Es mostren 88939 resultats

■ condonable

■ condonable

adjectiu Que pot ésser condonat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condonació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condonació</title>

Partició sil·làbica: con_do_na_ci_ó
Etimologia: del ll. condonatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de condonar;
    2. l’efecte.
  2. dret civil
    1. Remissió o perdó de l’acompliment d’una obligació.
    2. Acord entre creditor i deutor segons el qual el primer, espontàniament i amb ànim de liberalitat, renuncia els seus drets a favor del segon.

■ condonació

femení Acció de condonar l’efecte dret civil Remissió o perdó de l’acompliment d’una obligació Acord entre creditor i deutor segons el qual el primer, espontàniament i amb ànim de liberalitat, renuncia els seus drets a favor del segon
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condonador
| condonadora

■ condonador
| condonadora

masculí i femení Persona que condona un deute, una pena, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condonar

■ condonar

verb transitiu Perdonar totalment o parcialment un deute, la pena deguda per una falta, etc Aquest professor condona l’examen si li fas un bon treball
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ còndor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">còndor</title>

Etimologia: del cast. cóndor, i aquest, del quítxua kúntur, íd. 1a font: 1839, DLab.
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels catàrtids (Vultur gryphus), gros, amb el cap i el coll nus i rugosos, de bec fort i corb a la punta, i amb un collar de plomes blanques a la base del coll.

■ còndor

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels catàrtids Vultur gryphus , gros, amb el cap i el coll nus i rugosos, de bec fort i corb a la punta, i amb un collar de plomes blanques a la base del coll
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condormir

■ condormir

verb transitiu Fer adormir El cant dels ocells el condormia pronominal Començar a adormir-se adormissar-se
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condr-

■ condr-

Forma prefixada del mot grec khóndros, que significa ‘cartílag’ Ex condral, condrina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condral

■ condral

adjectiu medicina Relatiu o pertanyent al cartílag
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condret
| condreta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condret</title>

Etimologia: del b. ll. condirectus, íd. 1a font: s. XIII
    adjectiu
  1. Que no té cap defecte físic, adret. Un home sa i condret.
    1. Normal, corrent, en bon estat. Deixa una família condreta i una vida exemplar.
    2. tenir en condret Tenir (una cosa) en bon estat, així com pertoca que estigui.
  3. nàutica Dit de la peça ajustada al lloc on ha d’estar.

■ condret
| condreta

adjectiu Que no té cap defecte físic, adret Un home sa i condret Normal, corrent, en bon estat Deixa una família condreta i una vida exemplar tenir en condret Tenir una cosa en bon estat, així com pertoca que estigui nàutica Dit de la peça ajustada al lloc on ha d’estar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condrictis

■ condrictis

masculí ictiologia plural Classe de peixos, gairebé tots marins, amb esquelet cartilaginós o lleugerament calcificat, sense bufeta natatòria i amb dents que se substitueixen contínuament singular Peix de la classe dels condrictis