Es mostren 88940 resultats

■ coronament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coronament</title>

Etimologia: de coronar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Acció de coronar. El coronament d’un sobirà.
  2. Allò que corona, que completa. El coronament d’un edifici.
  3. construcció naval Contorn superior de la cobertura amb el qual aquesta acaba a popa formant un arc convex.

■ coronament

masculí Acció de coronar El coronament d’un sobirà Allò que corona, que completa El coronament d’un edifici construcció naval Contorn superior de la cobertura amb el qual aquesta acaba a popa formant un arc convex
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coronar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coronar</title>

Etimologia: del ll. coronare, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
    verb
    1. transitiu Posar una corona (a algú), especialment com a insígnia de dignitat sobirana; investir de la dignitat sobirana. Coronar el vencedor. Jesucrist, coronat d’espines. Coronar rei o emperador algú. Anaven amb mantells blancs, coronades de flors.
    2. transitiu figuradament Coronar la virtut. Això el corona de glòria.
    3. pronominal figuradament Coronar-se algú de glòria.
    1. transitiu Formar com una corona tot al voltant d’alguna cosa, adornar-ne la part superior. Tot de turons boscats coronen la vall. Els merlets que coronen la torre.
    2. intransitiu per analogia medicina Començar a treure el cap el fetus en el moment del part. El nen ja coronava i la llevadora encara no havia arribat.
    3. coronar una posició tàctica Ocupar un cert objectiu.
  3. transitiu figuradament
    1. Completar, portar a perfecció. El fi corona l’obra.
    2. fusteria Repolir els contorns i les parts fusterejades per tal de completar una obra de fusteria.
  4. transitiu agricultura Podar tot el brancam (d’un arbre).
  5. pronominal mecànica Trencar-se les dents d’un engranatge.

■ coronar

verb transitiu Posar una corona a algú, especialment com a insígnia de dignitat sobirana investir de la dignitat sobirana Coronar el vencedor Jesucrist, coronat d’espines Coronar rei o emperador algú Anaven amb mantells blancs, coronades de flors transitiu figuradament Coronar la virtut Això el corona de glòria pronominal figuradament Coronar-se algú de glòria transitiu Formar com una corona tot al voltant d’alguna cosa, adornar-ne la part superior Tot de turons boscats coronen la vall Els merlets que coronen la torre intransitiu per analogia medicina Començar a treure el cap el fetus en el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coronari
| coronària

■ coronari
| coronària

adjectiu Disposat en corona Artèria coronària adjectiu patologia Dit del pacient afectat d’una cardiopatia, especialment de tipus ateromatós femení botànica Sordonaia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

coronariografia


<title type="display">coronariografia</title>

Partició sil·làbica: co_ro_na_ri_o_gra_fi_a
femení diagnosi Mètode radiològic que té per finalitat fer visibles les dues artèries coronàries i llurs branques mitjançant la injecció d’una substància de contrast.

coronariografia

femení diagnosi Mètode radiològic que té per finalitat fer visibles les dues artèries coronàries i llurs branques mitjançant la injecció d’una substància de contrast
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coronat
| coronada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coronat</title>

Etimologia: de coronar
  1. adjectiu
    1. Guarnit de corona. Un escut amb un lleó coronat. Un concursant coronat. Un rei coronat. Una vall coronada de turons.
    2. Que té sobirania. Un emperador coronat.
    3. les testes coronades Els monarques.
  2. adjectiu Que té forma de corona.
  3. adjectiu Que duu representada una corona.
  4. adjectiu heràldica
    1. Dit de l’escut timbrat amb una corona.
    2. Dit de tot animal, cap o elm que porta una corona.
  5. adjectiu i masculí història Dit de qui ha rebut tonsura.
  6. masculí numismàtica
    1. Nom donat a diverses monedes medievals (ral provençal, diner valencià, diner barceloní) que duien gravada una corona o una testa coronada.
    2. coronat d’Aragó Blanca coronada de valor de quatre diners.

