Es mostren 88940 resultats

■ constitucional

■ constitucional

adjectiu medicina Inherent a la constitució o estructura del cos dret constitucional Regulat per una constitució política Conforme a la constitució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constitucionalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constitucionalisme</title>

Partició sil·làbica: cons_ti_tu_ci_o_na_lis_me
Etimologia: de constitucional
    masculí ciències polítiques
  1. Sistema polític en què el govern és regulat per normes estables i escrites contingudes en una constitució.
  2. Doctrina que propugna l’adopció d’una constitució com a norma suprema d’un estat.

■ constitucionalisme

masculí ciències polítiques Sistema polític en què el govern és regulat per normes estables i escrites contingudes en una constitució Doctrina que propugna l’adopció d’una constitució com a norma suprema d’un estat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constitucionalista

■ constitucionalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al constitucionalisme masculí i femení Seguidor del constitucionalisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constitucionalitat

■ constitucionalitat

femení ciències polítiques Qualitat de conforme amb la constitució La constitucionalitat d’una llei, d’un decret
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constitucionalment

■ constitucionalment

adverbi D’acord amb la constitució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

constitucioner


<title type="display">constitucioner</title>

Partició sil·làbica: cons_ti_tu_ci_o_ner
masculí història A les antigues corts catalanes, persona encarregada d’elaborar o de minutar les constitucions que havien d’ésser establertes.

constitucioner

masculí història A les antigues corts catalanes, persona encarregada d’elaborar o de minutar les constitucions que havien d’ésser establertes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constituent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constituent</title>

Partició sil·làbica: cons_ti_tu_ent
Etimologia: del ll. constituens, -ntis, participi pres. de constituĕre ‘constituir’
  1. adjectiu Que constitueix.
  2. masculí química Element que entra en la constitució d’un compost.
  3. adjectiu ciències polítiques Que té o s’atorga poder d’establir o de reformar una constitució.
  4. constituent immediat lingüística Cadascun dels constituents de nivell més baix que formen una construcció, de tal manera que entre cada constituent i la construcció no s’interposa cap construcció parcial de nivell intermedi.

■ constituent

adjectiu Que constitueix masculí química Element que entra en la constitució d’un compost adjectiu ciències polítiques Que té o s’atorga poder d’establir o de reformar una constitució constituent immediat lingüística Cadascun dels constituents de nivell més baix que formen una construcció, de tal manera que entre cada constituent i la construcció no s’interposa cap construcció parcial de nivell intermedi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constituir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constituir</title>

Partició sil·làbica: cons_ti_tu_ir
Etimologia: del ll. constituĕre, íd., der. de statuĕre 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Establir, formar (una institució política, social). Constituir una nova societat d’assegurances. Constituir una família.
  2. Assignar, destinar, legalment. Constituir una pensió, una renda, un dot, a algú.
    1. Ésser parts, elements, essencials (d’un tot, d’un organisme). Les parts que constitueixen el cos humà. Tots els ciutadans constitueixen la nació.
    2. per extensió Ésser. Aquesta acció constitueix un crim.
    1. Establir (algú) en una situació legal. L’han constituït hereu de la masia.
    2. constituir-se presoner Lliurar-se algú espontàniament a l’autoritat.

■ constituir

verb transitiu Establir, formar una institució política, social Constituir una nova societat d’assegurances Constituir una família Assignar, destinar, legalment Constituir una pensió, una renda, un dot, a algú Ésser parts, elements, essencials d’un tot, d’un organisme Les parts que constitueixen el cos humà Tots els ciutadans constitueixen la nació per extensió Ésser Aquesta acció constitueix un crim Establir algú en una situació legal L’han constituït hereu de la masia constituir-se presoner Lliurar-se algú espontàniament a l’autoritat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constitut
| constituta

■ constitut
| constituta

adjectiu antigament Constituït clàusula de constitut dret Clàusula inserida sovint en les escriptures d’alienació segons la qual el venedor resta amb la cosa alienada com a representant de l’adquiridor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constitutiu
| constitutiva

■ constitutiu
| constitutiva

adjectiu Que constitueix Les parts constitutives d’un cos
Informació complementària
Traducció