Es mostren 88951 resultats

■ convecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convecció</title>

Partició sil·làbica: con_vec_ci_ó
Etimologia: del ll. convectio, -ōnis ‘acció de transportar’, der. de convehĕre ‘transportar amb vehicle’, der. de vehĕre
    femení
  1. física Transport d’energia calorífica d’uns punts a uns altres d’un fluid, un líquid o un gas per efecte dels fluxos de corrent, determinats pel moviment de les molècules constituents a causa de les diferències de densitat combinades amb l’acció de la gravetat.
  2. electricitat Procés consistent en la producció d’un corrent elèctric per mitjà del transport de càrregues per algun procediment especial, diferent de l’aplicació d’un camp elèctric.

■ convecció

femení física Transport d’energia calorífica d’uns punts a uns altres d’un fluid, un líquid o un gas per efecte dels fluxos de corrent, determinats pel moviment de les molècules constituents a causa de les diferències de densitat combinades amb l’acció de la gravetat electricitat Procés consistent en la producció d’un corrent elèctric per mitjà del transport de càrregues per algun procediment especial, diferent de l’aplicació d’un camp elèctric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

convectiu
| convectiva


<title type="display">convectiu</title>

Partició sil·làbica: con_vec_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. convectus, -a, -um, part. de convehĕre ‘transportar amb vehicle’
adjectiu meteorologia Relatiu o pertanyent a la convecció.

convectiu
| convectiva

adjectiu meteorologia Relatiu o pertanyent a la convecció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convector

■ convector

masculí calefacció Calefactor de locals format per tubs d’aletes situats en forats o en envoltants especials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conveí
| conveïna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conveí</title>

Partició sil·làbica: con_ve_í
Etimologia: de veí 1a font: s. XV, Curial
    [plural conveïns conveïnes]
  1. adjectiu Situat al costat d’altres o en les proximitats d’altres. Començà a regnar i senyorejar els pobles conveïns.
  2. masculí i femení Persona que, ensems amb altres, és veïna d’un mateix poble.

■ conveí
| conveïna

plural conveïns conveïnes adjectiu Situat al costat d’altres o en les proximitats d’altres Començà a regnar i senyorejar els pobles conveïns masculí i femení Persona que, ensems amb altres, és veïna d’un mateix poble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convèncer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convèncer</title>

Etimologia: del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’ 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb
  1. transitiu Emmenar (algú), amb arguments, a reconèixer alguna cosa com a vera, a adoptar una opinió, una resolució, etc. El convenceren del seu tort. Convenceu-lo que vingui amb nosaltres. Són raons que convencen.
  2. pronominal Adquirir la seguretat que una cosa és vera. S’ha convençut que és veritat.

■ convèncer

verb transitiu Emmenar algú, amb arguments, a reconèixer alguna cosa com a vera, a adoptar una opinió, una resolució, etc El convenceren del seu tort Convenceu-lo que vingui amb nosaltres Són raons que convencen pronominal Adquirir la seguretat que una cosa és vera S’ha convençut que és veritat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convencible

■ convencible

adjectiu Que pot ésser convençut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convenciment

■ convenciment

masculí Acció de convèncer o de convèncer-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convenció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convenció</title>

Partició sil·làbica: con_ven_ci_ó
Etimologia: del ll. conventio, -ōnis ‘reunió; convinença’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Convinença.
    2. especialment dret civil Negoci jurídic bilateral de natura patrimonial o d’altra mena.
    3. dret internacional Nom genèric amb què són comunament coneguts els actes jurídics internacionals, entre dos o més estats, que estableixen acords sobre temes jurídics o que regulen importants interessos col·lectius.
    4. Allò (costum, opinió, regla, etc.) que és establert per acord exprés o tàcit entre els homes, costum arbitrari. Les convencions socials. Fer una cosa per pura convenció.
    1. ciències polítiques Assemblea nacional reunida extraordinàriament per elaborar una constitució o modificar-la.
    2. per extensió ciències polítiques Congrés d’un partit polític.
    3. per extensió Reunió de persones d’una mateixa professió o de quadres d’una empresa per a tractar d’afers professionals.

■ convenció

femení Convinença especialment dret civil Negoci jurídic bilateral de natura patrimonial o d’altra mena dret internacional Nom genèric amb què són comunament coneguts els actes jurídics internacionals, entre dos o més estats, que estableixen acords sobre temes jurídics o que regulen importants interessos collectius Allò costum, opinió, regla, etc que és establert per acord exprés o tàcit entre els homes, costum arbitrari Les convencions socials Fer una cosa per pura convenció ciències polítiques Assemblea nacional reunida extraordinàriament per elaborar una constitució o modificar-la per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convencional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convencional</title>

Partició sil·làbica: con_ven_ci_o_nal
Etimologia: del ll. conventionalis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Establert per una convinença. Clàusula convencional.
    2. Que segueix les convencions (els models tradicionals, les regles establertes, els principis acceptats, etc.) quant a la tècnica, la concepció, etc.
  2. masculí i femení
    1. Individu d’una convenció.
    2. especialment història Membre de la Convenció Nacional francesa de la fi del segle XVIII.

■ convencional

adjectiu Establert per una convinença Clàusula convencional Que segueix les convencions els models tradicionals, les regles establertes, els principis acceptats, etc quant a la tècnica, la concepció, etc masculí i femení Individu d’una convenció especialment història Membre de la Convenció Nacional francesa de la fi del segle XVIII
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convencionalisme

■ convencionalisme

masculí Adherència a les convencions Qualitat de convencional filosofia Doctrina filosòfica que veu en els principis lògics, i àdhuc en les lleis de la natura, pures convencions
Traducció