Es mostren 88940 resultats

■ consentit
| consentida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consentit</title>

Etimologia: de consentir
  1. adjectiu Aviciat. Magarrufes de criatura consentida.
  2. adjectiu Que consent, especialment dit de la persona que consent l’adulteri del seu cònjuge o parella.
    1. adjectiu Fes lleugerament, sense trenc o separació visible. Llençar els plats consentits.
    2. adjectiu per analogia Tenir la cama consentida.
    3. femení Fet d’estar lleugerament esquerdada alguna cosa.

■ consentit
| consentida

adjectiu Aviciat Magarrufes de criatura consentida adjectiu Que consent, especialment dit de la persona que consent l’adulteri del seu cònjuge o parella adjectiu Fes lleugerament, sense trenc o separació visible Llençar els plats consentits adjectiu per analogia Tenir la cama consentida femení Fet d’estar lleugerament esquerdada alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consenyor

■ consenyor

masculí El qui comparteix una senyoria jurisdiccional amb un altre o amb altres
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conseqüència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conseqüència</title>

Partició sil·làbica: con_se_qüèn_ci_a
Etimologia: del ll. consequentia, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d’un fet. Un incident que pot tenir conseqüències greus. Obrar sense calcular les conseqüències.
    2. a conseqüència de locució prepositiva Com a conseqüència o resultat de. Ha mort a conseqüència d’una caiguda.
    3. en conseqüència locució adverbial Per tant. No duc diners; en conseqüència, no us puc ajudar. Procedir en conseqüència.
  2. geomorfologia Disposició d’un corrent o d’una xarxa fluvial les aigües dels quals segueixen l’estructura geològica, principalment quan circulen en el mateix sentit que la inclinació dels estrats.
  3. lògica
    1. En un raonament, relació lògica entre les premisses i la conclusió.
    2. Enunciat lògicament deduïble d’un altre o d’altres.

■ conseqüència

femení Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d’un fet Un incident que pot tenir conseqüències greus Obrar sense calcular les conseqüències a conseqüència de locució prepositiva Com a conseqüència o resultat de Ha mort a conseqüència d’una caiguda en conseqüència locució adverbial Per tant No duc diners en conseqüència, no us puc ajudar Procedir en conseqüència geomorfologia Disposició d’un corrent o d’una xarxa fluvial les aigües dels quals segueixen l’estructura geològica, principalment quan circulen en el mateix sentit que la inclinació dels estrats lògica En un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conseqüent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conseqüent</title>

Partició sil·làbica: con_se_qüent
Compareu: consegüent
Etimologia: del ll. consequens, -ntis, participi pres. de consequi ‘venir després, seguir’ 1a font: s. XIV, Llull
adjectiu Que té conseqüència o consistència lògica. Un raonament conseqüent. Una conducta conseqüent. Ésser conseqüent amb les seves idees, amb si mateix.

■ conseqüent

adjectiu Que té conseqüència o consistència lògica Un raonament conseqüent Una conducta conseqüent Ésser conseqüent amb les seves idees, amb si mateix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conseqüentment

■ conseqüentment

adverbi D’una manera conseqüent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conserge

■ conserge

masculí i femení Persona que té cura de la custòdia, les claus, el servei de neteja, etc, d’un palau, d’un establiment públic, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consergeria

■ consergeria

femení Càrrec de conserge Habitació del conserge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conserva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conserva</title>

Etimologia: de conservar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. antigament
    1. Companyia, unió de persones per a accions comunes.
    2. anar de conserva Anar plegats i d’acord, especialment per a coses secretes.
  2. navegar (o anar) en conserva (o de conserva)
    1. marina, marítim Fer via dos o més vaixells plegats per tal d’ajudar-se i defensar-se mútuament.
    2. per extensió Fer la mateixa ruta dues naus o més, dues persones o més.
  3. alimentació, indústries alimentàries
    1. Producte alimentari d’origen vegetal o animal alterable, la conservació del qual és assegurada per l’envasament en un recipient estanc i pel tractament amb calor o qualsevol altre mètode autoritzat, a fi de destruir o inhibir totalment els enzims, els microorganismes o llurs toxines. Fer conserva de tomàquets. Llauna de conserva.
    2. en conserva Dit dels aliments conservats. Pebrots en conserva.

■ conserva

femení antigament Companyia, unió de persones per a accions comunes anar de conserva Anar plegats i d’acord, especialment per a coses secretes navegar o anar en conserva o de conserva marina, marítim Fer via dos o més vaixells plegats per tal d’ajudar-se i defensar-se mútuament per extensió Fer la mateixa ruta dues naus o més, dues persones o més alimentació, indústries alimentàries Producte alimentari d’origen vegetal o animal alterable, la conservació del qual és assegurada per l’envasament en un recipient estanc i pel tractament amb calor o qualsevol altre mètode autoritzat, a fi de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conservable

■ conservable

adjectiu Que pot ésser conservat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conservació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conservació</title>

Partició sil·làbica: con_ser_va_ci_ó
Etimologia: del ll. conservatio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Acció de conservar. Estar encarregat de la conservació de monuments.
  2. alimentació, indústries alimentàries Tècnica de preparar els aliments per tal d’evitar-ne el procés de descomposició i de mantenir-ne el poder nutritiu.
  3. religió i filosofia Acció divina per la qual el món és mantingut en l’ésser.

■ conservació

femení Acció de conservar Estar encarregat de la conservació de monuments alimentació, indústries alimentàries Tècnica de preparar els aliments per tal d’evitar-ne el procés de descomposició i de mantenir-ne el poder nutritiu religió i filosofia Acció divina per la qual el món és mantingut en l’ésser
Informació complementària
Traducció