Es mostren 88940 resultats

■ confederació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confederació</title>

Partició sil·làbica: con_fe_de_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. confoederatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1370, Pere III
    femení
  1. Unió temporal de prínceps, de nacions, d’estats, per a un fi comú.
  2. Agrupació de les entitats de la mateixa branca d’activitat econòmica o social. Confederació de caixes d’estalvi. Confederació de cooperatives.
  3. Unió de partits polítics d’ideologia comuna.
  4. Agrupació de sindicats horitzontals en el pla nacional o internacional.
  5. dret internacional Unió d’estats sobirans per a l’assoliment d’uns determinats fins comuns.

■ confederació

femení Unió temporal de prínceps, de nacions, d’estats, per a un fi comú Agrupació de les entitats de la mateixa branca d’activitat econòmica o social Confederació de caixes d’estalvi Confederació de cooperatives Unió de partits polítics d’ideologia comuna Agrupació de sindicats horitzontals en el pla nacional o internacional dret internacional Unió d’estats sobirans per a l’assoliment d’uns determinats fins comuns
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confederadament

■ confederadament

adverbi En confederació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confederal

■ confederal

adjectiu Relatiu o pertanyent a la confederació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confederar

■ confederar

verb transitiu Reunir en confederació pronominal Els estats del nord es van confederar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

confederat
| confederada

confederat
| confederada

adjectiu i masculí i femení Unit a una confederació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

confederatiu
| confederativa

confederatiu

Partició sil·làbica: con_fe_de_ra_tiu
Etimologia: de confederar
adjectiu Confederal.

confederatiu
| confederativa

adjectiu Confederal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confegir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confegir</title>

Etimologia: del ll. configĕre ‘clavar, enganxar mútuament dos objectes’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins; afegir. Confegir un llum trencat.
  2. usat absolutament
    1. Llegir (els mots) pronunciant-ne primer ordenadament les lletres aïllades, unint-les després per formar síl·labes, i unint finalment les síl·labes per formar els mots. Un infant que comença a confegir.
    2. per extensió Llegir lentament i amb dificultat.

■ confegir

verb transitiu Refer una cosa trencada ajuntant-ne els bocins afegir Confegir un llum trencat usat absolutament Llegir els mots pronunciant-ne primer ordenadament les lletres aïllades, unint-les després per formar síllabes, i unint finalment les síllabes per formar els mots Un infant que comença a confegir per extensió Llegir lentament i amb dificultat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conferència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conferència</title>

Partició sil·làbica: con_fe_rèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. conferentia, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Assemblea o reunió de dues persones o més per a tractar de qüestions polítiques, científiques i d’altres.
    2. dret internacional Reunió diplomàtica convocada per un estat o per una organització internacional per a tractar temes d’interès comú o negociar la conclusió d’un tractat. La conferència de Ginebra. Conferència al més alt nivell.
    3. conferència de premsa Reunió en el curs de la qual una o diverses personalitats responen les preguntes que els fan els periodistes.
    4. conferència episcopal dret canònic Reunió de l’episcopat d’un estat o d’una regió eclesiàstica i del corresponent organisme de coordinació.
  2. Discurs en el qual hom tracta d’un tema científic, religiós, etc., en públic.
  3. telecomunicacions Comunicació telefònica interurbana.

■ conferència

femení Assemblea o reunió de dues persones o més per a tractar de qüestions polítiques, científiques i d’altres dret internacional Reunió diplomàtica convocada per un estat o per una organització internacional per a tractar temes d’interès comú o negociar la conclusió d’un tractat La conferència de Ginebra Conferència al més alt nivell conferència de premsa Reunió en el curs de la qual una o diverses personalitats responen les preguntes que els fan els periodistes conferència episcopal dret canònic Reunió de l’episcopat d’un estat o d’una regió eclesiàstica i del corresponent organisme de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conferenciant

■ conferenciant

masculí i femení Persona que pronuncia una conferència literària, científica, etc, en públic ensenyament Professor particular tutor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conferenciar

■ conferenciar

verb intransitiu Veure’s amb algú per consultar o discutir un assumpte determinat Conferenciar amb el director
Informació complementària
Traducció