Es mostren 88939 resultats

■ conductometria

■ conductometria

femení química analítica Mesura de la conductivitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conductomètric
| conductomètrica

■ conductomètric
| conductomètrica

adjectiu química analítica Relatiu o pertanyent a la conductometria Anàlisi conductomètrica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conductor
| conductora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conductor</title>

Etimologia: del ll. conductor, -ōris, íd. 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu i masculí i femení Que condueix.
  2. masculí i femení Conduïdor. Moisès fou el conductor del poble hebreu.
  3. masculí electrotècnia Cos que presenta una resistència elèctrica petita.
  4. adjectiu tecnologia Dit de l’òrgan mecànic que transmet un moviment de rotació o de translació a un altre òrgan, anomenat conduït.
  5. masculí i femení transports Persona que dirigeix la marxa d’un vehicle o un giny.
  6. femení transports Camió de caixa tancada destinat al transport de mobles en els trasllats de domicili.

■ conductor
| conductora

adjectiu i masculí i femení Que condueix masculí i femení Conduïdor Moisès fou el conductor del poble hebreu masculí electrotècnia Cos que presenta una resistència elèctrica petita adjectiu tecnologia Dit de l’òrgan mecànic que transmet un moviment de rotació o de translació a un altre òrgan, anomenat conduït masculí i femení transports Persona que dirigeix la marxa d’un vehicle o un giny femení transports Camió de caixa tancada destinat al transport de mobles en els trasllats de domicili
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduent

■ conduent

adjectiu Que condueix a un fi Actituds conduents a la unitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduïdor
| conduïdora

■ conduïdor
| conduïdora

masculí i femení Persona que condueix guia, capitost Eren bons conduïdors de gents d’armes ciències polítiques Líder
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduïment

■ conduïment

masculí conducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conduir</title>

Partició sil·làbica: con_du_ir
Compareu: aconduir
Etimologia: del ll. conducĕre, íd. 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu
    1. Dur (una persona o un animal) en algun lloc, sota la nostra direcció i vigilància, menar, guiar. Conduir el bestiar a les pastures.
    2. per extensió Conduir els primers passos d’un infant. Conduir la mà d’un infant que aprèn a escriure.
  2. transitiu
    1. figuradament Dirigir, regir, guiar (d’altres persones, un negoci, una empresa, etc.). Conduir la nau de l’estat.
    2. obres públiques Fer obres per dirigir les aigües (d’un riu).
    3. figuradament i per extensió Conduir bé l’acció d’una comèdia.
  3. transitiu
    1. Portar, una via o un altre mitjà de comunicació, en un lloc determinat, anar-hi a parar, fer-hi arribar. Aquesta carretera condueix a Perpinyà. El canal condueix l’aigua als camps.
    2. per extensió Les seves empremtes ens han conduït fins ací.
    3. figuradament Portar a un fi o un resultat determinat. Això no condueix a res.
  4. transitiu Fer passar, transmetre. Cossos que condueixen la calor, l’electricitat.
  5. transitiu
    1. Dirigir (animals, vehicles, especialment els de tracció mecànica). Conduir un autobús.
    2. usat absolutament Aprendre de conduir. Condueix molt bé.
  6. transitiu Aconductar.
  7. pronominal Captenir-se, portar-se. Es condueix molt bé amb nosaltres.

■ conduir

verb transitiu Dur una persona o un animal en algun lloc, sota la nostra direcció i vigilància, menar, guiar Conduir el bestiar a les pastures per extensió Conduir els primers passos d’un infant Conduir la mà d’un infant que aprèn a escriure transitiu figuradament Dirigir, regir, guiar d’altres persones, un negoci, una empresa, etc Conduir la nau de l’estat obres públiques Fer obres per dirigir les aigües d’un riu figuradament i per extensió Conduir bé l’acció d’una comèdia transitiu Portar, una via o un altre mitjà de comunicació, en un lloc determinat, anar-hi a parar, fer-hi arribar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conduit</title>

Partició sil·làbica: con_duit
Etimologia: del ll. conductus, participi masc. de conducĕre ‘conduir’ 1a font: 1088
    masculí
  1. antigament Vitualles i conjunt de coses necessàries per a viure.
  2. antigament Avituallament, bagatge.
  3. història del dret Obligació del senyor de proporcionar vitualles i provisions de viatge al vassall enviat o convocat si el constrenyia a deixar el lloc de residència més d’un dia.

■ conduit

masculí antigament Vitualles i conjunt de coses necessàries per a viure antigament Avituallament, bagatge història del dret Obligació del senyor de proporcionar vitualles i provisions de viatge al vassall enviat o convocat si el constrenyia a deixar el lloc de residència més d’un dia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduït
| conduïda

■ conduït
| conduïda

adjectiu tecnologia Dit de l’òrgan o l’element mecànic que rep moviment de rotació o de translació per mitjà d’un motor o un conductor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduita

■ conduita

femení indústria tèxtil En la màquina selfactina, politja que dona el moviment de sortida i de pujada al carro de la màquina