Es mostren 88951 resultats

■ convidador
| convidadora

■ convidador
| convidadora

masculí i femení Persona que convida especialment Encarregat de convidar a una solemnitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convidar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convidar</title>

Etimologia: del ll. vg. *convitare, íd., variant del ll. cl. invitare, íd., per influx probablement també del ll. cl. convivium ‘banquet’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Pregar (algú) de prendre part en un àpat, una festa, etc.; invitar. No hi va anar perquè no el van convidar.
  2. Incitar, fer venir gust o desig. Un temps que no convida a sortir.

■ convidar

verb transitiu Pregar algú de prendre part en un àpat, una festa, etc invitar No hi va anar perquè no el van convidar Incitar, fer venir gust o desig Un temps que no convida a sortir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convidat
| convidada

■ convidat
| convidada

masculí i femení Persona que ha estat convidada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convilatà
| convilatana

■ convilatà
| convilatana

masculí i femení Persona que és de la mateixa vila que una altra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convincent

■ convincent

adjectiu Que convenç Un argument, una raó, convincent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convincentment

■ convincentment

adverbi D’una manera convincent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

convindre

convindre

verb transitiu i intransitiu convenir
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convinença


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convinença</title>

Etimologia: del ll. convenientia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Fet de concloure un acord amb algú sobre un punt determinat.
    1. Acord, pacte.
    2. història del dret Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement i sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne.
  3. dret català Mitja guadanyeria.

■ convinença

femení Fet de concloure un acord amb algú sobre un punt determinat Acord, pacte història del dret Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement i sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne dret català Mitja guadanyeria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convinent

■ convinent

adjectiu antigament Convenient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convingut
| convinguda

■ convingut
| convinguda

adjectiu Establert per l’ús, per convenció Un llenguatge convingut
Traducció