Es mostren 88940 resultats

consentit
| consentida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consentit</title>

Accessory
Etimologia: de consentir
Body
  1. adjectiu Aviciat. Magarrufes de criatura consentida.
  2. adjectiu Que consent, especialment dit de la persona que consent l’adulteri del seu cònjuge o parella.
    1. adjectiu Fes lleugerament, sense trenc o separació visible. Llençar els plats consentits.
    2. adjectiu per analogia Tenir la cama consentida.
    3. femení Fet d’estar lleugerament esquerdada alguna cosa.

consentit
| consentida

consenyor

consenyor

conseqüència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conseqüència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_se_qüèn_ci_a
Etimologia: del ll. consequentia, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
    femení
    1. Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d’un fet. Un incident que pot tenir conseqüències greus. Obrar sense calcular les conseqüències.
    2. a conseqüència de locució prepositiva Com a conseqüència o resultat de. Ha mort a conseqüència d’una caiguda.
    3. en conseqüència locució adverbial Per tant. No duc diners; en conseqüència, no us puc ajudar. Procedir en conseqüència.
  1. geomorfologia Disposició d’un corrent o d’una xarxa fluvial les aigües dels quals segueixen l’estructura geològica, principalment quan circulen en el mateix sentit que la inclinació dels estrats.
  2. lògica
    1. En un raonament, relació lògica entre les premisses i la conclusió.
    2. Enunciat lògicament deduïble d’un altre o d’altres.

conseqüència

conseqüent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conseqüent</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_se_qüent
Compareu: consegüent
Etimologia: del ll. consequens, -ntis, participi pres. de consequi ‘venir després, seguir’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
adjectiu Que té conseqüència o consistència lògica. Un raonament conseqüent. Una conducta conseqüent. Ésser conseqüent amb les seves idees, amb si mateix.

conseqüent

conseqüentment

conseqüentment

conserge

conserge

consergeria

consergeria

conserva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conserva</title>

Accessory
Etimologia: de conservar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
    femení
  1. antigament
    1. Companyia, unió de persones per a accions comunes.
    2. anar de conserva Anar plegats i d’acord, especialment per a coses secretes.
  2. navegar (o anar) en conserva (o de conserva)
    1. marina, marítim Fer via dos o més vaixells plegats per tal d’ajudar-se i defensar-se mútuament.
    2. per extensió Fer la mateixa ruta dues naus o més, dues persones o més.
  3. alimentació, indústries alimentàries
    1. Producte alimentari d’origen vegetal o animal alterable, la conservació del qual és assegurada per l’envasament en un recipient estanc i pel tractament amb calor o qualsevol altre mètode autoritzat, a fi de destruir o inhibir totalment els enzims, els microorganismes o llurs toxines. Fer conserva de tomàquets. Llauna de conserva.
    2. en conserva Dit dels aliments conservats. Pebrots en conserva.

conserva

conservable

conservable

conservació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conservació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_ser_va_ci_ó
Etimologia: del ll. conservatio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
    femení
  1. Acció de conservar. Estar encarregat de la conservació de monuments.
  2. alimentació, indústries alimentàries Tècnica de preparar els aliments per tal d’evitar-ne el procés de descomposició i de mantenir-ne el poder nutritiu.
  3. religió i filosofia Acció divina per la qual el món és mantingut en l’ésser.

conservació