Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ convincentment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convincentment</title>

Etimologia: de convincent

adverbi D’una manera convincent.

■ convincentment

adverbi D’una manera convincent

convindre

<title type="display">convindre</title>

Etimologia: variant de convenir

verb transitiu i intransitiu Convenir.

convindre

verb transitiu i intransitiu Convenir

■ convinença

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convinença</title>

Etimologia: del ll. convenientia, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Fet de concloure un acord amb algú sobre un punt determinat.
1. Acord, pacte.
2. història del dret Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement i sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne.
dret català Mitja guadanyeria.

■ convinença

femení Fet de concloure un acord amb algú sobre un punt determinat Acord, pacte història del dret Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement i sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne dret català Mitja guadanyeria

■ convinent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convinent</title>

Etimologia: del ll. conveniens, -ntis, participi pres. de convenīre ‘convenir’

adjectiu antigament Convenient.

■ convinent

adjectiu antigament Convenient

■ convingut

| convinguda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convingut</title>

Etimologia: de convenir

adjectiu Establert per l’ús, per convenció. Un llenguatge convingut.

■ convingut

| convinguda

adjectiu Establert per l’ús, per convenció Un llenguatge convingut

■ convit

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convit</title>

Etimologia: de convidar 1a font: s. XIV, Llull

masculí

Acció de convidar.
Acte, especialment àpat, a què hom és convidat.

■ convit

masculí Acció de convidar Acte, especialment àpat, a què hom és convidat

■ conviure

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conviure</title>

Partició sil·làbica: con_viu_re
Etimologia: del ll. convivĕre, íd.

verb intransitiu Viure plegats. L’Anna i l’Enric conviuen en un pis menut. Conviu amb un italià. Tots dos conviuen des que es van conèixer.

■ conviure

verb intransitiu Viure plegats L’Anna i l’Enric conviuen en un pis menut Conviu amb un italià Tots dos conviuen des que es van conèixer

convival

<title type="display">convival</title>

adjectiu Relatiu o pertanyent al convit. Recull de cançons i poemes convivals.

convival

adjectiu Relatiu o pertanyent al convit Recull de cançons i poemes convivals

■ convivència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convivència</title>

Partició sil·làbica: con_vi_vèn_ci_a
Etimologia: de convivent 1a font: 1917, DOrt.

femení

Acció de conviure.
plural ensenyament Nom donat a les colònies escolars, especialment per part d’escoles de titularitat religiosa.

■ convivència

femení Acció de conviure plural ensenyament Nom donat a les colònies escolars, especialment per part d’escoles de titularitat religiosa

■ convivent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convivent</title>

Etimologia: de conviure

masculí i femení Cadascuna de les diferents persones que viuen plegades.

■ convivent

masculí i femení Cadascuna de les diferents persones que viuen plegades