<title type="display">convexo-</title>
Body
Forma prefixada del mot convex. Ex.: convexocòncau.
Es mostren 88940 resultats
■
convicció
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convicció</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_vic_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. convictio, -ōnis ‘demostració convincent, convicció’, der. del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’ 1a font: 1696, DLac.
Etimologia: del ll. ecl. convictio, -ōnis ‘demostració convincent, convicció’, der. del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’ 1a font: 1696, DLac.
Body
-
femení
- Convenciment. Parlar sense convicció.
- plural Idees fermes, coses de què hom està convençut, especialment en qüestions religioses, polítiques, socials, etc. Persona de conviccions.
■
convicció
femení Convenciment Parlar sense convicció plural Idees fermes, coses de què hom està convençut, especialment en qüestions religioses, polítiques, socials, etc Persona de conviccions
■
convicte
| convicta
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convicte</title>
Accessory
Etimologia: del ll. convictus, -a, -um, participi del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’ 1a font: 1405
Body
adjectiu Dit del reu a qui ha estat provat el seu delicte, bé que no l’hagi confessat.
■
convicte
| convicta
adjectiu Dit del reu a qui ha estat provat el seu delicte, bé que no l’hagi confessat
■
convictor
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convictor</title>
Accessory
Etimologia: del ll. convictor, -ōris ‘company, persona que forma part d’una comunitat sense ser-ne membre’, der. del ll. convivĕre ‘conviure’
Body
-
masculí
- El qui viu en una comunitat sense ésser-ne membre.
- Resident en un convictori.
■
convictor
masculí El qui viu en una comunitat sense ésser-ne membre Resident en un convictori
convictori
<title type="display">convictori</title>
Accessory
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. convictus, -a, -um, participi de convivĕre ‘conviure’ 1a font: 1839, DLab.
Body
masculí catolicisme Institució per a la vida comuna de clergues que es preparen per al presbiterat o que l’acaben de rebre, destinada a llur entrenament en l’activitat pastoral.
convictori
masculí catolicisme Institució per a la vida comuna de clergues que es preparen per al presbiterat o que l’acaben de rebre, destinada a llur entrenament en l’activitat pastoral
■
convidador
| convidadora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convidador</title>
Accessory
Etimologia: de convidar 1a font: 1460, Roig
Body
-
masculí i femení
- Persona que convida.
- especialment Encarregat de convidar a una solemnitat.
■
convidador
| convidadora
masculí i femení Persona que convida especialment Encarregat de convidar a una solemnitat
■
convidar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convidar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. vg. *convitare, íd., variant del ll. cl. invitare, íd., per influx probablement també del ll. cl. convivium ‘banquet’ 1a font: s. XIII
Body
-
verb
transitiu
- Pregar (algú) de prendre part en un àpat, una festa, etc.; invitar. No hi va anar perquè no el van convidar.
- Incitar, fer venir gust o desig. Un temps que no convida a sortir.
■
convidar
verb transitiu Pregar algú de prendre part en un àpat, una festa, etc invitar No hi va anar perquè no el van convidar Incitar, fer venir gust o desig Un temps que no convida a sortir
■
convidat
| convidada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convidat</title>
Accessory
Etimologia: de convidar
Body
masculí i femení Persona que ha estat convidada.
■
convidat
| convidada
masculí i femení Persona que ha estat convidada
■
convilatà
| convilatana
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convilatà</title>
Body
masculí i femení Persona que és de la mateixa vila que una altra.
■
convilatà
| convilatana
masculí i femení Persona que és de la mateixa vila que una altra
■
convincent
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convincent</title>
Accessory
Etimologia: del ll. convincens, -ntis, participi pres. de convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’
Body
adjectiu Que convenç. Un argument, una raó, convincent.
■
convincent
adjectiu Que convenç Un argument, una raó, convincent