Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Que conflueix.
botànica Dit d’un òrgan íntimament unit a un altre i que sovint, a causa del contacte, és deforme. Apotecis confluents.
medicina
1. Dit dels grans, les pústules, etc., tan pròxims que es toquen i es confonen.
2. Caracteritzat per aquest tipus de grans, pústules, etc. Verola confluent.

adjectiu Que conflueix botànica Dit d’un òrgan íntimament unit a un altre i que sovint, a causa del contacte, és deforme Apotecis confluents medicina Dit dels grans, les pústules, etc, tan pròxims que es toquen i es confonen Caracteritzat per aquest tipus de grans, pústules, etc Verola confluent

■ confluir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confluir</title>

Partició sil·làbica: con_flu_ir
Compareu: afluir
Etimologia: del ll. confluĕre, íd.

verb

intransitiu

Ajuntar-se dos corrents d’aigua o més, dues vies de comunicació o més, en un punt determinat. El Segre conflueix amb l’Ebre a Mequinensa. Tots quatre camins conflueixen a la plaça.
per extensió Concórrer, reunir-se en un punt determinat persones o coses de diverses procedències. Hi confluïren els pagesos de tota la comarca.
figuradament En casar-nos les nostres vides confluïren.

■ confluir

verb intransitiu Ajuntar-se dos corrents d’aigua o més, dues vies de comunicació o més, en un punt determinat El Segre conflueix amb l’Ebre a Mequinensa Tots quatre camins conflueixen a la plaça per extensió Concórrer, reunir-se en un punt determinat persones o coses de diverses procedències Hi confluïren els pagesos de tota la comarca figuradament En casar-nos les nostres vides confluïren

■ confocal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confocal</title>

adjectiu geometria i òptica Que té el mateix focus que un altre. El·lipses confocals, lents confocals.

■ confocal

adjectiu geometria i òptica Que té el mateix focus que un altre Ellipses confocals, lents confocals

■ confondre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confondre</title>

Etimologia: del ll. confundĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull

verb

1. transitiu Reunir, barrejar (coses anàlogues) de manera que no es poden distingir les unes de les altres. Confondre dos rius llurs aigües.
2. pronominal A l’horitzó la blavor de la mar i la del cel es confonen. El rei anava confós amb la multitud.
transitiu Prendre l’una per l’altra (dues persones o dues coses que s’assemblen), identificar falsament. T’havia confós amb el teu cosí. Confondre les dates.
transitiu Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència, deixant sense saber què dir. Jaume I confongué les hosts sarraïnes. La seva rèplica el deixà confós.
transitiu Fer sentir vergonya, especialment ferint la modèstia, la humilitat. Tantes atencions em confonen.
pronominal Fondre’s, desfer-se (en excuses, en compliments, etc.).

■ confondre

verb transitiu Reunir, barrejar coses anàlogues de manera que no es poden distingir les unes de les altres Confondre dos rius llurs aigües pronominal A l’horitzó la blavor de la mar i la del cel es confonen El rei anava confós amb la multitud transitiu Prendre l’una per l’altra dues persones o dues coses que s’assemblen, identificar falsament T’havia confós amb el teu cosí Confondre les dates transitiu Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència, deixant sense saber què dir Jaume I confongué les hosts sarraïnes La seva rèplica el deixà confós transitiu Fer sentir vergonya,…

■ conformació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conformació</title>

Partició sil·làbica: con_for_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. conformatio, -ōnis, íd.

femení

1. Acció de conformar o de conformar-se;
2. l’efecte.
1. anatomia Estructura i arranjament de les parts que formen un cos organitzat, un òrgan. La seva columna vertebral presenta un vici de conformació.
2. química orgànica Cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d’una molècula en l’espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d’uns grups atòmics respecte als altres entorn d’un enllaç simple, pres com a eix.
metal·lúrgia Acció de donar als metalls una forma adequada aprofitant llur capacitat de deformar-se plàsticament, la qual permet de treballar-los en forma de planxes o de barres.
plàstics Acció de donar als plàstics una forma adequada aprofitant-ne la capacitat d’ésser deformats mitjançant l’acció conjunta de la calor i la pressió i segons diversos procediments.

■ conformació

femení Acció de conformar o de conformar-se l’efecte anatomia Estructura i arranjament de les parts que formen un cos organitzat, un òrgan La seva columna vertebral presenta un vici de conformació química orgànica Cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d’una molècula en l’espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d’uns grups atòmics respecte als altres entorn d’un enllaç simple, pres com a eix metallúrgia Acció de donar als metalls una forma adequada aprofitant llur capacitat de deformar-se plàsticament, la qual permet de treballar-los en forma de planxes o…

■ conformadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conformadament</title>

Etimologia: de conformat

adverbi Amb conformació o resignació.

■ conformadament

adverbi Amb conformació o resignació

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

conflictivisme

■ conflictivitat

■ conflictologia

■ confluència

■ confluent

■ confluir

■ confocal

■ confondre

■ conformació

■ conformadament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia