Es mostren 88951 resultats

■ convertiment

■ convertiment

masculí Acció de convertir o de convertir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convertir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convertir</title>

Etimologia: del ll. convertĕre, íd. 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Transformar (una cosa) en una altra, fer esdevenir diferent. Convertir els altres metalls en or.
    2. transitiu figuradament Convertir l’amor en odi.
    3. pronominal Transformar-se, esdevenir diferent. L’antic camí s’ha convertit en un barranc.
    4. pronominal figuradament L’amor es convertí en odi.
  2. transitiu Destinar a un ús diferent. Convertir una botiga en escola.
  3. transitiu
    1. Invertir o transposar els termes d’una cosa.
    2. lògica Canviar (una proposició) en la seva inversa per transposició del subjecte i del predicat.
    1. transitiu Fer que algú abandoni els seus mals costums o el seu mal comportament. Va saber convertir-lo fent-li veure que el seu comportament era incorrecte.
    2. pronominal Era un taral·lirot, però en casar-se s’ha convertit.
    1. transitiu Fer canviar els sentiments, les opinions, les idees, etc., a algú. A veure si el converteixes a les teves idees.
    2. transitiu especialment Emmenar (algú) a creure i abraçar una altra religió que la que tenia. Durant la seva estada a l’Aràbia el van convertir a l’islam.
    3. transitiu especialment Retornar a la religió en què (algú) havia deixat de creure o de practicar. La convertiren al cristianisme després d’haver professat el budisme.
    4. pronominal S’ha convertit després d’una crisi religiosa.

■ convertir

verb transitiu Transformar una cosa en una altra, fer esdevenir diferent Convertir els altres metalls en or transitiu figuradament Convertir l’amor en odi pronominal Transformar-se, esdevenir diferent L’antic camí s’ha convertit en un barranc pronominal figuradament L’amor es convertí en odi transitiu Destinar a un ús diferent Convertir una botiga en escola transitiu Invertir o transposar els termes d’una cosa lògica Canviar una proposició en la seva inversa per transposició del subjecte i del predicat transitiu Fer que algú abandoni els seus mals costums o el seu mal comportament Va saber…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convex
| convexa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convex</title>

Etimologia: del ll. convexus, -a, -um ‘corbat, convex’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que presenta una rodonesa esfèrica en relleu, talment que les perpendiculars a la superfície divergeixen d’aquesta (oposat a còncau).
  2. topologia Dit d’un conjunt de punts tal, que la recta que uneix dos qualssevol d’ells és continguda en el conjunt.

■ convex
| convexa

adjectiu Que presenta una rodonesa esfèrica en relleu, talment que les perpendiculars a la superfície divergeixen d’aquesta oposat a còncau topologia Dit d’un conjunt de punts tal, que la recta que uneix dos qualssevol d’ells és continguda en el conjunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

convexat
| convexada

convexat
| convexada

adjectiu heràldica Dit de la peça o la figura, generalment la creu, amb els extrems acabats en forma convexa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convexitat

■ convexitat

femení Qualitat de convex Part convexa d’una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

convexo-

convexo-

Forma prefixada del mot convex Ex convexocòncau
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convicció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convicció</title>

Partició sil·làbica: con_vic_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. convictio, -ōnis ‘demostració convincent, convicció’, der. del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Convenciment. Parlar sense convicció.
  2. plural Idees fermes, coses de què hom està convençut, especialment en qüestions religioses, polítiques, socials, etc. Persona de conviccions.

■ convicció

femení Convenciment Parlar sense convicció plural Idees fermes, coses de què hom està convençut, especialment en qüestions religioses, polítiques, socials, etc Persona de conviccions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convicte
| convicta

■ convicte
| convicta

adjectiu Dit del reu a qui ha estat provat el seu delicte, bé que no l’hagi confessat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convictor

■ convictor

masculí El qui viu en una comunitat sense ésser-ne membre Resident en un convictori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

convictori


<title type="display">convictori</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. convictus, -a, -um, participi de convivĕre ‘conviure’ 1a font: 1839, DLab.
masculí catolicisme Institució per a la vida comuna de clergues que es preparen per al presbiterat o que l’acaben de rebre, destinada a llur entrenament en l’activitat pastoral.

convictori

masculí catolicisme Institució per a la vida comuna de clergues que es preparen per al presbiterat o que l’acaben de rebre, destinada a llur entrenament en l’activitat pastoral
Traducció