en un o més d’ells per tal que designin qui ha d’ésser nomenat.
  3. Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, un benefici acceptat, etc. Avui no m’espereu perquè tinc un compromís. Cal un compromís social per a la conservació de la biodiversitat.
  4. Situació crítica. Ja veig que t’he posat en un compromís.
  5. persona de compromís Persona que pot comprometre o pot ésser compromesa si no és tractada com cal.

compromís

compromissari
| compromissària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compromissari</title>

Accessory
Etimologia: del ll. compromissarius, -a, -um, íd.
Body
    masculí i femení
  1. dret processal civil Àrbitre nomenat per a decidir una qüestió litigiosa.
  2. En certes eleccions, elector a qui els altres han conferit poders per a elegir. Cada secció elegeix dos compromissaris per a l’elecció del president.
  3. dret polític En certs sistemes electorals, representant designat en les eleccions primàries perquè voti en les secundàries o en les de grau ulterior.

compromissari
| compromissària

compromissori
| compromissòria

compromissori
| compromissòria

compromitent

compromitent

comprovable

comprovable

comprovació

comprovació

comprovador
| comprovadora

comprovador
| comprovadora