Es mostren 88940 resultats

■ adúlter
| adúltera

■ adúlter
| adúltera

adjectiu i masculí i femení Que viola la fe conjugal adjectiu per extensió Relatiu o pertanyent a l’adúlter o a l’adulteri Relacions adúlteres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adulterable

■ adulterable

adjectiu Que es pot adulterar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adulteració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adulteració</title>

Partició sil·làbica: a_dul_te_ra_ci_ó
Etimologia: de adulterar
    femení
    1. Acció d’adulterar o sofisticar;
    2. l’efecte.
  2. crítica textual Transformació més o menys conscient d’un text en una còpia intermèdia de la tradició manuscrita.
  3. adulteració d’aliments dret Delicte consistent en la modificació de queviures destinats al consum públic mitjançant substàncies nocives a la salut, o bé en la contaminació de l’aigua que hom utilitza per a beure.

■ adulteració

femení Acció d’adulterar o sofisticar l’efecte crítica textual Transformació més o menys conscient d’un text en una còpia intermèdia de la tradició manuscrita adulteració d’aliments dret Delicte consistent en la modificació de queviures destinats al consum públic mitjançant substàncies nocives a la salut, o bé en la contaminació de l’aigua que hom utilitza per a beure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adulterador
| adulteradora

■ adulterador
| adulteradora

adjectiu i masculí i femení Que adultera o sofistica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adulterant

■ adulterant

masculí i femení Persona que comet adulteri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adulterar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adulterar</title>

Etimologia: del ll. adulterare ‘falsificar, corrompre’, der. de alterare ‘canviar, alterar’ 1a font: 1399, Metge
    verb
  1. intransitiu Cometre adulteri.
  2. transitiu Desnaturalitzar (una substància, un aliment, un medicament, etc.) mesclant-hi una substància estranya, sofisticar. Adulterar el vi amb guix.
  3. transitiu figuradament Fer impur, corrompre, viciar. Adulterar la voluntat popular.

■ adulterar

verb intransitiu Cometre adulteri transitiu Desnaturalitzar una substància, un aliment, un medicament, etc mesclant-hi una substància estranya, sofisticar Adulterar el vi amb guix transitiu figuradament Fer impur, corrompre, viciar Adulterar la voluntat popular
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adulteri

■ adulteri

masculí religió i dret Relació sexual, considerada illícita, del marit o de la muller amb una persona que no sigui el cònjuge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adulterí
| adulterina

■ adulterí
| adulterina

adjectiu Provinent d’adulteri Fill adulterí figuradament Fals, espuri
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adulterinament

■ adulterinament

adverbi Amb adulteri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adultesa

■ adultesa

femení Qualitat d’adult Període de la vida que segueix l’adolescència
Traducció