<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contraxapat</title>
Body
masculí fusteria Contraplacat.
Es mostren 88951 resultats
■
contraxapatge
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contraxapatge</title>
Body
masculí fusteria Contraplacatge.
■
contraxapatge
masculí fusteria Contraplacatge
■
contraxifra
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contraxifra</title>
Accessory
Etimologia: de xifra
Body
femení Clau o codi per a desxifrar i poder entendre el que és escrit en llenguatge xifrat.
■
contraxifra
femení Clau o codi per a desxifrar i poder entendre el que és escrit en llenguatge xifrat
contret
| contreta
<title type="display">contret</title>
Accessory
Etimologia: de contreure 1a font: s. XIV, Llull
Body
adjectiu i masculí i femení Dit de la persona esguerrada o tolida.
contret
| contreta
adjectiu i masculí i femení Dit de la persona esguerrada o tolida
■
contreta
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contreta</title>
Accessory
Etimologia: de contret
Body
femení dret Obligació de pagar que es contreu, amb independència que els pagaments s’efectuïn a l’acte o durant l’exercici econòmic.
■
contreta
femení dret Obligació de pagar que es contreu, amb independència que els pagaments s’efectuïn a l’acte o durant l’exercici econòmic
■
contreure
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contreure</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_treu_re
Etimologia: de treure
Etimologia: de treure
Body
-
verb
[p p contret -a]
-
transitiu
- Establir amb algú (un lligam que implica obligacions mútues), adquirir amb algú (una obligació). Contreure amistat amb algú. Contreure relacions amb algú, obligacions envers algú.
- contreure deutes Caure en deute amb algú.
- contreure matrimoni Casar-se.
- transitiu Adquirir, agafar, un vici, una malaltia, un costum. On ha contret aquesta mania? Contreure la grip.
-
- transitiu Reduir (un cos) a un volum menor sense disminuir-ne la massa. El fred contreu els cossos. Contreure un múscul.
- pronominal Els músculs es contreuen per l’escurçament de les fibres.
-
gramàtica
- transitiu Escurçar per omissió d’un so o de més. El català contreu l’article “el” amb la preposició “per” i diu “pel”.
- pronominal “A” i “el” es contreuen en “al”.
■
contreure
verb p p contret -a transitiu Establir amb algú un lligam que implica obligacions mútues, adquirir amb algú una obligació Contreure amistat amb algú Contreure relacions amb algú, obligacions envers algú contreure deutes Caure en deute amb algú contreure matrimoni Casar-se transitiu Adquirir, agafar, un vici, una malaltia, un costum On ha contret aquesta mania Contreure la grip transitiu Reduir un cos a un volum menor sense disminuir-ne la massa El fred contreu els cossos Contreure un múscul pronominal Els músculs es contreuen per l’escurçament de les fibres gramàtica transitiu Escurçar per…
■
contribució
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contribució</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_tri_bu_ci_ó
Etimologia: del ll. contributio, -ōnis, íd. 1a font: 1388
Etimologia: del ll. contributio, -ōnis, íd. 1a font: 1388
Body
-
femení
- Acció de contribuir, concurs a una obra comuna.
- Part que cadascú aporta a una despesa comuna.
- dret fiscal Impost que recau sobre els rendiments dels béns, particularment dels béns immobles. Contribució rústica, urbana.
- poble de contribució història Carrer o població que gaudien del dret de carreratge.
■
contribució
femení Acció de contribuir, concurs a una obra comuna Part que cadascú aporta a una despesa comuna dret fiscal Impost que recau sobre els rendiments dels béns, particularment dels béns immobles Contribució rústica, urbana poble de contribució història Carrer o població que gaudien del dret de carreratge
■
contribuent
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contribuent</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_tri_bu_ent
Etimologia: de contribuir
Etimologia: de contribuir
Body
-
masculí i femení
- Persona que paga una contribució.
- especialment Persona que paga contribucions a l’estat.
■
contribuent
masculí i femení Persona que paga una contribució especialment Persona que paga contribucions a l’estat
■
contribuïdor
| contribuïdora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contribuïdor</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_tri_bu_ï_dor
Etimologia: de contribuir
Etimologia: de contribuir
Body
adjectiu i masculí i femení Que contribueix a una obra comuna.
■
contribuïdor
| contribuïdora
adjectiu i masculí i femení Que contribueix a una obra comuna
■
contribuir
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contribuir</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_tri_bu_ir
Etimologia: del ll. contribuĕre, íd. 1a font: 1313
Etimologia: del ll. contribuĕre, íd. 1a font: 1313
Body
verb
intransitiu Tenir part (en una obra comuna), concórrer-hi. Tot ciutadà ha de contribuir a les càrregues públiques. La humitat contribueix a fer malsà el clima.
■
contribuir
verb intransitiu Tenir part en una obra comuna, concórrer-hi Tot ciutadà ha de contribuir a les càrregues públiques La humitat contribueix a fer malsà el clima