Es mostren 88939 resultats

■ confidència

■ confidència

femení Acció de confiar 2 l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confidencial

■ confidencial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la confidència Una mirada, un to, confidencial Un escrit confidencial Inclinat a la confidència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

confidencialitat

confidencialitat

femení Qualitat de confidencial Respectar la confidencialitat d’uns documents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confidencialment

■ confidencialment

adverbi D’una manera confidencial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confidenciari
| confidenciària

■ confidenciari
| confidenciària

masculí i femení Persona que gaudeix d’alguna cosa en virtut d’una confidència, d’una convenció secreta Hem vist el nostre confidenciari
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confident


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confident</title>

Etimologia: del ll. confidens, -ntis, íd., participi pres. de confidĕre ‘confiar’ 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Dit de qui rep les confidències d’algú.
    2. figuradament La lluna, confident d’esperances i records.
  2. masculí i femení Espia. Confident de la policia. El confident de l’enemic.
  3. masculí mobiliari Moble de saló, d’origen francès, fet per a seure-hi dues persones de costat però confrontades de manera que un respatller és situat a la inversa de l’altre.

■ confident

adjectiu i masculí i femení Dit de qui rep les confidències d’algú figuradament La lluna, confident d’esperances i records masculí i femení Espia Confident de la policia El confident de l’enemic masculí mobiliari Moble de saló, d’origen francès, fet per a seure-hi dues persones de costat però confrontades de manera que un respatller és situat a la inversa de l’altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confidentment

■ confidentment

adverbi En confidència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ configuració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">configuració</title>

Partició sil·làbica: con_fi_gu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. configuratio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Disposició de les parts d’un cos que li dona una certa forma o una certa figura.
  2. astronomia
    1. Asterisme.
    2. Aspecte d’un planeta respecte a la Terra i al Sol.
  3. física Situació d’un sistema físic en la qual queda perfectament especificada la posició de cadascuna de les parts components.
  4. matemàtiques Terme que designa tots aquells objectes matemàtics que consisteixen, bàsicament, en un conjunt finit d’elements i en una família de parts del conjunt, ambdós satisfent unes certes condicions de regularitat algèbriques o topològiques.
  5. química Arranjament geomètric dels àtoms o els grups que envolta un determinat àtom al qual és enllaçat. Configuració electrònica.

■ configuració

femení Disposició de les parts d’un cos que li dona una certa forma o una certa figura astronomia Asterisme Aspecte d’un planeta respecte a la Terra i al Sol física Situació d’un sistema físic en la qual queda perfectament especificada la posició de cadascuna de les parts components matemàtiques Terme que designa tots aquells objectes matemàtics que consisteixen, bàsicament, en un conjunt finit d’elements i en una família de parts del conjunt, ambdós satisfent unes certes condicions de regularitat algèbriques o topològiques química Arranjament geomètric dels àtoms o els grups que envolta un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ configurar

■ configurar

verb transitiu Disposar segons una certa forma o una certa figura El director va configurar un equip competent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ configuratiu
| configurativa

■ configuratiu
| configurativa

adjectiu Que serveix per a configurar Tret configuratiu