Es mostren 88940 resultats

■ cònsol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cònsol</title>

Etimologia: del ll. consul, -ŭlis ‘primer magistrat romà’, probablement der. de consulĕre ‘deliberar, consultar’ 1a font: s. XII
  1. masculí i femení dret internacional Agent diplomàtic encarregat per un govern de protegir els interessos dels súbdits d’un estat en un altre estat, on intervé especialment en afers comercials.
  2. masculí i femení dret administratiu A Andorra, cadascun dels dos magistrats que representen els consells de parròquia (o de comú).
  3. masculí història
    1. Magistrat suprem de la república romana.
    2. A l’edat mitjana, magistrat municipal que exercia el poder executiu, polític i judicial, financer i militar, que compartia amb els altres membres del col·legi consular.
    3. En determinades poblacions catalanes, nom que prenien cadascun dels dos caps d’un ofici o d’una confraria.
  4. cònsol de catalans masculí història Nom que hom donà als cònsols d’ultramar que representaven els interessos del comerç català.
  5. cònsol de llotja (o de la llotja) masculí història Cònsol de mar.
  6. cònsol de mar (o de la mar) masculí història Cadascun dels dos magistrats que a les ciutats i les viles mercantils catalanes exercien la jurisdicció, en la primera instància, sobre les causes marítimes i mercantils, juntament amb els defensors de la mercaderia, les corporacions de mercaders i llurs organismes de govern.

■ cònsol

masculí i femení dret internacional Agent diplomàtic encarregat per un govern de protegir els interessos dels súbdits d’un estat en un altre estat, on intervé especialment en afers comercials masculí i femení dret administratiu A Andorra, cadascun dels dos magistrats que representen els consells de parròquia o de comú masculí història Magistrat suprem de la república romana A l’edat mitjana, magistrat municipal que exercia el poder executiu, polític i judicial, financer i militar, que compartia amb els altres membres del collegi consular En determinades poblacions catalanes, nom que prenien…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consola</title>

Etimologia: del fr. console, de sole ‘sola, biga, mènsula’, amb influx de consolider 1a font: 1888, DLab.
    femení
  1. mobiliari Taula de parament adossada a la paret sota un mirall, molt freqüent a les sales dels segles XVIII i XIX.
    1. música Pupitre de comandament de l’orgue, que comprèn els teclats manuals, el pedaler, els registres, etc.
    2. música Part superior de l’arpa, que serveix de claviller i que té forma de coll de cigne.
    3. tecnologia Pupitre on són disposats els comandaments de control d’una instal·lació industrial (central nuclear, etc.) o d’un aparell (ordinador, etc.).
    4. consola de joc informàtica Aparell adequat per a llegir la casset o el disquet d’un videojoc.

■ consola

femení mobiliari Taula de parament adossada a la paret sota un mirall, molt freqüent a les sales dels segles XVIII i XIX música Pupitre de comandament de l’orgue, que comprèn els teclats manuals, el pedaler, els registres, etc música Part superior de l’arpa, que serveix de claviller i que té forma de coll de cigne tecnologia Pupitre on són disposats els comandaments de control d’una installació industrial central nuclear, etc o d’un aparell ordinador, etc consola de joc informàtica Aparell adequat per a llegir la casset o el disquet d’un videojoc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolable

■ consolable

adjectiu Que pot ésser consolat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consolació</title>

Partició sil·làbica: con_so_la_ci_ó
Etimologia: del ll. consolatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. consol 1.
  2. final (o prova, o torneig) de consolació esports Competició entre els esportistes o els equips que no s’han classificat en els primers llocs.
  3. premi de consolació jocs d’entreteniment En la loteria i altres jocs d’atzar, petita compensació que s’adjudica a qui no ha obtingut cap dels primers premis.

■ consolació

femení consol 1 final o prova , o torneig de consolació esports Competició entre els esportistes o els equips que no s’han classificat en els primers llocs premi de consolació jocs d’entreteniment En la loteria i altres jocs d’atzar, petita compensació que s’adjudica a qui no ha obtingut cap dels primers premis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolador
| consoladora

■ consolador
| consoladora

adjectiu i masculí i femení Que consola masculí Olisbe
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consolar</title>

Etimologia: del ll. consolari, íd., der. de solari, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Alleujar la pena, el dolor (d’algú). Consolar els afligits. Consolar algú d’una desgràcia.
    2. transitiu Donar el condol (a algú). El va anar a consolar per la mort del seu pare.
    3. pronominal No es podia consolar. Qui no es consola és perquè no vol.
  2. pronominal Conformar-se. Consolar-se amb un tros de pa.

■ consolar

verb transitiu Alleujar la pena, el dolor d’algú Consolar els afligits Consolar algú d’una desgràcia transitiu Donar el condol a algú El va anar a consolar per la mort del seu pare pronominal No es podia consolar Qui no es consola és perquè no vol pronominal Conformar-se Consolar-se amb un tros de pa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consolat</title>

Etimologia: del ll. consulatus, -us, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. història
    1. Dignitat o càrrec de cònsol.
    2. Temps durant el qual els cònsols exerceixen llur càrrec o llur magistratura.
  2. història
    1. Del segle XI al XVIII, òrgan executiu d’aquells municipis catalans, occitans, italians, etc., els caps de l’administració dels quals eren anomenats cònsols.
    2. Casa del consolat.
  3. història Règim polític de la darrera etapa de la Revolució Francesa, nascut del cop d’estat de Napoleó Bonaparte contra el Directori.
  4. dret internacional
    1. Oficina d’un cònsol.
    2. Edifici o local de les oficines d’un consolat.
  5. consolat de mar història Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers marítims.

■ consolat

masculí història Dignitat o càrrec de cònsol Temps durant el qual els cònsols exerceixen llur càrrec o llur magistratura història Del segle XI al XVIII, òrgan executiu d’aquells municipis catalans, occitans, italians, etc, els caps de l’administració dels quals eren anomenats cònsols Casa del consolat història Règim polític de la darrera etapa de la Revolució Francesa, nascut del cop d’estat de Napoleó Bonaparte contra el Directori dret internacional Oficina d’un cònsol Edifici o local de les oficines d’un consolat consolat de mar història Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

consolatge


<title type="display">consolatge</title>

masculí dret marítim i història Dret que els mercaders pagaven als cònsols de llur nacionalitat en ports estrangers per les mercaderies desembarcades i venudes en els alfòndecs.

consolatge

masculí dret marítim i història Dret que els mercaders pagaven als cònsols de llur nacionalitat en ports estrangers per les mercaderies desembarcades i venudes en els alfòndecs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolatiu
| consolativa

■ consolatiu
| consolativa

adjectiu Que té la virtut de consolar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolatori
| consolatòria

■ consolatori
| consolatòria

adjectiu Consolador, consolatiu
Traducció