Es mostren 88940 resultats

■ confirmatiu
| confirmativa

■ confirmatiu
| confirmativa

adjectiu Que confirma Resposta confirmativa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confirmatori
| confirmatòria

■ confirmatori
| confirmatòria

adjectiu Que confirma o corrobora Relatiu o pertanyent al sagrament de la confirmació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confiscable

■ confiscable

adjectiu Que pot ésser confiscat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confiscació

■ confiscació

femení dret penal Pena pecuniària que consisteix en la privació de béns del culpable en benefici de l’estat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confiscador
| confiscadora

■ confiscador
| confiscadora

adjectiu Que pot ésser confiscat o ha d’ésser confiscat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confiscar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confiscar</title>

Etimologia: del ll. confiscare, íd. 1a font: 1575, DPou.
    verb transitiu
  1. Atribuir al fisc, en virtut d’un decret, una sentència, etc. (béns que eren propietat d’algú). Hom confiscà els béns dels emigrats.
  2. figuradament Acaparar (quelcom) prenent-ho als altres. Els tecnòcrates han confiscat el poder.

■ confiscar

verb transitiu Atribuir al fisc, en virtut d’un decret, una sentència, etc béns que eren propietat d’algú Hom confiscà els béns dels emigrats figuradament Acaparar quelcom prenent-ho als altres Els tecnòcrates han confiscat el poder
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confit
| confita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confit</title>

Etimologia: del ll. confectus, -a, -um, participi de conficĕre ‘fer del tot, compondre, elaborar’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. confitat 1.
    2. per extensió Impregnat, saturat. Una terra confita de pluja.
  2. masculí
    1. Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc., envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense.
    2. Petita quantitat d’un medicament envoltada d’una capa de sucre fi endurit; dragea.
    3. antigament Fruita o una altra substància confitada; confitura.
    4. irònicament Bala, projectil. L’enemic els obsequià amb una ràfega de confits.
    5. confit de dacsa (o de panís) Al País Valencià i al sud-oest del Principat, gra de blat de moro torrat al caliu o a la paella amb oli i sal.

■ confit
| confita

adjectiu confitat 1 per extensió Impregnat, saturat Una terra confita de pluja masculí Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc, envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense Petita quantitat d’un medicament envoltada d’una capa de sucre fi endurit dragea antigament Fruita o una altra substància confitada confitura irònicament Bala, projectil L’enemic els obsequià amb una ràfega de confits confit de dacsa o de panís Al País Valencià i al sud-oest del Principat, gra de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confitar</title>

Etimologia: de confit 1a font: 1472
    verb
  1. transitiu alimentació, indústries alimentàries
    1. Conservar productes alimentaris, bàsicament fruita, per substitució del suc natural per una solució concentrada de sucre.
    2. Coure un aliment submergit en oli o en un altre greix a temperatura molt suau, de manera que s’estovi sense agafar color.
    3. confitar en vinagre Conservar aliments vegetals amb vinagre provocant un canvi prou pronunciat en l’acidesa per a inhibir tota possibilitat de deterioració microbiana.
  2. pronominal figuradament, despectivament i irònicament Guardar o retenir avariciosament. Aquí tens els teus diners: ja te’ls pots ben confitar.

■ confitar

verb transitiu alimentació, indústries alimentàries Conservar productes alimentaris, bàsicament fruita, per substitució del suc natural per una solució concentrada de sucre Coure un aliment submergit en oli o en un altre greix a temperatura molt suau, de manera que s’estovi sense agafar color confitar en vinagre Conservar aliments vegetals amb vinagre provocant un canvi prou pronunciat en l’acidesa per a inhibir tota possibilitat de deterioració microbiana pronominal figuradament , despectivament i irònicament Guardar o retenir avariciosament Aquí tens els teus diners ja te’ls pots ben…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confitat
| confitada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confitat</title>

Etimologia: de confitar
    1. adjectiu i masculí Dit de l’aliment conservat en sal i vinagre o dissolent-ne el suc natural en sucre. Codonys confitats.
    2. adjectiu figuradament Molt dolç, tendrament amorós. Llur festeig era una barata contínua d’expressions confitades.
    3. estar confitat figuradament Estar tip, cansat, d’algú o d’alguna cosa. Un altre cop fideus? Ja n’estic confitat!
  2. masculí Conjunt de llom, costelles i embotits de porc que hom conserva dins olles amb oli o greix.

■ confitat
| confitada

adjectiu i masculí Dit de l’aliment conservat en sal i vinagre o dissolent-ne el suc natural en sucre Codonys confitats adjectiu figuradament Molt dolç, tendrament amorós Llur festeig era una barata contínua d’expressions confitades estar confitat figuradament Estar tip, cansat, d’algú o d’alguna cosa Un altre cop fideus Ja n’estic confitat masculí Conjunt de llom, costelles i embotits de porc que hom conserva dins olles amb oli o greix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confiter
| confitera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confiter</title>

Etimologia: de confit 1a font: 1408
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als confits o a llur fabricació. Indústria confitera.
    1. masculí Pot o recipient per a tenir-hi confits o confitura.
    2. femení Confiter.
  3. masculí i femení oficis manuals Persona que prepara o que ven fruita confitada, confits, bombons, etc., i en general dolços de sucreria.

■ confiter
| confitera

adjectiu Relatiu o pertanyent als confits o a llur fabricació Indústria confitera masculí Pot o recipient per a tenir-hi confits o confitura femení Confiter masculí i femení oficis manuals Persona que prepara o que ven fruita confitada, confits, bombons, etc, i en general dolços de sucreria
Informació complementària
Traducció