Es mostren 88940 resultats

■ connectiu
| connectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">connectiu</title>

Partició sil·làbica: con_nec_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del radical de connectar
  1. adjectiu Connector.
  2. masculí botànica Part mitjana, estèril, de l’antera, que connecta les dues teques, al bell mig de la qual se sol inserir el filament de l’estam.
  3. femení lògica En lògica formal, partícula que relaciona una proposició amb una altra i fa possible el càlcul proposicional.
  4. masculí zoologia En molts invertebrats, part del sistema nerviós que uneix els diferents ganglis d’una mateixa cadena ganglionar.

■ connectiu
| connectiva

adjectiu Connector masculí botànica Part mitjana, estèril, de l’antera, que connecta les dues teques, al bell mig de la qual se sol inserir el filament de l’estam femení lògica En lògica formal, partícula que relaciona una proposició amb una altra i fa possible el càlcul proposicional masculí zoologia En molts invertebrats, part del sistema nerviós que uneix els diferents ganglis d’una mateixa cadena ganglionar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ connectivitat

■ connectivitat

femení geografia Grau de connexió interna dels vèrtexs d’una xarxa territorial informàtica Capacitat d’establir contacte amb un component de maquinari o de programari, abans de produir-se una comunicació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ connector
| connectora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">connector</title>

Etimologia: de connectar
  1. adjectiu Que serveix per a connectar.
  2. masculí electrotècnia i electrònica Dispositiu emprat per a connectar dos circuits o dos sistemes elèctrics, format per dues peces amb una sèrie de contactes metàl·lics de manera que poden ésser encaixades l’una amb l’altra a fi d’establir la connexió entre els contactes corresponents.
  3. masculí lingüística Element lingüístic que té la funció d’assegurar la cohesió de les diferents parts d’un discurs, com, per exemple, les conjuncions.

■ connector
| connectora

adjectiu Que serveix per a connectar masculí electrotècnia i electrònica Dispositiu emprat per a connectar dos circuits o dos sistemes elèctrics, format per dues peces amb una sèrie de contactes metàllics de manera que poden ésser encaixades l’una amb l’altra a fi d’establir la connexió entre els contactes corresponents masculí lingüística Element lingüístic que té la funció d’assegurar la cohesió de les diferents parts d’un discurs, com, per exemple, les conjuncions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ connex
| connexa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">connex</title>

Etimologia: del ll. connexus, -a, -um, participi de connectĕre ‘unir alhora’, i aquest, de nectĕre ‘unir’ 1a font: 1519
    adjectiu
  1. Lligat estretament amb una cosa de la mateixa natura. La cultura d’un poble va connexa amb la seva política. Idees connexes. Ciències connexes.
  2. topologia Dit de l’espai topològic les úniques parts obertes i alhora tancades del qual són el conjunt buit i el propi conjunt.

■ connex
| connexa

adjectiu Lligat estretament amb una cosa de la mateixa natura La cultura d’un poble va connexa amb la seva política Idees connexes Ciències connexes topologia Dit de l’espai topològic les úniques parts obertes i alhora tancades del qual són el conjunt buit i el propi conjunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ connexament

■ connexament

adverbi D’una manera connexa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ connexió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">connexió</title>

Partició sil·làbica: con_ne_xi_ó
Etimologia: del ll. connexio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de connectar.
    2. El fet d’estar lligades una cosa amb una altra de la mateixa natura per una relació estreta.
  2. Relació que hi ha entre dues coses connexes.
    1. Conjunt de coses connexes.
    2. electrotècnia Acoblament de dos sistemes elèctrics, de dos aparells, etc., mitjançant un conductor o uns quants. Connexió en sèrie. Connexió en paral·lel.
    3. connexió de servei tecnologia Part d’una instal·lació de consum que enllaça la xarxa de distribució de l’empresa subministradora amb la instal·lació particular d’un abonat al servei.
  4. especialment Continuïtat, coherència, de les paraules, de les idees, seqüència lògica. Parla sense cap connexió.
  5. informàtica
    1. connexió commutada Modalitat en què opera una línia de transmissió quan el circuit és establert per mitjà de mecanismes de commutació, com s’esdevé en una xarxa pública de telèfon o de tèlex.
    2. connexió multipunt Modalitat en què opera una línia de transmissió quan constitueix un circuit permanent entre més de dues terminals.
    3. connexió punt a punt Modalitat en què opera una línia de transmissió quan constitueix un circuit permanent entre dues estacions terminals.

■ connexió

femení Acció de connectar El fet d’estar lligades una cosa amb una altra de la mateixa natura per una relació estreta Relació que hi ha entre dues coses connexes Conjunt de coses connexes electrotècnia Acoblament de dos sistemes elèctrics, de dos aparells, etc, mitjançant un conductor o uns quants Connexió en sèrie Connexió en parallel connexió de servei tecnologia Part d’una installació de consum que enllaça la xarxa de distribució de l’empresa subministradora amb la installació particular d’un abonat al servei especialment Continuïtat, coherència, de les paraules, de les idees, seqüència…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ connexitat

■ connexitat

femení connexió 2 Connexitat de dues causes topologia Propietat d’ésser connex
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ connivència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">connivència</title>

Partició sil·làbica: con_ni_vèn_ci_a
Etimologia: del ll. conniventia, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Complicitat moral consistent a fingir ignorància sobre la falta d’algú, especialment d’un subordinat.
  2. per extensió Entesa secreta. Obrar de connivència amb algú.

■ connivència

femení Complicitat moral consistent a fingir ignorància sobre la falta d’algú, especialment d’un subordinat per extensió Entesa secreta Obrar de connivència amb algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ connivent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">connivent</title>

Etimologia: del ll. connivens, -ntis, íd. 1a font: 1917, DOrt.
    adjectiu
  1. Que té connivència. Pares connivents amb les faltes dels fills.
  2. Que s’encorben endins fins a tocar-se, fins a cloure. Ales connivents.
  3. botànica Dit dels òrgans que per la base són separats i per l’extrem són en contacte o molt propers, bé que sense ésser soldats. Estams connivents.

■ connivent

adjectiu Que té connivència Pares connivents amb les faltes dels fills Que s’encorben endins fins a tocar-se, fins a cloure Ales connivents botànica Dit dels òrgans que per la base són separats i per l’extrem són en contacte o molt propers, bé que sense ésser soldats Estams connivents
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ connotació

■ connotació

femení Acció de connotar
Traducció