Es mostren 88939 resultats

■ conreria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conreria</title>

Partició sil·làbica: con_re_ri_a
Etimologia: de l’ant. conreer, conrer ‘el qui té un conreu; majordom o prior rural d’un convent’, der. de conreu
femení Casa de camp agregada a un convent destinada al conreu de les terres i on hom donava estatge als transeünts.

■ conreria

femení Casa de camp agregada a un convent destinada al conreu de les terres i on hom donava estatge als transeünts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conreu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conreu</title>

Partició sil·làbica: con_reu
Etimologia: de conrear 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
  1. agricultura
    1. Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el desenvolupament espontani de la natura.
    2. Terra, àrea, conreada; la plantació que hom explota. On acaba la garriga i comença el conreu. El bon estat dels conreus.
  2. figuradament El conreu de les ciències, de les arts.

■ conreu

masculí agricultura Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el desenvolupament espontani de la natura Terra, àrea, conreada la plantació que hom explota On acaba la garriga i comença el conreu El bon estat dels conreus figuradament El conreu de les ciències, de les arts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conró

■ conró

femení Conreu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consagració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consagració</title>

Partició sil·làbica: con_sa_gra_ci_ó
Etimologia: del ll. consecratio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció de consagrar o consagrar-se. Aquella novel·la representà la seva consagració com a escriptor.
    1. religió Ritu pel qual és consagrada una persona o una cosa.
    2. litúrgia Moment de la missa en què són recitades les fórmules d’institució de l’eucaristia.

■ consagració

femení Acció de consagrar o consagrar-se Aquella novella representà la seva consagració com a escriptor religió Ritu pel qual és consagrada una persona o una cosa litúrgia Moment de la missa en què són recitades les fórmules d’institució de l’eucaristia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consagrant

■ consagrant

adjectiu Que consagra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consagrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consagrar</title>

Etimologia: del ll. consecrare, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb
    1. transitiu religió i litúrgia Convertir (una persona o una cosa) en sagrada, dedicar-la a un fi o a un ús sagrat mitjançant un ritu adequat. Consagrar una església al culte. Consagrar un bisbe.
    2. transitiu litúrgia Pronunciar (sobre el pa i el vi) les paraules de la institució de l’eucaristia. Consagrar l’hòstia.
    3. pronominal Consagrar-se al servei de Déu.
  2. transitiu figuradament Dedicar exclusivament (quelcom) al servei d’una persona o d’una cosa. Consagrar algú la vida a l’estudi.
  3. transitiu figuradament Revestir del caràcter de durador. Un monument que consagra la memòria de la victòria. Una regla consagrada pel temps.
  4. transitiu figuradament Acreditar, confirmar. Aquesta operació el consagrà com un cirurgià excepcional.

■ consagrar

verb transitiu religió i litúrgia Convertir una persona o una cosa en sagrada, dedicar-la a un fi o a un ús sagrat mitjançant un ritu adequat Consagrar una església al culte Consagrar un bisbe transitiu litúrgia Pronunciar sobre el pa i el vi les paraules de la institució de l’eucaristia Consagrar l’hòstia pronominal Consagrar-se al servei de Déu transitiu figuradament Dedicar exclusivament quelcom al servei d’una persona o d’una cosa Consagrar algú la vida a l’estudi transitiu figuradament Revestir del caràcter de durador Un monument que consagra la memòria de la victòria Una regla…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consanguini
| consanguínia

■ consanguini
| consanguínia

adjectiu Dit dels parents lligats per vincles de consanguinitat genealogia Dit de cadascun dels germans fills d’un mateix pare, però de mare diferent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consanguinitat

■ consanguinitat

femení Relació de parentiu que uneix les persones que venen d’un ascendent comú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consciència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consciència</title>

Partició sil·làbica: cons_ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. conscientia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. psicologia i filosofia Facultat i acte específics de la vida psíquica caracteritzats com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral o com a relació del jo amb el medi ambient.
    2. consciència col·lectiva antropologia Conjunt de creences i sentiments comuns a la majoria dels membres d’una determinada societat.
    1. Coneixement responsable i personalitzat d’una tasca concreta, d’un deure determinat o d’una situació que afecta seriosament. Consciència professional. Consciència política, cívica.
    2. a consciència Bé, sense frau.
    3. cas de consciència Acció la legitimitat de la qual és dubtosa.
    4. ésser una consciència Ésser (una cosa) de tal manera, que remordeix la consciència.
    5. examen de consciència Consideració que hom fa de les accions pròpies per discernir si són bones o dolentes.
    6. fer consciència Provocar (alguna cosa) el sentiment de llàstima o de culpabilitat. Fa consciència veure’l tan trist.
    7. netejar (o descarregar) la consciència Deslliurar-se (algú) del pecat per mitjà de la confessió.
    8. no tenir consciència No tenir escrúpols, obrar malament per mal instint.
    9. remordir (o gratar) la consciència Estar (algú) intranquil per la convicció d’haver obrat malament.
    10. segons bona consciència (o per esguard de consciència, o en consciència) D’acord amb els dictats de la consciència.
    11. tenir la consciència bruta (o neta) Estar en pecat (o sense).
    12. tenir la consciència tranquil·la Tenir la convicció íntima d’haver obrat bé.

■ consciència

femení psicologia i filosofia Facultat i acte específics de la vida psíquica caracteritzats com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral o com a relació del jo amb el medi ambient consciència collectiva antropologia Conjunt de creences i sentiments comuns a la majoria dels membres d’una determinada societat Coneixement responsable i personalitzat d’una tasca concreta, d’un deure determinat o d’una situació que afecta seriosament Consciència professional Consciència política, cívica a consciència Bé, sense…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conscienciació

■ conscienciació

femení Procés d’adquisició de consciència sociologia Acció per la qual hom s’esforça a fer prendre consciència d’alguna cosa a algú
Traducció