Es mostren 88940 resultats

■ contestable

■ contestable

adjectiu Que pot ésser contestat o impugnat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contestació

■ contestació

femení Contesta sociologia Actitud d’enfrontament envers les estructures i les ideologies de caràcter autoritari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contestador
| contestadora

■ contestador
| contestadora

adjectiu Que contesta contestador automàtic o simplement contestador m Aparell connectat al telèfon, que contesta automàticament les trucades emetent missatges enregistrats i que enregistra també els missatges rebuts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

contestaire

contestaire

adjectiu i masculí i femení colloquialment Que a tot contesta replicaire
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contestar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contestar</title>

Homòfon: contestà
Etimologia: del ll. contestari, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu
    1. Dir o escriure (quelcom) a algú en resposta al que aquest ha dit o escrit. Contestar una carta.
    2. usat absolutament Contestar a una carta, a una acusació.
    3. per extensió Correspondre a salutacions, a una agressió, etc. Si us ataquen, contesteu.
    4. per extensió Manifestar algú d’alguna manera que ha rebut una trucada telefònica, que ha sentit que algú trucava o el cridava. Vam contestar els crits d’ajut que sentíem.
    1. intransitiu Dir mots de disconformitat, d’oposició, etc., a allò que no vol resposta, a una ordre, a un retret; replicar. Obeeix sense contestar.
    2. transitiu Refusar d’admetre, rebutjar enèrgicament (una autoritat, un acte de govern, una situació establerta, una ideologia, etc.), especialment fent patent el desacord amb una acció de protesta. El nou rector fou contestat pels estudiants.
  3. transitiu antigament dret Comparèixer en judici per confessar o negar (la demanda de l’actor).

■ contestar

verb transitiu Dir o escriure quelcom a algú en resposta al que aquest ha dit o escrit Contestar una carta usat absolutament Contestar a una carta, a una acusació per extensió Correspondre a salutacions, a una agressió, etc Si us ataquen, contesteu per extensió Manifestar algú d’alguna manera que ha rebut una trucada telefònica, que ha sentit que algú trucava o el cridava Vam contestar els crits d’ajut que sentíem intransitiu Dir mots de disconformitat, d’oposició, etc, a allò que no vol resposta, a una ordre, a un retret replicar Obeeix sense contestar transitiu Refusar d’admetre, rebutjar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contestatari
| contestatària

■ contestatari
| contestatària

adjectiu i masculí i femení Que contesta sistemàticament el sistema politicosocial establert i refusa d’integrar-s’hi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conteste

■ conteste

masculí i femení Que testimonieja conformement amb altri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ context


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">context</title>

Etimologia: del ll. contextus, -us, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Conjunt d’idees i de fets continguts en un escrit o en un discurs que permeten de determinar el sentit d’un fragment, una frase o un mot que hi apareixen. Treure una paraula del context.
    2. fonètica, fonologia Conjunt de sons que envolten un fonema.
    3. context lingüístic (o simplement context) lingüística Per oposició a context situacional, conjunt d’elements lingüístics que precedeixen i segueixen un determinat enunciat.
    4. context situacional (o simplement context) lingüística Per oposició a context lingüístic, conjunt d’elements extralingüístics que envolten la producció i la recepció d’un text.
  2. figuradament Conjunt de circumstàncies que envolten i expliquen un esdeveniment, una situació, un individu, etc. Context històric. Context familiar. Context social.

■ context

masculí Conjunt d’idees i de fets continguts en un escrit o en un discurs que permeten de determinar el sentit d’un fragment, una frase o un mot que hi apareixen Treure una paraula del context fonètica, fonologia Conjunt de sons que envolten un fonema context lingüístic o simplement context lingüística Per oposició a context situacional, conjunt d’elements lingüístics que precedeixen i segueixen un determinat enunciat context situacional o simplement context lingüística Per oposició a context lingüístic, conjunt d’elements extralingüístics que envolten la producció i la recepció d’un text…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contextual

■ contextual

adjectiu Relatiu o pertanyent al context lingüística Dit d’una variant en relació amb la situació de producció i recepció del text fonètica, fonologia Dit d’una variant fonemàtica dependent del context
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contextualització

■ contextualització

femení Acció de contextualitzar especialment lingüística Enunciat, exemple, etc, que, en un recull lexicogràfic, determina el sentit d’un mot i, eventualment, en permet la traducció en una altra llengua