Es mostren 88940 resultats

■ contextualitzar

■ contextualitzar

verb transitiu Situar en un context Si no contextualitzes aquesta expressió, no en puc entendre el sentit
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contextura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contextura</title>

Etimologia: del ll. contextura ‘entreteixit’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Arranjament i unió de les parts constituents d’una cosa, especialment de certs teixits orgànics. La contextura dels músculs.
  2. figuradament La contextura d’una obra literària.

■ contextura

femení Arranjament i unió de les parts constituents d’una cosa, especialment de certs teixits orgànics La contextura dels músculs figuradament La contextura d’una obra literària
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contia

■ contia

femení Tia del cònjuge, germana del sogre o de la sogra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contigu
| contigua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contigu</title>

Etimologia: del ll. contiguus, -a, -um, íd., der. de contingĕre ‘tocar, arribar a tocar’, der. de tangĕre ‘tocar’ 1a font: s. XIV, Llull
adjectiu Dit d’una cosa en contacte amb una altra. La seva casa és contigua a la meva. Uns terrenys contigus.

■ contigu
| contigua

adjectiu Dit d’una cosa en contacte amb una altra La seva casa és contigua a la meva Uns terrenys contigus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contiguament

■ contiguament

adverbi Amb contigüitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contigüitat

■ contigüitat

femení Qualitat de contigu La contigüitat de dos terrenys
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

contindre

contindre

verb transitiu i pronominal Contenir
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ continença

■ continença

femení Manera de captenir-se en l’expressió del semblant, el posat, les actituds, les accions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ continència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">continència</title>

Partició sil·làbica: con_ti_nèn_ci_a
Etimologia: del ll. continentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Virtut que consisteix a contenir-se, a mantenir dins uns límits prudents la satisfacció dels plaers, especialment dels sexuals.
    1. Capacitat de retenció.
    2. fisiologia animal Estat d’un esfínter que funciona amb normalitat.

■ continència

femení Virtut que consisteix a contenir-se, a mantenir dins uns límits prudents la satisfacció dels plaers, especialment dels sexuals Capacitat de retenció fisiologia animal Estat d’un esfínter que funciona amb normalitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ continent1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">continent</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. continens, -ntis, íd., participi pres. de continēre ‘contenir’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que observa la continència.
  2. masculí Cosa que en conté una altra.
  3. masculí geografia
    1. Cadascuna de les grans divisions de la terra emergida separades pels oceans. Els cinc continents. El continent africà.
    2. especialment Cadascun dels blocs continentals amb relació a les illes pròximes.
    3. l’antic continent Europa, Àsia i Àfrica.
    4. el nou continent Amèrica.



    4. Vegeu també:
    continent2

■ continent1

adjectiu Que observa la continència masculí Cosa que en conté una altra masculí geografia Cadascuna de les grans divisions de la terra emergida separades pels oceans Els cinc continents El continent africà especialment Cadascun dels blocs continentals amb relació a les illes pròximes l’antic continent Europa, Àsia i Àfrica el nou continent Amèrica Vegeu també continent 2
Informació complementària
Traducció