Es mostren 88940 resultats

congruista

congruista

obsolet adjectiu Relatiu o pertanyent al congruisme masculí i femení teologia Seguidor del congruisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congruïtat

■ congruïtat

femení Qualitat de congru
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

conguaita


<title type="display">conguaita</title>

Partició sil·làbica: con_guai_ta
femení A l’edat mitjana, sentinella que guaitava durant una part del dia o de la nit i que hom anava rellevant.

conguaita

femení A l’edat mitjana, sentinella que guaitava durant una part del dia o de la nit i que hom anava rellevant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conhort


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conhort</title>

Etimologia: de conhortar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de conhortar o de conhortar-se;
    2. l’efecte.
  2. Allò que conhorta. Ell és el meu conhort.
  3. literatura Composició poètica en què l’autor explica els motius de consol i de conhort de les penes que passa.

■ conhort

masculí Acció de conhortar o de conhortar-se l’efecte Allò que conhorta Ell és el meu conhort literatura Composició poètica en què l’autor explica els motius de consol i de conhort de les penes que passa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conhortament

■ conhortament

masculí Acció de conhortar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conhortar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conhortar</title>

Etimologia: del ll. vg. conhortare, ll. cl. cohortari ‘exhortar, animar’, der. de hortari ‘animar, estimular 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Animar, exhortar (algú que està abatut moralment). El van conhortar amb paraules dolces.
  2. pronominal Consolar-se, conformar-se. Ja es conhortarà amb la meitat.

■ conhortar

verb transitiu Animar, exhortar algú que està abatut moralment El van conhortar amb paraules dolces pronominal Consolar-se, conformar-se Ja es conhortarà amb la meitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

coniacià
| coniaciana


<title type="display">coniacià</title>

Partició sil·làbica: co_ni_a_ci_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al coniacià.
  2. masculí Tercer estatge del cretaci superior, situat damunt el turonià i sota el santonià.

coniacià
| coniaciana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al coniacià masculí Tercer estatge del cretaci superior, situat damunt el turonià i sota el santonià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cònic
| cònica

■ cònic
| cònica

adjectiu Relatiu o pertanyent al con adjectiu Que té la forma d’un con femení anàlisi matemàtica Corba de segon grau en un pla secció cònica Cònica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cònicament

■ cònicament

adverbi En forma cònica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conicitat

■ conicitat

femení Qualitat de cònic
Traducció