Es mostren 88939 resultats

concurrentment

concurrentment

concurs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concurs</title>

Accessory
Etimologia: del ll. concursus, íd. 1a font: 1598
Body
    masculí
  1. Concurrència. Un gran concurs de gent. Un concurs de circumstàncies adverses.
  2. Acció de contribuir amb altres a un resultat. Ho ha fet amb el concurs de tothom.
    1. Competició entre diverses persones, obres artístiques o literàries, treballs, animals, etc., per triar el millor o els millors. Prendre part en un concurs de bellesa. Guanyar un concurs de dibuix.
    2. Joc, generalment organitzat per un mitjà de comunicació, en què el guanyador o els guanyadors s’emporten un premi. Ha guanyat un cotxe en un concurs de la televisió.
    3. dret administratiu Sistema de selecció de funcionaris públics, catedràtics, etc., que es fonamenta en l’avaluació dels mèrits dels concursants.
    4. dret administratiu Forma de contractació administrativa d’obres públiques basada a acceptar o preferir l’empresa que hagi ofert millors condicions.
    5. concurs de creditors dret mercantil Reunió de creditors davant el jutge, en mans del qual el deutor ha de fer cessió dels béns per a pagar a cadascú segons el grau del seu crèdit.
    6. concurs hípic esports Competició el programa de la qual preveu proves de més d’una disciplina hípica.
    7. concurs oposició dret administratiu Concurs que combina l’avaluació de mèrits i les proves de capacitat.
    8. concurs subhasta dret administratiu Sistema d’adjudicació de contractes administratius que combina la millor oferta econòmica amb l’avaluació d’altres condicions dels licitadors.

concurs

concursal

concursal

concursant

concursant

concursar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concursar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. concursare, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb
  1. intransitiu Prendre part en un concurs. Concursar per una plaça. Va concursar en un programa de la tele.
  2. transitiu dret Manar, el jutge, que els béns d’un deutor que no paga siguin posats a concurs de creditors.

concursar

concursat
| concursada

concursat
| concursada

concussió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concussió</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_cus_si_ó
Etimologia: del ll. concussio, -ōnis ‘agitació, sacsejada, extorsió’, der. de concutĕre ‘sacsejar’ (cf. discutir) 1a font: c. 1500, Cauliach
Body
    femení dret
  1. Ordre o exigència de pagament d’un impost il·legal donada o feta per l’autoritat o per un funcionari públic.
  2. Guany il·lícit fet per un magistrat, un funcionari, abusant del poder que li dona el càrrec.

concussió

concussionari
| concussionària

concussionari
| concussionària

condecent

condecent

condecentment

condecentment

Traducció