Es mostren 88951 resultats

■ contrast


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrast</title>

Etimologia: de contrastar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Oposició, impediment.
    2. fer (o posar) contrast Tractar d’impedir (una cosa).
    1. Oposició o dissemblança de coses o de qualitats que resulta de posar-les l’una al costat de l’altra, de comparar-les. El cel, per contrast, semblava negre.
    2. fonètica, fonologia En un context qualsevol, trets que diferencien una realització fonemàtica de les altres veïnes.
    3. meteorologia Canvi fort i sobtat del vent vers el rumb contrari al que duia.
    4. paleografia Oposició entre traços gruixuts i prims d’una lletra escrita amb ploma ampla i flonja.
    5. pintura Oposició de dos elements o més d’una representació gràfica per tal de ressaltar-ne un.
    6. contrast d’hipòtesi estadística Prova que consisteix en la realització d’experiències que permetin de determinar el valor d’una variable aleatòria definida en funció de la hipòtesi formulada en termes estadístics.
  3. física nuclear Condició addicional sobre els potencials electroestàtic i vectorial.
  4. literatura Composició literària, gairebé sempre en vers, dotada de moviment dramàtic, que els joglars representaven rudimentàriament.
  5. metrologia i numismàtica
    1. El qui té l’ofici de contrastar.
    2. Acte de contrastar.
    3. Oficina on hom contrasta.
  6. òptica i fotografia Estimació subjectiva de la diferència de claredats entre dues superfícies col·locades l’una al costat de l’altra, és a dir, estimació de la diferència de llurs luminàncies.
  7. substància de contrast diagnosi En la diagnosi clínica, mitjà de diferenciació visual emprat generalment per a l’anàlisi d’estructures cavitàries radiotransparents.

■ contrast

masculí Oposició, impediment fer o posar contrast Tractar d’impedir una cosa Oposició o dissemblança de coses o de qualitats que resulta de posar-les l’una al costat de l’altra, de comparar-les El cel, per contrast, semblava negre fonètica, fonologia En un context qualsevol, trets que diferencien una realització fonemàtica de les altres veïnes meteorologia Canvi fort i sobtat del vent vers el rumb contrari al que duia paleografia Oposició entre traços gruixuts i prims d’una lletra escrita amb ploma ampla i flonja pintura Oposició de dos elements o més d’una representació gràfica per tal de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrastable

■ contrastable

adjectiu Que pot ésser contrastat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrastació

■ contrastació

femení Acció de contrastar 3 l’efecte Contrastació de metalls
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrastament

■ contrastament

masculí Acció de contrastar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrastant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrastant</title>

Etimologia: de contrastar 1a font: 1272, CTort.
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que contrasta o fa oposició.
  2. no contrastant Malgrat. Vindrem no contrastant que tenim son.
  3. no contrastant això Malgrat això. Hem dit que no en volíem i, no contrastant això, ens n’ha donat.

■ contrastant

adjectiu i masculí i femení Que contrasta o fa oposició no contrastant Malgrat Vindrem no contrastant que tenim son no contrastant això Malgrat això Hem dit que no en volíem i, no contrastant això, ens n’ha donat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrastar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrastar</title>

Etimologia: del ll. contrastare ‘oposar-se, resistir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Disputar, cercar d’impedir. L’enemic ens contrastava el pas.
  2. intransitiu Estar en contrast, mostrar una diferència o una oposició notables. Les seves paraules d’avui contrasten amb les d’ahir. Dos colors que contrasten.
  3. transitiu
    1. Comparar (una hipòtesi o una teoria científica) amb l’experiència a fi d’escatir-ne el grau de confirmació.
    2. metrologia Comprovar l’exactitud dels pesos i les mesures per comparació amb la unitat legal.
    3. numismàtica Comprovar el pes i la llei de les monedes o d’altres objectes valuosos per comparació amb la unitat legal.

■ contrastar

verb transitiu Disputar, cercar d’impedir L’enemic ens contrastava el pas intransitiu Estar en contrast, mostrar una diferència o una oposició notables Les seves paraules d’avui contrasten amb les d’ahir Dos colors que contrasten transitiu Comparar una hipòtesi o una teoria científica amb l’experiència a fi d’escatir-ne el grau de confirmació metrologia Comprovar l’exactitud dels pesos i les mesures per comparació amb la unitat legal numismàtica Comprovar el pes i la llei de les monedes o d’altres objectes valuosos per comparació amb la unitat legal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrastia

■ contrastia

femení metrologia i numismàtica Càrrec de contrast Oficina de contrast
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrastiu
| contrastiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrastiu</title>

Partició sil·làbica: con_tras_tiu
Etimologia: de l’angl. contrastive, íd., der. de to contrast ‘contrastar’ 1a font: c. 1950
    adjectiu lingüística
  1. Que compara llengües o varietats i n’estudia les diferències. Lingüística contrastiva.
  2. Que permet establir oposicions significatives en una llengua. Tret contrastiu.

■ contrastiu
| contrastiva

adjectiu lingüística Que compara llengües o varietats i n’estudia les diferències Lingüística contrastiva Que permet establir oposicions significatives en una llengua Tret contrastiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrasubjecte

■ contrasubjecte

masculí música Tema secundari d’una fuga, destinat a acompanyar el subjecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contratall

■ contratall

masculí Tall que hom fa a la fulla d’una arma, d’una eina, etc, a la part oposada a la del tall
Traducció