Es mostren 88940 resultats

■ convencible

■ convencible

adjectiu Que pot ésser convençut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convenciment

■ convenciment

masculí Acció de convèncer o de convèncer-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convenció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convenció</title>

Partició sil·làbica: con_ven_ci_ó
Etimologia: del ll. conventio, -ōnis ‘reunió; convinença’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Convinença.
    2. especialment dret civil Negoci jurídic bilateral de natura patrimonial o d’altra mena.
    3. dret internacional Nom genèric amb què són comunament coneguts els actes jurídics internacionals, entre dos o més estats, que estableixen acords sobre temes jurídics o que regulen importants interessos col·lectius.
    4. Allò (costum, opinió, regla, etc.) que és establert per acord exprés o tàcit entre els homes, costum arbitrari. Les convencions socials. Fer una cosa per pura convenció.
    1. ciències polítiques Assemblea nacional reunida extraordinàriament per elaborar una constitució o modificar-la.
    2. per extensió ciències polítiques Congrés d’un partit polític.
    3. per extensió Reunió de persones d’una mateixa professió o de quadres d’una empresa per a tractar d’afers professionals.

■ convenció

femení Convinença especialment dret civil Negoci jurídic bilateral de natura patrimonial o d’altra mena dret internacional Nom genèric amb què són comunament coneguts els actes jurídics internacionals, entre dos o més estats, que estableixen acords sobre temes jurídics o que regulen importants interessos collectius Allò costum, opinió, regla, etc que és establert per acord exprés o tàcit entre els homes, costum arbitrari Les convencions socials Fer una cosa per pura convenció ciències polítiques Assemblea nacional reunida extraordinàriament per elaborar una constitució o modificar-la per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convencional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convencional</title>

Partició sil·làbica: con_ven_ci_o_nal
Etimologia: del ll. conventionalis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Establert per una convinença. Clàusula convencional.
    2. Que segueix les convencions (els models tradicionals, les regles establertes, els principis acceptats, etc.) quant a la tècnica, la concepció, etc.
  2. masculí i femení
    1. Individu d’una convenció.
    2. especialment història Membre de la Convenció Nacional francesa de la fi del segle XVIII.

■ convencional

adjectiu Establert per una convinença Clàusula convencional Que segueix les convencions els models tradicionals, les regles establertes, els principis acceptats, etc quant a la tècnica, la concepció, etc masculí i femení Individu d’una convenció especialment història Membre de la Convenció Nacional francesa de la fi del segle XVIII
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convencionalisme

■ convencionalisme

masculí Adherència a les convencions Qualitat de convencional filosofia Doctrina filosòfica que veu en els principis lògics, i àdhuc en les lleis de la natura, pures convencions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convencionalment

■ convencionalment

adverbi Per convenció, d’una manera convencional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conveni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conveni</title>

Etimologia: del b. ll. convenium, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Cosa convinguda o acordada; acord.
  2. conveni col·lectiu dret del treball Acord escrit entre associacions professionals d’obrers i empresaris, amb personalitat jurídica, per a fixar les condicions laborals a què s’hauran d’ajustar els contractes individuals de treball.

■ conveni

masculí Cosa convinguda o acordada acord conveni collectiu dret del treball Acord escrit entre associacions professionals d’obrers i empresaris, amb personalitat jurídica, per a fixar les condicions laborals a què s’hauran d’ajustar els contractes individuals de treball
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convenible

■ convenible

adjectiu Que convé convenient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conveniència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conveniència</title>

Partició sil·làbica: con_ve_ni_èn_ci_a
Etimologia: del ll. convenientia ‘conformitat, acord’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de convenient; utilitat. Ara veu la conveniència de fer-ho.
  2. Cosa o situació convenient per a algú. Només mira les seves conveniències.

■ conveniència

femení Qualitat de convenient utilitat Ara veu la conveniència de fer-ho Cosa o situació convenient per a algú Només mira les seves conveniències
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convenient

■ convenient

adjectiu Que convé útil, oportú
Informació complementària
Traducció