Es mostren 88939 resultats

■ confinament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confinament</title>

Etimologia: de confinar
    masculí
    1. Acció de confinar o de confinar-se;
    2. l’efecte. El seu caràcter retret el fa viure en confinament.
  2. dret penal Pena restrictiva de la llibertat, aplicada generalment a delictes polítics.
  3. nucleònica Nom genèric dels diferents mètodes de delimitació espacial d’un plasma.

■ confinament

masculí Acció de confinar o de confinar-se l’efecte El seu caràcter retret el fa viure en confinament dret penal Pena restrictiva de la llibertat, aplicada generalment a delictes polítics nucleònica Nom genèric dels diferents mètodes de delimitació espacial d’un plasma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confinar</title>

Etimologia: de confí 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. intransitiu
    1. Fronterejar. Catalunya confina al nord amb Occitània. Xile i Bolívia confinen.
    2. per extensió Ésser veí, contigu. Els nostres camps confinen. La platja confina amb una pineda.
    3. figuradament El seu candor confina amb l’estultícia.
  2. transitiu Tancar o obligar (algú) a romandre dins un espai limitat. El mal temps ens tingué confinats al refugi.
  3. pronominal
    1. Isolar-se, retreure’s. S’ha confinat al mas per acabar la novel·la.
    2. figuradament Confinar-se en el conreu d’una sola especialitat.
  4. transitiu dret penal Condemnar a confinament.

■ confinar

verb intransitiu Fronterejar Catalunya confina al nord amb Occitània Xile i Bolívia confinen per extensió Ésser veí, contigu Els nostres camps confinen La platja confina amb una pineda figuradament El seu candor confina amb l’estultícia transitiu Tancar o obligar algú a romandre dins un espai limitat El mal temps ens tingué confinats al refugi pronominal Isolar-se, retreure’s S’ha confinat al mas per acabar la novella figuradament Confinar-se en el conreu d’una sola especialitat transitiu dret penal Condemnar a confinament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

confinat
| confinada

confinat
| confinada

adjectiu i masculí i femení dret penal Condemnat a confinament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confirmable

■ confirmable

adjectiu Que pot ésser confirmat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confirmació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confirmació</title>

Partició sil·làbica: con_fir_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. confirmatio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de confirmar;
    2. l’efecte.
    1. Allò que confirma, que prova. Aquest fet és la confirmació que les nostres pretensions són justes.
    2. per extensió Part d’un discurs que conté les proves d’allò que l’orador ha afirmat en la proposició.
  3. teologia i litúrgia Sagrament que completa l’acció del baptisme.
  4. diplomàtica Document que renova el contingut jurídic d’un acte anterior per tal de fer-lo vigent.

■ confirmació

femení Acció de confirmar l’efecte Allò que confirma, que prova Aquest fet és la confirmació que les nostres pretensions són justes per extensió Part d’un discurs que conté les proves d’allò que l’orador ha afirmat en la proposició teologia i litúrgia Sagrament que completa l’acció del baptisme diplomàtica Document que renova el contingut jurídic d’un acte anterior per tal de fer-lo vigent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confirmador
| confirmadora

■ confirmador
| confirmadora

masculí i femení Persona que confirma masculí plural diplomàtica Des de l’alta edat mitjana, signataris dels diplomes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confirmand
| confirmanda

■ confirmand
| confirmanda

masculí i femení Persona que ha de rebre el sagrament de la confirmació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confirmant

■ confirmant

adjectiu i masculí i femení Que confirma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confirmar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confirmar</title>

Etimologia: del ll. confirmare, íd. 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu Refermar, fer encara més ferm, més segur, corroborar. Les teves paraules em confirmen en la meva opinió.
  2. pronominal Refermar-se. Ho he dit i m’hi confirmo.
  3. transitiu Mantenir (una decisió, algú en un càrrec, etc.). Confirmar un tribunal una sentència. L’han confirmat en el càrrec de governador.
  4. transitiu Fer vàlid per un assentiment formal, per una sanció necessària, ratificar. Confirmar la comanda feta pel representant. Confirmar el nomenament d’un funcionari.
    1. transitiu Donar nova o definitiva seguretat de la certesa d’una cosa, corroborar. Els fets confirmen la seva hipòtesi. Confirmar un rumor, una notícia.
    2. pronominal El rumor, que encara era viu, es confirmà.
  6. transitiu Verificar, comprovar. Ha confirmat que tenies raó.
  7. transitiu
    1. cristianisme Administrar (a algú) el sagrament de la confirmació.
    2. irònicament i per analogia Bufetejar.

■ confirmar

verb transitiu Refermar, fer encara més ferm, més segur, corroborar Les teves paraules em confirmen en la meva opinió pronominal Refermar-se Ho he dit i m’hi confirmo transitiu Mantenir una decisió, algú en un càrrec, etc Confirmar un tribunal una sentència L’han confirmat en el càrrec de governador transitiu Fer vàlid per un assentiment formal, per una sanció necessària, ratificar Confirmar la comanda feta pel representant Confirmar el nomenament d’un funcionari transitiu Donar nova o definitiva seguretat de la certesa d’una cosa, corroborar Els fets confirmen la seva hipòtesi Confirmar un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confirmatiu
| confirmativa

■ confirmatiu
| confirmativa

adjectiu Que confirma Resposta confirmativa
Informació complementària
Traducció