Es mostren 88939 resultats

■ constringent

■ constringent

adjectiu constrictiu 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ construcció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">construcció</title>

Partició sil·làbica: cons_truc_ci_ó
Etimologia: del ll. constructio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de construir;
    2. l’efecte.
    1. Manera d’estar construïda una cosa.
    2. especialment gramàtica Estructura que presideix l’ordenació dels mots dins la frase i llurs mútues relacions gramaticals.
    3. construcció absoluta gramàtica Construcció que no depèn de cap altre element de l’oració.
    4. construcció de sentit (o ‘ad sensum’, o lògica) gramàtica Construcció que es fonamenta sobre el sentit, independentment de la forma gramatical.
    5. construcció el·líptica gramàtica Construcció que deixa d’enunciar alguna forma perquè el context no l’exigeix necessàriament.
  3. construcció i economia Art o tècnica de construir.

■ construcció

femení Acció de construir l’efecte Manera d’estar construïda una cosa especialment gramàtica Estructura que presideix l’ordenació dels mots dins la frase i llurs mútues relacions gramaticals construcció absoluta gramàtica Construcció que no depèn de cap altre element de l’oració construcció de sentit o ‘ ad sensum ’, o lògica gramàtica Construcció que es fonamenta sobre el sentit, independentment de la forma gramatical construcció ellíptica gramàtica Construcció que deixa d’enunciar alguna forma perquè el context no l’exigeix necessàriament construcció i economia Art o tècnica de construir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

constructe
| constructa


<title type="display">constructe</title>

adjectiu lingüística En les llengües semítiques, dit de l’estat o la forma del nom quan va seguit immediatament del seu complement, sense cap partícula que acompanyi aquest complement.

constructe
| constructa

adjectiu lingüística En les llengües semítiques, dit de l’estat o la forma del nom quan va seguit immediatament del seu complement, sense cap partícula que acompanyi aquest complement
Gran Diccionari de la llengua catalana

constructibilitat

constructibilitat

femení matemàtiques Propietat d’ésser construïble
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constructiu
| constructiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constructiu</title>

Partició sil·làbica: cons_truc_tiu
Etimologia: del ll. td. constructivus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la construcció.
  2. Que serveix per a construir.
  3. matemàtiques Dit d’una teoria no desenvolupada a partir d’una base axiomàtica, sinó d’una d’intuïtiva o d’una d’empírica.

■ constructiu
| constructiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a la construcció Que serveix per a construir matemàtiques Dit d’una teoria no desenvolupada a partir d’una base axiomàtica, sinó d’una d’intuïtiva o d’una d’empírica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constructivament

■ constructivament

adverbi D’una manera constructiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constructivisme

■ constructivisme

masculí art Moviment plàstic internacional dins l’art abstracte, contemporani del suprematisme i del no-objectivisme, que constitueix una recerca dels plens i dels buits per mitjà de línies i de plans ben travats dins l’espai
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

constructivista

constructivista

art adjectiu Relatiu o pertanyent al constructivisme masculí i femení Partidari o seguidor del constructivisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constructor
| constructora

■ constructor
| constructora

adjectiu i masculí i femení Que construeix L’activitat constructora Un constructor de cases femení Empresa dedicada a la construcció Li va fer el xalet una constructora de Reus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ construïble


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">construïble</title>

Partició sil·làbica: cons_tru_ï_ble
Etimologia: de construir
    adjectiu
  1. Que pot ésser construït.
  2. matemàtiques
    1. Dit d’un objecte matemàtic que pot ésser construït respectant determinades hipòtesis. Conjunt construïble.
    2. Dit de les figures geomètriques que poden ésser construïdes amb regle i compàs.

■ construïble

adjectiu Que pot ésser construït matemàtiques Dit d’un objecte matemàtic que pot ésser construït respectant determinades hipòtesis Conjunt construïble Dit de les figures geomètriques que poden ésser construïdes amb regle i compàs
Traducció