Es mostren 88939 resultats

■ comprometement

■ comprometement

masculí Acció de comprometre o de comprometre’s
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comprometre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comprometre</title>

Etimologia: del ll. compromittĕre, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
    1. transitiu Posar en una situació crítica, en un compromís. Amb aquelles declaracions, ha compromès el seu prestigi.
    2. pronominal Parlant amb aquell home s’ha compromès.
  2. transitiu Mesclar (algú) en un afer posant-lo en una situació crítica o lligant-lo als propis interessos. El va comprometre en aquell assumpte.
  3. transitiu
    1. Prometre en pacte de reservar, de donar, etc. (alguna cosa). Ja hem compromès la meitat de les localitats.
    2. per extensió Prometre en matrimoni. Ha compromès la filla.
  4. pronominal
    1. Obligar-se per una promesa. M’he compromès a tornar-los-hi d’aquí a un any.
    2. Prendre partit per una ideologia política o social. Comprometre’s amb la lluita contra la pobresa.

■ comprometre

verb transitiu Posar en una situació crítica, en un compromís Amb aquelles declaracions, ha compromès el seu prestigi pronominal Parlant amb aquell home s’ha compromès transitiu Mesclar algú en un afer posant-lo en una situació crítica o lligant-lo als propis interessos El va comprometre en aquell assumpte transitiu Prometre en pacte de reservar, de donar, etc alguna cosa Ja hem compromès la meitat de les localitats per extensió Prometre en matrimoni Ha compromès la filla pronominal Obligar-se per una promesa M’he compromès a tornar-los-hi d’aquí a un any Prendre partit per una ideologia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compromís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compromís</title>

Etimologia: del ll. compromissum, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. dret processal civil
    1. Contracte especial formalitzat en escriptura pública segons el qual dues persones o més estipulen que una determinada controvèrsia existent entre elles sigui resolta per tercers, designats voluntàriament per aquelles, amb l’acord d’acatar-ne la decisió.
    2. Escriptura o acta en la qual consta el contracte esmentat.
    3. per extensió Resolució d’un litigi per arbitratge; transacció.
  2. dret Delegació que, a fi de proveir determinats càrrecs civils o eclesiàstics, fan els electors en un o més d’ells per tal que designin qui ha d’ésser nomenat.
  3. Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, un benefici acceptat, etc. Avui no m’espereu perquè tinc un compromís. Cal un compromís social per a la conservació de la biodiversitat.
  4. Situació crítica. Ja veig que t’he posat en un compromís.
  5. persona de compromís Persona que pot comprometre o pot ésser compromesa si no és tractada com cal.

■ compromís

masculí dret processal civil Contracte especial formalitzat en escriptura pública segons el qual dues persones o més estipulen que una determinada controvèrsia existent entre elles sigui resolta per tercers, designats voluntàriament per aquelles, amb l’acord d’acatar-ne la decisió Escriptura o acta en la qual consta el contracte esmentat per extensió Resolució d’un litigi per arbitratge transacció dret Delegació que, a fi de proveir determinats càrrecs civils o eclesiàstics, fan els electors en un o més d’ells per tal que designin qui ha d’ésser nomenat Obligació contreta per una promesa, una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compromissari
| compromissària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compromissari</title>

Etimologia: del ll. compromissarius, -a, -um, íd.
    masculí i femení
  1. dret processal civil Àrbitre nomenat per a decidir una qüestió litigiosa.
  2. En certes eleccions, elector a qui els altres han conferit poders per a elegir. Cada secció elegeix dos compromissaris per a l’elecció del president.
  3. dret polític En certs sistemes electorals, representant designat en les eleccions primàries perquè voti en les secundàries o en les de grau ulterior.

■ compromissari
| compromissària

masculí i femení dret processal civil Àrbitre nomenat per a decidir una qüestió litigiosa En certes eleccions, elector a qui els altres han conferit poders per a elegir Cada secció elegeix dos compromissaris per a l’elecció del president dret polític En certs sistemes electorals, representant designat en les eleccions primàries perquè voti en les secundàries o en les de grau ulterior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compromissori
| compromissòria

■ compromissori
| compromissòria

adjectiu Relatiu o pertanyent al compromís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compromitent

■ compromitent

masculí i femení Persona que dona el dret d’elecció o la potestat de resolució arbitral d’una controvèrsia al compromissari
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comprovable

■ comprovable

adjectiu Que pot ésser comprovat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comprovació

■ comprovació

femení Acció de comprovar l’efecte diplomàtica Testimoniatge del notari conforme ha comprovat la transcripció d’un document
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comprovador
| comprovadora

■ comprovador
| comprovadora

adjectiu i masculí i femení Que comprova
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comprovant

■ comprovant

adjectiu i masculí Dit del document que serveix per a comprovar El comprovant d’un deute
Informació complementària
Traducció