■ coronat
| coronada

adjectiu Guarnit de corona Un escut amb un lleó coronat Un concursant coronat Un rei coronat Una vall coronada de turons Que té sobirania Un emperador coronat les testes coronades Els monarques adjectiu Que té forma de corona adjectiu Que duu representada una corona adjectiu heràldica Dit de l’escut timbrat amb una corona Dit de tot animal, cap o elm que porta una corona adjectiu i masculí història Dit de qui ha rebut tonsura masculí numismàtica Nom donat a diverses monedes medievals ral provençal, diner valencià, diner barceloní que duien gravada una corona o una testa coronada coronat d’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coronatge

■ coronatge

masculí història Dret que pagaven els vassalls dels reis de Catalunya-Aragó amb motiu de la coronació dels membres de la família reial
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coronavirus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coronavirus</title>

Etimologia: de l’angl. coronavirus, íd., comp. del llat. corona ‘corona’ i virus ‘virus’
masculí microbiologia Família de virus amb ARN d’una sola cadena, de forma esfèrica i amb càpsida de simetria helicoidal, que presenten un embolcall amb espícules en forma de pètals o punxes i són agents causants de malalties respiratòries i altres afeccions, com ara la COVID-19.

■ coronavirus

masculí microbiologia Família de virus amb ARN d’una sola cadena, de forma esfèrica i amb càpsida de simetria helicoidal, que presenten un embolcall amb espícules en forma de pètals o punxes i són agents causants de malalties respiratòries i altres afeccions, com ara la COVID-19
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corondell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corondell</title>

Etimologia: de l’ant. colondell, dimin. del també ant. colonda ‘columna’, ll. columna, per dissimilació de la -l- 1a font: s. XV
    masculí
  1. codicologia Columna.
  2. arts gràfiques Filet simple o doble amb què són separades les columnes d’una pàgina, o simplement l’espai en blanc que hom hi deixa.
  3. papereria Cadascuna de les línies espaiades i transparents que, perpendicularment, de dalt a baix, hi ha en els fulls de paper verjurat.

■ corondell

masculí codicologia Columna arts gràfiques Filet simple o doble amb què són separades les columnes d’una pàgina, o simplement l’espai en blanc que hom hi deixa papereria Cadascuna de les línies espaiades i transparents que, perpendicularment, de dalt a baix, hi ha en els fulls de paper verjurat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coronel
| coronela


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coronel</title>

Etimologia: de l’it. colonnello, ant. ‘columna de tropes, regiment’, que designà després l’oficial que la manava, der. del ll. columna, íd.; del cat. passà al cast., com ho mostra la igualtat de terminació 1a font: 1511
  1. organització militar i història
    1. masculí i femení Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del tinent coronel.
    2. masculí Als segles XVII i XVIII, a Barcelona, i durant la guerra de Successió també a Palma de Mallorca, cap de la host ciutadana anomenada la Coronela.
  2. femení [en desús] Muller d’un coronel.
  3. femení història Força armada, provinent de l’antiga host i dissolta pels borbònics, que Barcelona posava en peu de guerra per a la seva defensa, formada per individus dels gremis i comandada per un coronel, que era el conseller en cap de la ciutat.

■ coronel
| coronela

organització militar i història masculí i femení Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del tinent coronel masculí Als segles XVII i XVIII, a Barcelona, i durant la guerra de Successió també a Palma de Mallorca, cap de la host ciutadana anomenada la Coronela femení en desús Muller d’un coronel femení història Força armada, provinent de l’antiga host i dissolta pels borbònics, que Barcelona posava en peu de guerra per a la seva defensa, formada per individus dels gremis i comandada per un coronel, que era el conseller en cap de la ciutat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

coronelia


<title type="display">coronelia</title>

Partició sil·làbica: co_ro_ne_li_a
femení història militar Unitat dels exèrcits dels Reis Catòlics i de Carles V, anomenada també esquadró, formada per dotze companyies i comandada per un coronel.

coronelia

femení història militar Unitat dels exèrcits dels Reis Catòlics i de Carles V, anomenada també esquadró, formada per dotze companyies i comandada per un coronel