Es mostren 88939 resultats

■ cordiforme

■ cordiforme

adjectiu Que té la forma d’un cor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordilina

■ cordilina

femení botànica i jardineria Gènere de plantes arborescents de la família de les liliàcies Cordyline sp , de fulles ensiformes, de flors blanques o liles disposades en panícula terminal i de fruits en baia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordill

■ cordill

masculí Fil gruixut de cànem retort, de dos a quatre caps, emprat per a lligar i fer cosits nàutica Cap de poc gruix que porten la corredora i l’escandall
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cordimarià
| cordimariana

cordimarià
| cordimariana

adjectiu Relatiu o pertanyent al Cor de Maria masculí Religiós claretià
Gran Diccionari de la llengua catalana

cordino*

cordino*

masculí excursionisme En escalada, en espeleologia, etc, corda curta, resistent i de poc diàmetre usada per a assegurar-se i com a tercera corda en l’escalada artificial
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordita

■ cordita

femení explosius Pólvora de les anomenades sense fum , mescla de cotó pólvora, nitroglicerina i vaselina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corditis

■ corditis

femení patologia Inflamació de les cordes vocals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cordó</title>

Etimologia: de corda 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Cordeta, generalment d’estructura tubular, feta amb diferents caps retorts o trenats, de cotó, lli, llana, seda, etc., amb ànima o sense. Els cordons de les sabates.
    2. Unió de filasses retortes que formen com una corda i que serveix per a fer altres cordes i caps.
    3. Corda que porten cenyida els frares de certs ordes religiosos. El cordó de sant Francesc.
    4. Banda que porten com a insígnia els membres de certs ordes. El cordó d’un orde de cavalleria.
    5. música En els instruments de fusta, cordeta agafada a l’instrument que permet de mantenir-lo penjat al coll.
    6. afluixar els cordons figuradament Gastar, despendre, diners.
    7. allargar els cordons figuradament Donar diners.
    8. no arribar els cordons per a (alguna cosa) figuradament No tenir prou diners per a fer-la.
  2. Conjunt de persones col·locades a intervals tot al llarg d’una línia per a impedir el pas de l’un costat a l’altre d’aquesta línia. Un cordó de policia impedia l’accés a la plaça.
  3. Motllura en forma de cilindre massís.
  4. anatomia Estructura anatòmica amb morfologia semblant a un cordó.
  5. electrotècnia Cable constituït per un conductor flexible aïllat o més, sovint protegit per una coberta comuna també flexible, destinat especialment per a les instal·lacions domèstiques, per a l’alimentació d’aparells electrodomèstics o per a efectuar determinades connexions provisionals entre aparells.
  6. folklore Cadascun dels grups de castellers que van omplint de manera concèntrica els espais buits que queden a la pinya.
  7. fructicultura Tipus de poda de formació que comporta la utilització d’armadures i que consisteix a deixar en l’arbre fruiter un eix o més.
  8. numismàtica Orla gravada al cantell de les monedes que en fa més difícil la falsificació i posa en evidència si han estat retallades o hi falta metall.
  9. indústria tèxtil Cadascuna de les llistes estretes i de relleu que formen els teixits acanalats.
  10. cordó litoral (o de platja) geomorfologia Acumulació de sorra, de còdols i de llim disposada paral·lelament a la línia de costa.
  11. cordons! vulgarment Eufemisme per collons!
  12. cordons de gitana botànica Moc de gall.

■ cordó

masculí Cordeta, generalment d’estructura tubular, feta amb diferents caps retorts o trenats, de cotó, lli, llana, seda, etc, amb ànima o sense Els cordons de les sabates Unió de filasses retortes que formen com una corda i que serveix per a fer altres cordes i caps Corda que porten cenyida els frares de certs ordes religiosos El cordó de sant Francesc Banda que porten com a insígnia els membres de certs ordes El cordó d’un orde de cavalleria música En els instruments de fusta, cordeta agafada a l’instrument que permet de mantenir-lo penjat al coll afluixar els cordons figuradament Gastar,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordo-

■ cordo-

Forma prefixada del mot grec khordḗ , que significa ‘tripa’, ‘corda musical’, ‘cordó’ Ex cordòfon, cordotomia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordòfon
| cordòfona

■ cordòfon
| cordòfona

adjectiu i masculí música Dit de l’instrument en el qual el so és produït per mitjà de la vibració d’una corda tesada entre punts fixos