Es mostren 88939 resultats

■ contrastia

■ contrastia

femení metrologia i numismàtica Càrrec de contrast Oficina de contrast
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrastiu
| contrastiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrastiu</title>

Partició sil·làbica: con_tras_tiu
Etimologia: de l’angl. contrastive, íd., der. de to contrast ‘contrastar’ 1a font: c. 1950
    adjectiu lingüística
  1. Que compara llengües o varietats i n’estudia les diferències. Lingüística contrastiva.
  2. Que permet establir oposicions significatives en una llengua. Tret contrastiu.

■ contrastiu
| contrastiva

adjectiu lingüística Que compara llengües o varietats i n’estudia les diferències Lingüística contrastiva Que permet establir oposicions significatives en una llengua Tret contrastiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrasubjecte

■ contrasubjecte

masculí música Tema secundari d’una fuga, destinat a acompanyar el subjecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contratall

■ contratall

masculí Tall que hom fa a la fulla d’una arma, d’una eina, etc, a la part oposada a la del tall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contratalla

■ contratalla

femení art En el gravat a la talla dolça, burinades complementàries de reforçament estètic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contratapa

■ contratapa

femení arts gràfiques Tapa posterior d’un llibre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contratàs

■ contratàs

masculí oficis manuals Martell que té la cabota adaptada, o a la inversa, a la del tas i que serveix per a treballar-hi els metalls al damunt
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contratemps


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contratemps</title>

Etimologia: de temps 1a font: 1696, DLac.
    masculí invariable
  1. Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, perjudicial.
  2. música Procediment rítmic en el qual una veu o un instrument entra en el temps feble del compàs i produeix a vegades un efecte de contrast rítmic amb les altres veus.

■ contratemps

masculí invariable Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, perjudicial música Procediment rítmic en el qual una veu o un instrument entra en el temps feble del compàs i produeix a vegades un efecte de contrast rítmic amb les altres veus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contratenor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contratenor</title>

Etimologia: de tenor 1a font: 1380
    música
  1. masculí o femení En les polifonies medievals, melodia més aguda que la de tenor.
  2. masculí
    1. Veu masculina de registre molt agut, de tessitura equivalent a la de contralt.
    2. Cantant que té veu de contratenor.
    3. Als països anglosaxons, falsetista.
  3. masculí En la polifonia antiga, veu que contrapunteja el tenor.

■ contratenor

música masculí o femení En les polifonies medievals, melodia més aguda que la de tenor masculí Veu masculina de registre molt agut, de tessitura equivalent a la de contralt Cantant que té veu de contratenor Als països anglosaxons, falsetista masculí En la polifonia antiga, veu que contrapunteja el tenor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contratestimoniatge

■ contratestimoniatge

masculí Fet que contradiu el testimoniatge que hom hauria de donar