Es mostren 88940 resultats

congregacionalisme


<title type="display">congregacionalisme</title>

Partició sil·làbica: con_gre_ga_ci_o_na_lis_me
Etimologia: de congregacional
masculí cristianisme Sistema protestant d’organització eclesiàstica que presenta l’Església local com a cos autònom de creients independents regit per l’Escriptura i que té el Crist com a únic cap (és a dir, sense cap autoritat sinodal i episcopal).

congregacionalisme

masculí cristianisme Sistema protestant d’organització eclesiàstica que presenta l’Església local com a cos autònom de creients independents regit per l’Escriptura i que té el Crist com a únic cap és a dir, sense cap autoritat sinodal i episcopal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

congregacionalista


<title type="display">congregacionalista</title>

Partició sil·làbica: con_gre_ga_ci_o_na_lis_ta
Etimologia: de congregacional
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al congregacionalisme.
  2. masculí i femení Partidari del congregacionalisme.

congregacionalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al congregacionalisme masculí i femení Partidari del congregacionalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congregant
| congreganta

■ congregant
| congreganta

masculí i femení Persona que pertany a una congregació congregant de Sant Felip Neri catolicisme Oratorià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congregar

■ congregar

verb transitiu Aplegar, reunir persones, amb un fi determinat Congregar els consellers pronominal Grans i petits es congregaven per veure les competicions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congreny


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">congreny</title>

Etimologia: d’origen incert, potser preromà indoeuropeu, d’un *konglebnio- o d’un verb *con-glebn-iare ‘conglomerar, estrènyer’ 1a font: 1386
    masculí
    1. oficis manuals Nom de diferents aparells que serveixen per a subjectar.
    2. oficis manuals Aparell format essencialment de dues fustes amb forats que serveix per a prémer l’una contra l’altra dues posts encolades.
    3. oficis manuals Aparell fet de dues barres amb forats i de tascons que serveix per a subjectar els cavalls, els muls, etc., per sotmetre’ls a determinades operacions o quan es resisteixen a ésser ferrats.
    4. fusteria Cèrcol de fusta gruixut amb què hom cenyeix un atuell per reforçar-lo, protegir-lo, etc.
    5. tecnologia Cèrcol d’acer emprat per a reforçar les canonades.
  2. construcció Element de formigó armat que té la funció de mantenir els murs de càrrega d’un edifici units entre ells, repartir el pes del forjat i augmentar la resistència general de l’edificació.

■ congreny

masculí oficis manuals Nom de diferents aparells que serveixen per a subjectar oficis manuals Aparell format essencialment de dues fustes amb forats que serveix per a prémer l’una contra l’altra dues posts encolades oficis manuals Aparell fet de dues barres amb forats i de tascons que serveix per a subjectar els cavalls, els muls, etc, per sotmetre’ls a determinades operacions o quan es resisteixen a ésser ferrats fusteria Cèrcol de fusta gruixut amb què hom cenyeix un atuell per reforçar-lo, protegir-lo, etc tecnologia Cèrcol d’acer emprat per a reforçar les canonades construcció Element de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

congrenyament


<title type="display">congrenyament</title>

Etimologia: de congrenyar
    masculí
  1. Acció de congrenyar.
  2. tecnologia Reforçament d’una canonada amb congrenys mitjançant autocongrenyament o simplement escalfant els congrenys, de diàmetre inferior a la canonada, fins que per la seva dilatació puguin ésser col·locats de manera que en refredar-se i contreure’s l’estrenyin fortament.

congrenyament

masculí Acció de congrenyar tecnologia Reforçament d’una canonada amb congrenys mitjançant autocongrenyament o simplement escalfant els congrenys, de diàmetre inferior a la canonada, fins que per la seva dilatació puguin ésser collocats de manera que en refredar-se i contreure’s l’estrenyin fortament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congrenyar

■ congrenyar

verb transitiu Subjectar mitjançant congrenys Congrenyar una canonada, una bota tecnologia Efectuar un congrenyament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congrenyat
| congrenyada

■ congrenyat
| congrenyada

adjectiu Dit d’un perol, d’una bota, etc, cenyits per un congreny o per congrenys
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congrera

■ congrera

femení pesca Nansa destinada a la pesca de congres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congrés


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">congrés</title>

Etimologia: del ll. congressus, -us, íd., der. de congredi ‘trobar en camí’ (cf. progrés) 1a font: 1803, DEst.
    [plural congressos] masculí
    1. Reunió o assemblea de persones cridades a deliberar sobre algun afer.
    2. especialment Reunió d’estudiosos polítics, tècnics, professionals, etc., per a la discussió, el confrontament o la simple exposició de diversos temes i de diverses qüestions de llur especialitat.
  2. Assemblea o parlament.

■ congrés

plural congressos masculí Reunió o assemblea de persones cridades a deliberar sobre algun afer especialment Reunió d’estudiosos polítics, tècnics, professionals, etc, per a la discussió, el confrontament o la simple exposició de diversos temes i de diverses qüestions de llur especialitat Assemblea o parlament
Informació complementària
Traducció