Es mostren 88939 resultats

■ contribució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contribució</title>

Partició sil·làbica: con_tri_bu_ci_ó
Etimologia: del ll. contributio, -ōnis, íd. 1a font: 1388
    femení
  1. Acció de contribuir, concurs a una obra comuna.
  2. Part que cadascú aporta a una despesa comuna.
  3. dret fiscal Impost que recau sobre els rendiments dels béns, particularment dels béns immobles. Contribució rústica, urbana.
  4. poble de contribució història Carrer o població que gaudien del dret de carreratge.

■ contribució

femení Acció de contribuir, concurs a una obra comuna Part que cadascú aporta a una despesa comuna dret fiscal Impost que recau sobre els rendiments dels béns, particularment dels béns immobles Contribució rústica, urbana poble de contribució història Carrer o població que gaudien del dret de carreratge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contribuent

■ contribuent

masculí i femení Persona que paga una contribució especialment Persona que paga contribucions a l’estat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contribuïdor
| contribuïdora

■ contribuïdor
| contribuïdora

adjectiu i masculí i femení Que contribueix a una obra comuna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contribuir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contribuir</title>

Partició sil·làbica: con_tri_bu_ir
Etimologia: del ll. contribuĕre, íd. 1a font: 1313
verb intransitiu Tenir part (en una obra comuna), concórrer-hi. Tot ciutadà ha de contribuir a les càrregues públiques. La humitat contribueix a fer malsà el clima.

■ contribuir

verb intransitiu Tenir part en una obra comuna, concórrer-hi Tot ciutadà ha de contribuir a les càrregues públiques La humitat contribueix a fer malsà el clima
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contributari
| contributària

■ contributari
| contributària

masculí i femení Que contribueix al pagament d’un tribut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contributiu
| contributiva

■ contributiu
| contributiva

adjectiu Que contribueix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrició</title>

Partició sil·làbica: con_tri_ci_ó
Compareu: constricció
Etimologia: del ll. contritio, -ōnis ‘trituració, contrició’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení cristianisme
  1. Penediment d’haver pecat que procedeix de la consciència que l’ofensa a Déu és deplorable en si mateixa, i no en virtut del càstig que pugui merèixer.
  2. acte de contrició Oració o fórmula que expressa el penediment de contrició.

■ contrició

femení cristianisme Penediment d’haver pecat que procedeix de la consciència que l’ofensa a Déu és deplorable en si mateixa, i no en virtut del càstig que pugui merèixer acte de contrició Oració o fórmula que expressa el penediment de contrició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrincant

■ contrincant

masculí i femení En unes oposicions, cadascun dels qui formen part d’una mateixa trinca El qui pretén una cosa en competència amb altres esports Esportista o equip que s’enfronta a un altre esportista o equip adversari 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contristar

■ contristar

verb transitiu Adolorar profundament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrit
| contrita

■ contrit
| contrita

adjectiu Que té contrició Contrit dels seus pecats Un cor contrit
Traducció