Es mostren 88940 resultats

conservacionista


<title type="display">conservacionista</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_ser_va_ci_o_nis_ta
Body
    ecologia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la conservació de la natura.
  2. masculí i femení Persona o col·lectiu que treballen a favor de la conservació de la natura o que en són partidaris.

conservacionista

conservador
| conservadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conservador</title>

Accessory
Etimologia: del ll. conservator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que conserva.
  2. masculí i femení Persona que té per missió de conservar alguna cosa. El conservador d’un museu.
  3. masculí alimentació, indústries alimentàries Substància que, afegida als productes alimentaris en una petita proporció, n’evita l’alteració microbiana i n’elimina o hi impedeix el creixement de microorganismes.
  4. ciències polítiques
    1. adjectiu Dit del partit o de la tendència política dels qui, en principi, lluiten contra les innovacions que els semblen amenaçar l’ordre social.
    2. adjectiu Relatiu o pertanyent als conservadors o a un partit conservador.
    3. masculí i femení Membre d’un partit conservador.

conservador
| conservadora

conservadoria

conservadoria

conservadorisme

conservadorisme

conservament

conservament

conservant

conservant

conservar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conservar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. conservare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Tenir cura (d’una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda. Conservar un pergamí antic.
    2. alimentació, indústries alimentàries Sotmetre un producte alimentari a l’operació de conservació.
    1. transitiu No deixar perdre; mantenir. En enderrocar el castell, no en conservaren sinó la capella.
    2. transitiu per extensió No perdre. Conservar l’amistat d’algú.
    3. pronominal No perdre’s, escapar a la causa d’alteració, de destrucció. Certes viandes es conserven molt bé amb sal i vinagre.
    1. transitiu Mantenir en un determinat estat o una determinada manera d’ésser. Mirem de conservar la salut.
    2. pronominal Conserveu-vos bons i sans.

conservar

conservatge

conservatge

conservatiu
| conservativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conservatiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_ser_va_tiu
Etimologia: del b. ll. conservativus, -a, -um, íd.
Body
    adjectiu
  1. Que conserva.
  2. física Dit del sistema o procés que conserva una certa magnitud física (l’energia, generalment), és a dir en els quals el valor d’aquesta roman constant. Sistema conservatiu. Camp conservatiu.

conservatiu
| conservativa

conservatori
| conservatòria

conservatori
| conservatòria