Es mostren 88939 resultats

■ conquista

■ conquista

femení Conquesta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conquistador
| conquistadora

■ conquistador
| conquistadora

adjectiu i masculí i femení Conqueridor Dit de la persona que es fa seus els cors inspirant-los amor Un gran conquistador de dones
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conquistar

■ conquistar

verb transitiu Conquerir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conradís
| conradissa

■ conradís
| conradissa

adjectiu Conrador, cultivable masculí Terreny cultivable d’una propietat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conrador1
| conradora

■ conrador1
| conradora

masculí i femení Conreador Vegeu també conrador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conrador2
| conradora

■ conrador2
| conradora

adjectiu Que pot ésser conrat o conreat cultivable Vegeu també conrador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conrar

■ conrar

verb transitiu Conrear
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conreadís
| conreadissa

■ conreadís
| conreadissa

adjectiu Que pot ésser conreat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conreador
| conreadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conreador</title>

Partició sil·làbica: con_re_a_dor
Etimologia: de conrear 1a font: 1460, Roig
  1. agricultura
    1. masculí i femení Persona que conrea.
    2. femení Bastigi amb rodes arrossegat per cavalls o per un tractor on hom disposa dos rengles de dents corbades que, en penetrar en el terreny llaurat, polvoritza la terra.
  2. adjectiu i masculí i femení figuradament Conreadors de la ciència, d’un art.

■ conreador
| conreadora

agricultura masculí i femení Persona que conrea femení Bastigi amb rodes arrossegat per cavalls o per un tractor on hom disposa dos rengles de dents corbades que, en penetrar en el terreny llaurat, polvoritza la terra adjectiu i masculí i femení figuradament Conreadors de la ciència, d’un art
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conrear


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conrear</title>

Partició sil·làbica: con_re_ar
Etimologia: d’un ll. vg. *corredare, calc del gòt. garedan ‘cuidar-se de’, format amb l’arrel de arrear, *reths i el prefix ga-, corresponent a con- 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. agricultura Sotmetre (la terra, les plantes) a conreu. Conrear la terra, un camp, un hort. Les plantes més ben conreades han donat més fruits.
  2. figuradament
    1. Millorar pel treball, la cura, l’educació. Conrear les bones disposicions d’un infant. Conrear la memòria.
    2. Consagrar temps i una cura especial (a una cosa); fomentar. Conrear les ciències, la literatura. Conrear les passions, l’odi.

■ conrear

verb transitiu agricultura Sotmetre la terra, les plantes a conreu Conrear la terra, un camp, un hort Les plantes més ben conreades han donat més fruits figuradament Millorar pel treball, la cura, l’educació Conrear les bones disposicions d’un infant Conrear la memòria Consagrar temps i una cura especial a una cosa fomentar Conrear les ciències, la literatura Conrear les passions, l’odi
Informació complementària
Traducció