Es mostren 88940 resultats

■ concertina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concertina</title>

Etimologia: de l’angl. concertina, de concert ‘concert’ amb la terminació -ina (com en christina, etc.); instrument inventat per Charles Wheatstone el 1829 i molt popular a Anglaterra
femení música Instrument de la família de l’acordió, de forma hexagonal.

■ concertina

femení música Instrument de la família de l’acordió, de forma hexagonal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concertino


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concertino</title>

Etimologia: de l’it. concertino, íd.
    música
  1. masculí Part d’una orquestra, formada per un petit grup de solistes que alterna amb el tutti o ripieno, característic del concerto grosso.
  2. masculí i femení
    1. Músic solista principal d’un grup d’instruments en una orquestra o banda.
    2. especialment Violinista solista principal d’una orquestra simfònica o d’òpera.

■ concertino

música masculí Part d’una orquestra, formada per un petit grup de solistes que alterna amb el tutti o ripieno , característic del concerto grosso masculí i femení Músic solista principal d’un grup d’instruments en una orquestra o banda especialment Violinista solista principal d’una orquestra simfònica o d’òpera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concertisme

■ concertisme

masculí música Activitat concertística
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concertista

■ concertista

masculí i femení música Instrumentista que participa en la interpretació d’un concert Solista d’un concert
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concertístic
| concertística

■ concertístic
| concertística

adjectiu música Relatiu o pertanyent al concert 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concessió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concessió</title>

Partició sil·làbica: con_ces_si_ó
Etimologia: del ll. concessio, -ōnis, íd. 1a font: 1315
    femení
    1. Acció de concedir;
    2. l’efecte. Obtenir per concessió. La concessió d’un títol. Concessió de mines. Els polítics solen fer moltes concessions a l’opinió pública.
  2. retòrica Figura retòrica que consisteix a donar per vàlida una probable objecció de l’adversari i refutar, malgrat això, la seva opinió.

■ concessió

femení Acció de concedir l’efecte Obtenir per concessió La concessió d’un títol Concessió de mines Els polítics solen fer moltes concessions a l’opinió pública retòrica Figura retòrica que consisteix a donar per vàlida una probable objecció de l’adversari i refutar, malgrat això, la seva opinió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concessionari
| concessionària

■ concessionari
| concessionària

masculí i femení Persona a la qual és feta una concessió d’obres, de serveis, etc Concessionaris d’obres públiques adjectiu Companyia concessionària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concessiu
| concessiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concessiu</title>

Partició sil·làbica: con_ces_siu
Etimologia: del ll. concessivus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que expressa concessió.
  2. conjunció concessiva gramàtica Conjunció que introdueix una proposició concessiva, com ara encara que, per més (o molt) que, malgrat que.
  3. proposició concessiva gramàtica Proposició subordinada que expressa una asseveració oposada d’alguna manera a la de la principal, però que en definitiva la referma: encara que sigui car, ho comprarem.

■ concessiu
| concessiva

adjectiu Que expressa concessió conjunció concessiva gramàtica Conjunció que introdueix una proposició concessiva, com ara encara que , per més o molt que , malgrat que proposició concessiva gramàtica Proposició subordinada que expressa una asseveració oposada d’alguna manera a la de la principal, però que en definitiva la referma encara que sigui car, ho comprarem
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concili

■ concili

masculí cristianisme Reunió legítima de pastors de l’Església per a legislar o decidir sobre problemes eclesiàstics generals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conciliable

■ conciliable

adjectiu Que pot ésser conciliat
Informació complementària
Traducció