<title type="display">convindre</title>
Accessory
Etimologia: variant de convenir
Body
Es mostren 88939 resultats
■
convinença
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convinença</title>
Accessory
Etimologia: del ll. convenientia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
- Fet de concloure un acord amb algú sobre un punt determinat.
-
- Acord, pacte.
- història del dret Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement i sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne.
- dret català Mitja guadanyeria.
■
convinença
femení Fet de concloure un acord amb algú sobre un punt determinat Acord, pacte història del dret Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement i sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne dret català Mitja guadanyeria
■
convinent
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convinent</title>
Accessory
Etimologia: del ll. conveniens, -ntis, participi pres. de convenīre ‘convenir’
Body
adjectiu antigament Convenient.
■
convinent
adjectiu antigament Convenient
■
convingut
| convinguda
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convingut</title>
Accessory
Etimologia: de convenir
Body
adjectiu Establert per l’ús, per convenció. Un llenguatge convingut.
■
convingut
| convinguda
adjectiu Establert per l’ús, per convenció Un llenguatge convingut
■
convit
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convit</title>
Accessory
Etimologia: de convidar 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí
- Acció de convidar.
- Acte, especialment àpat, a què hom és convidat.
■
convit
masculí Acció de convidar Acte, especialment àpat, a què hom és convidat
■
conviure
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conviure</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_viu_re
Etimologia: del ll. convivĕre, íd.
Etimologia: del ll. convivĕre, íd.
Body
verb
intransitiu Viure plegats. L’Anna i l’Enric conviuen en un pis menut. Conviu amb un italià. Tots dos conviuen des que es van conèixer.
■
conviure
verb intransitiu Viure plegats L’Anna i l’Enric conviuen en un pis menut Conviu amb un italià Tots dos conviuen des que es van conèixer
convival
<title type="display">convival</title>
Body
adjectiu Relatiu o pertanyent al convit. Recull de cançons i poemes convivals.
convival
adjectiu Relatiu o pertanyent al convit Recull de cançons i poemes convivals
■
convivència
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convivència</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_vi_vèn_ci_a
Etimologia: de convivent 1a font: 1917, DOrt.
Etimologia: de convivent 1a font: 1917, DOrt.
Body
-
femení
- Acció de conviure.
- plural ensenyament Nom donat a les colònies escolars, especialment per part d’escoles de titularitat religiosa.
■
convivència
femení Acció de conviure plural ensenyament Nom donat a les colònies escolars, especialment per part d’escoles de titularitat religiosa
■
convivent
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convivent</title>
Accessory
Etimologia: de conviure
Body
masculí i femení Cadascuna de les diferents persones que viuen plegades.
■
convivent
masculí i femení Cadascuna de les diferents persones que viuen plegades
■
convocació
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convocació</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_vo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. convocatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XVII
Etimologia: del ll. convocatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XVII
Body
femení Acció de convocar.
■
convocació
femení Acció de convocar