Es mostren 88940 resultats

■ conjura

■ conjura

femení conjuració 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjurable

■ conjurable

adjectiu Que pot ésser conjurat, evitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjuració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conjuració</title>

Partició sil·làbica: con_ju_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. conjuratio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de conjurar.
    2. Conjur.
    1. Acció de conjurar-se. La conjuració de Catilina.
    2. ciències polítiques Lliga de conjurats. Entrar en una conjuració. La conjuració fou descoberta.
    3. per analogia La conjuració del silenci.

■ conjuració

femení Acció de conjurar Conjur Acció de conjurar-se La conjuració de Catilina ciències polítiques Lliga de conjurats Entrar en una conjuració La conjuració fou descoberta per analogia La conjuració del silenci
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjurador
| conjuradora

■ conjurador
| conjuradora

masculí i femení Persona que fa un conjur
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjurament

■ conjurament

masculí esoterisme Conjur
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conjurar</title>

Etimologia: del ll. conjurare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer un conjur. Conjurar els dimonis, les ombres dels morts, els elements.
    2. per analogia Pregar (algú) amb instància en nom d’alguna cosa sagrada, cara, etc. Et conjuro pel teu honor que no ho facis.
  2. transitiu Allunyar com amb un conjur. Conjurar la crisi, el perill.
  3. pronominal ciències polítiques Crear secretament una lliga, amb jurament comú, per capgirar l’ordre d’un estat. S’havien conjurat per assassinar el president de la república.
  4. pronominal Combinar-se desfavorablement (les coses). Tot es conjura contra meu.

■ conjurar

verb transitiu Fer un conjur Conjurar els dimonis, les ombres dels morts, els elements per analogia Pregar algú amb instància en nom d’alguna cosa sagrada, cara, etc Et conjuro pel teu honor que no ho facis transitiu Allunyar com amb un conjur Conjurar la crisi, el perill pronominal ciències polítiques Crear secretament una lliga, amb jurament comú, per capgirar l’ordre d’un estat S’havien conjurat per assassinar el president de la república pronominal Combinar-se desfavorablement les coses Tot es conjura contra meu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjurat
| conjurada

■ conjurat
| conjurada

masculí i femení Persona que forma part d’una conjuració Els conjurats de Catilina Dos dels conjurats foren presos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

conjutge

conjutge

masculí dret El qui és jutge amb un altre en el mateix tribunal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conlligar

■ conlligar

verb transitiu Lligar una cosa amb una altra
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conlloc

■ conlloc

masculí dret català Contracte entre un ramader i un propietari de pasturatge pel qual aquest cedeix al primer el dret de pasturar el bestiar dins la terra del propietari durant el termini estipulat