Es mostren 88939 resultats

■ confessionista

■ confessionista

masculí i femení Adepte d’una determinada confessió de fe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confessor
| confessora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confessor</title>

Etimologia: del ll. confessor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí i femení Cristià que davant el perill confessa la seva fe i sofreix persecució per ella.
  2. masculí Títol que l’Església concedeix als sants que no han estat màrtirs.
  3. masculí Sacerdot que escolta les confessions d’altri i té facultat per a donar l’absolució. Cridar el confessor.

■ confessor
| confessora

masculí i femení Cristià que davant el perill confessa la seva fe i sofreix persecució per ella masculí Títol que l’Església concedeix als sants que no han estat màrtirs masculí Sacerdot que escolta les confessions d’altri i té facultat per a donar l’absolució Cridar el confessor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confessòria

■ confessòria

femení dret Acció civil que correspon al propietari de la finca dominant o al titular de la servitud per a protegir el seu dret
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confeti

■ confeti

masculí folklore Paperets Llançaven serpentines i confeti
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confí</title>

Etimologia: del ll. confinis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí [generalment en pl]
  1. Terme on un país acaba i un altre comença, regió fronterera. Els confins d’un territori.
  2. per extensió Límit d’una extensió qualsevol. Els confins entre el pati i el jardí.
  3. en els confins de la terra figuradament En el darrers límits de la terra habitada, en els llocs més allunyats d’on hom es troba.

■ confí

masculí generalment en pl Terme on un país acaba i un altre comença, regió fronterera Els confins d’un territori per extensió Límit d’una extensió qualsevol Els confins entre el pati i el jardí en els confins de la terra figuradament En el darrers límits de la terra habitada, en els llocs més allunyats d’on hom es troba
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confiadament

■ confiadament

adverbi Amb confiança
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confiament

■ confiament

masculí Acció de confiar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confiança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confiança</title>

Partició sil·làbica: con_fi_an_ça
Etimologia: de confiar 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Seguretat d’aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d’algú. Tenir molta, o poca, confiança en algú. Inspirar confiança.
    2. de confiança Expressió que hom aplica a les persones o les coses en les quals pot confiar.
    3. en confiança Confidencialment.
    4. lloc (o càrrec, o missió, etc.) de confiança Lloc, càrrec, missió, etc., que requereix una persona en qui hom pugui tenir confiança.
  2. Seguretat d’aquell qui compta amb si mateix. Sempre parla amb confiança.
  3. Seguretat d’aquell qui compta amb alguna cosa. Tenir confiança en la ciència.
  4. Relació existent entre persones que es tenen mútuament confiança, franquesa. L’amistat comporta confiança. Agafar confiança.
  5. dret civil Conveni secret entre dues persones per eludir responsabilitats civils ocultant béns i posant-los en poder d’un tercer.

■ confiança

femení Seguretat d’aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d’algú Tenir molta, o poca, confiança en algú Inspirar confiança de confiança Expressió que hom aplica a les persones o les coses en les quals pot confiar en confiança Confidencialment lloc o càrrec , o missió , etc de confiança Lloc, càrrec, missió, etc, que requereix una persona en qui hom pugui tenir confiança Seguretat d’aquell qui compta amb si mateix Sempre parla amb confiança Seguretat d’aquell qui compta amb alguna cosa Tenir confiança en la ciència Relació existent entre persones que es…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confiar</title>

Partició sil·làbica: con_fi_ar
Etimologia: de fiar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Remetre, lliurar (algú o alguna cosa) a algú amb confiança. Confiar un dipòsit. Confiar els infants a la mainadera. M’han confiat la direcció de l’empresa.
    2. per analogia Confiar les llavors a la terra. Confiar alguna cosa a la memòria.
  2. transitiu
    1. Fer saber en confiança. Confiar un secret a algú. Confiar els seus ideals, els seus projectes, a un amic.
    2. figuradament Confiar un secret al paper.
  3. intransitiu Posar, tenir, confiança. Confiar en un amic. Confiar en les seves pròpies forces.

■ confiar

verb transitiu Remetre, lliurar algú o alguna cosa a algú amb confiança Confiar un dipòsit Confiar els infants a la mainadera M’han confiat la direcció de l’empresa per analogia Confiar les llavors a la terra Confiar alguna cosa a la memòria transitiu Fer saber en confiança Confiar un secret a algú Confiar els seus ideals, els seus projectes, a un amic figuradament Confiar un secret al paper intransitiu Posar, tenir, confiança Confiar en un amic Confiar en les seves pròpies forces
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confiat
| confiada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confiat</title>

Partició sil·làbica: con_fi_at
Etimologia: de confiar
    adjectiu
  1. Que confia, ple de confiança. Està molt confiat de si mateix.
  2. Imprevisor. Ell, tan confiat, no es preocupa pel demà.
  3. Inclinat a confiar; crèdul. És molt confiat, es creu tot el que li diuen.

■ confiat
| confiada

adjectiu Que confia, ple de confiança Està molt confiat de si mateix Imprevisor Ell, tan confiat, no es preocupa pel demà Inclinat a confiar crèdul És molt confiat, es creu tot el que li diuen
Informació complementària
Traducció