Es mostren 88939 resultats

■ conflictivitat

■ conflictivitat

femení Qualitat de conflictiu Conflictivitat laboral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conflictologia

■ conflictologia

femení Estudi científic dels conflictes i llur resolució
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confluència

■ confluència

femení Acció de confluir Conflent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confluent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confluent</title>

Partició sil·làbica: con_flu_ent
Etimologia: del ll. confluens, -ntis, íd., participi pres. de confluĕre ‘confluir’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que conflueix.
  2. botànica Dit d’un òrgan íntimament unit a un altre i que sovint, a causa del contacte, és deforme. Apotecis confluents.
  3. medicina
    1. Dit dels grans, les pústules, etc., tan pròxims que es toquen i es confonen.
    2. Caracteritzat per aquest tipus de grans, pústules, etc. Verola confluent.

■ confluent

adjectiu Que conflueix botànica Dit d’un òrgan íntimament unit a un altre i que sovint, a causa del contacte, és deforme Apotecis confluents medicina Dit dels grans, les pústules, etc, tan pròxims que es toquen i es confonen Caracteritzat per aquest tipus de grans, pústules, etc Verola confluent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confluir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confluir</title>

Partició sil·làbica: con_flu_ir
Compareu: afluir
Etimologia: del ll. confluĕre, íd.
    verb intransitiu
  1. Ajuntar-se dos corrents d’aigua o més, dues vies de comunicació o més, en un punt determinat. El Segre conflueix amb l’Ebre a Mequinensa. Tots quatre camins conflueixen a la plaça.
  2. per extensió Concórrer, reunir-se en un punt determinat persones o coses de diverses procedències. Hi confluïren els pagesos de tota la comarca.
  3. figuradament En casar-nos les nostres vides confluïren.

■ confluir

verb intransitiu Ajuntar-se dos corrents d’aigua o més, dues vies de comunicació o més, en un punt determinat El Segre conflueix amb l’Ebre a Mequinensa Tots quatre camins conflueixen a la plaça per extensió Concórrer, reunir-se en un punt determinat persones o coses de diverses procedències Hi confluïren els pagesos de tota la comarca figuradament En casar-nos les nostres vides confluïren
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confocal

■ confocal

adjectiu geometria i òptica Que té el mateix focus que un altre Ellipses confocals, lents confocals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confondre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confondre</title>

Etimologia: del ll. confundĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Reunir, barrejar (coses anàlogues) de manera que no es poden distingir les unes de les altres. Confondre dos rius llurs aigües.
    2. pronominal A l’horitzó la blavor de la mar i la del cel es confonen. El rei anava confós amb la multitud.
  2. transitiu Prendre l’una per l’altra (dues persones o dues coses que s’assemblen), identificar falsament. T’havia confós amb el teu cosí. Confondre les dates.
  3. transitiu Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència, deixant sense saber què dir. Jaume I confongué les hosts sarraïnes. La seva rèplica el deixà confós.
  4. transitiu Fer sentir vergonya, especialment ferint la modèstia, la humilitat. Tantes atencions em confonen.
  5. pronominal Fondre’s, desfer-se (en excuses, en compliments, etc.).

■ confondre

verb transitiu Reunir, barrejar coses anàlogues de manera que no es poden distingir les unes de les altres Confondre dos rius llurs aigües pronominal A l’horitzó la blavor de la mar i la del cel es confonen El rei anava confós amb la multitud transitiu Prendre l’una per l’altra dues persones o dues coses que s’assemblen, identificar falsament T’havia confós amb el teu cosí Confondre les dates transitiu Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència, deixant sense saber què dir Jaume I confongué les hosts sarraïnes La seva rèplica el deixà confós transitiu Fer sentir vergonya,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conformació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conformació</title>

Partició sil·làbica: con_for_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. conformatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de conformar o de conformar-se;
    2. l’efecte.
    1. anatomia Estructura i arranjament de les parts que formen un cos organitzat, un òrgan. La seva columna vertebral presenta un vici de conformació.
    2. química orgànica Cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d’una molècula en l’espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d’uns grups atòmics respecte als altres entorn d’un enllaç simple, pres com a eix.
  3. metal·lúrgia Acció de donar als metalls una forma adequada aprofitant llur capacitat de deformar-se plàsticament, la qual permet de treballar-los en forma de planxes o de barres.
  4. plàstics Acció de donar als plàstics una forma adequada aprofitant-ne la capacitat d’ésser deformats mitjançant l’acció conjunta de la calor i la pressió i segons diversos procediments.

■ conformació

femení Acció de conformar o de conformar-se l’efecte anatomia Estructura i arranjament de les parts que formen un cos organitzat, un òrgan La seva columna vertebral presenta un vici de conformació química orgànica Cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d’una molècula en l’espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d’uns grups atòmics respecte als altres entorn d’un enllaç simple, pres com a eix metallúrgia Acció de donar als metalls una forma adequada aprofitant llur capacitat de deformar-se plàsticament, la qual permet de treballar-los en forma de planxes o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conformadament

■ conformadament

adverbi Amb conformació o resignació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conformador
| conformadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conformador</title>

Etimologia: del ll. conformator, -ōris, íd.
  1. adjectiu Que conforma.
  2. masculí tecnologia Instrument compost d’una gran quantitat de pues mòbils que, aplicades contra la superfície d’un cos, permeten de reproduir-ne amb exactitud la forma i les dimensions.

■ conformador
| conformadora

adjectiu Que conforma masculí tecnologia Instrument compost d’una gran quantitat de pues mòbils que, aplicades contra la superfície d’un cos, permeten de reproduir-ne amb exactitud la forma i les dimensions
Traducció