Es mostren 88940 resultats

■ contreure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contreure</title>

Partició sil·làbica: con_treu_re
Etimologia: de treure
    verb [p p contret -a]
  1. transitiu
    1. Establir amb algú (un lligam que implica obligacions mútues), adquirir amb algú (una obligació). Contreure amistat amb algú. Contreure relacions amb algú, obligacions envers algú.
    2. contreure deutes Caure en deute amb algú.
    3. contreure matrimoni Casar-se.
  2. transitiu Adquirir, agafar, un vici, una malaltia, un costum. On ha contret aquesta mania? Contreure la grip.
    1. transitiu Reduir (un cos) a un volum menor sense disminuir-ne la massa. El fred contreu els cossos. Contreure un múscul.
    2. pronominal Els músculs es contreuen per l’escurçament de les fibres.
  4. gramàtica
    1. transitiu Escurçar per omissió d’un so o de més. El català contreu l’article “el” amb la preposició “per” i diu “pel”.
    2. pronominal “A” i “el” es contreuen en “al”.

■ contreure

verb p p contret -a transitiu Establir amb algú un lligam que implica obligacions mútues, adquirir amb algú una obligació Contreure amistat amb algú Contreure relacions amb algú, obligacions envers algú contreure deutes Caure en deute amb algú contreure matrimoni Casar-se transitiu Adquirir, agafar, un vici, una malaltia, un costum On ha contret aquesta mania Contreure la grip transitiu Reduir un cos a un volum menor sense disminuir-ne la massa El fred contreu els cossos Contreure un múscul pronominal Els músculs es contreuen per l’escurçament de les fibres gramàtica transitiu Escurçar per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contribució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contribució</title>

Partició sil·làbica: con_tri_bu_ci_ó
Etimologia: del ll. contributio, -ōnis, íd. 1a font: 1388
    femení
  1. Acció de contribuir, concurs a una obra comuna.
  2. Part que cadascú aporta a una despesa comuna.
  3. dret fiscal Impost que recau sobre els rendiments dels béns, particularment dels béns immobles. Contribució rústica, urbana.
  4. poble de contribució història Carrer o població que gaudien del dret de carreratge.

■ contribució

femení Acció de contribuir, concurs a una obra comuna Part que cadascú aporta a una despesa comuna dret fiscal Impost que recau sobre els rendiments dels béns, particularment dels béns immobles Contribució rústica, urbana poble de contribució història Carrer o població que gaudien del dret de carreratge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contribuent

■ contribuent

masculí i femení Persona que paga una contribució especialment Persona que paga contribucions a l’estat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contribuïdor
| contribuïdora

■ contribuïdor
| contribuïdora

adjectiu i masculí i femení Que contribueix a una obra comuna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contribuir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contribuir</title>

Partició sil·làbica: con_tri_bu_ir
Etimologia: del ll. contribuĕre, íd. 1a font: 1313
verb intransitiu Tenir part (en una obra comuna), concórrer-hi. Tot ciutadà ha de contribuir a les càrregues públiques. La humitat contribueix a fer malsà el clima.

■ contribuir

verb intransitiu Tenir part en una obra comuna, concórrer-hi Tot ciutadà ha de contribuir a les càrregues públiques La humitat contribueix a fer malsà el clima
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contributari
| contributària

■ contributari
| contributària

masculí i femení Que contribueix al pagament d’un tribut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contributiu
| contributiva

■ contributiu
| contributiva

adjectiu Que contribueix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrició</title>

Partició sil·làbica: con_tri_ci_ó
Compareu: constricció
Etimologia: del ll. contritio, -ōnis ‘trituració, contrició’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení cristianisme
  1. Penediment d’haver pecat que procedeix de la consciència que l’ofensa a Déu és deplorable en si mateixa, i no en virtut del càstig que pugui merèixer.
  2. acte de contrició Oració o fórmula que expressa el penediment de contrició.

■ contrició

femení cristianisme Penediment d’haver pecat que procedeix de la consciència que l’ofensa a Déu és deplorable en si mateixa, i no en virtut del càstig que pugui merèixer acte de contrició Oració o fórmula que expressa el penediment de contrició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrincant

■ contrincant

masculí i femení En unes oposicions, cadascun dels qui formen part d’una mateixa trinca El qui pretén una cosa en competència amb altres esports Esportista o equip que s’enfronta a un altre esportista o equip adversari 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contristar

■ contristar

verb transitiu Adolorar profundament
Informació complementària
Traducció