Es mostren 88951 resultats

■ correguda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correguda</title>

Etimologia: de córrer 1a font: 1328
    femení
    1. Acció de córrer l’home o un animal. Quina correguda que hem fet!
    2. en una correguda En poca estona, anant de pressa. Ves-hi en una correguda.
    1. Cursa, cos. Una correguda de bicicletes, de cavalls.
    2. esports En el beisbol, punt que aconsegueix un jugador atacant quan ha recorregut en sentit contrari a les agulles del rellotge les tres bases del diamant o camp interior i arriba a la base de meta sense ésser eliminat, cosa que constitueix l’objectiu final de tota acció ofensiva.
    3. correguda de bous Fet de córrer bous.
    4. correguda de joies folklore A l’Horta i a la ciutat de València, cursa o correguda de cavalls muntats a pèl per llauradors per a celebrar esdeveniments polítics i d’altra mena.
    5. correguda de sacs Cos de sacs.
  3. Acció de recórrer un país en so de guerra, per saquejar-lo.

■ correguda

femení Acció de córrer l’home o un animal Quina correguda que hem fet en una correguda En poca estona, anant de pressa Ves-hi en una correguda Cursa, cos Una correguda de bicicletes, de cavalls esports En el beisbol, punt que aconsegueix un jugador atacant quan ha recorregut en sentit contrari a les agulles del rellotge les tres bases del diamant o camp interior i arriba a la base de meta sense ésser eliminat, cosa que constitueix l’objectiu final de tota acció ofensiva correguda de bous Fet de córrer bous correguda de joies folklore A l’Horta i a la ciutat de València, cursa o correguda de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correguera

■ correguera

femení Ganes de córrer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correig

■ correig

masculí Eixanguer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correlació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correlació</title>

Partició sil·làbica: cor_re_la_ci_ó
Etimologia: del b. ll. correlatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Relació entre dues accions, fenòmens o sèries quan es desenvolupen en el mateix sentit o en sentit contrari, talment que l’augment de l’un correspon a l’augment o a la minva de l’altre. Les xifres d’aquesta columna no serven correlació amb les de l’altra.
  2. estadística Grau d’interdependència entre diverses variables o entre diferents conjunts de nombres.
  3. estratigrafia Relació equivalent entre els estrats, basada en la composició petrogràfica i la posició estratigràfica d’una unitat i en l’existència de fòssils correlatius.
  4. fonètica, fonologia Relació de dues o més entitats fonemàtiques (dites correlats), en funció d’un determinat tret pertinent. Correlació melòdica, de timbre, de sonoritat.
  5. gramàtica Interrelació de condicionament entre dos o més elements d’una oració (dits correlatius) o entre els temps verbals en oracions compostes.

■ correlació

femení Relació entre dues accions, fenòmens o sèries quan es desenvolupen en el mateix sentit o en sentit contrari, talment que l’augment de l’un correspon a l’augment o a la minva de l’altre Les xifres d’aquesta columna no serven correlació amb les de l’altra estadística Grau d’interdependència entre diverses variables o entre diferents conjunts de nombres estratigrafia Relació equivalent entre els estrats, basada en la composició petrogràfica i la posició estratigràfica d’una unitat i en l’existència de fòssils correlatius fonètica, fonologia Relació de dues o més entitats fonemàtiques…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correlacional

■ correlacional

adjectiu Relatiu o pertanyent a una correlació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correlacionar

■ correlacionar

verb transitiu Correlar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correlar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correlar</title>

Etimologia: formació culta analògica regressiva (i abusiva) sobre la base del b. ll. correlatus, -a, -um ‘correlat’, der. de refērre ‘referir’, segurament calc de l’angl. to correlate, íd.
    verb transitiu
  1. Establir una correlació (entre dues o més coses). Correlar dos fenòmens geològics.
  2. estadística Buscar la correlació entre dues sèries estadístiques.

■ correlar

verb transitiu Establir una correlació entre dues o més coses Correlar dos fenòmens geològics estadística Buscar la correlació entre dues sèries estadístiques
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correlat
| correlada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correlat</title>

Etimologia: del b. ll. correlatus, -a, -um, íd., der. de refērre ‘referir’
  1. adjectiu estadística Dit del fenomen les sèries d’observacions del qual presenten un coeficient de correlació significatiu amb les d’un altre.
  2. masculí lingüística Membre d’una correlació.

■ correlat
| correlada

adjectiu estadística Dit del fenomen les sèries d’observacions del qual presenten un coeficient de correlació significatiu amb les d’un altre masculí lingüística Membre d’una correlació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correlatiu
| correlativa

■ correlatiu
| correlativa

adjectiu i masculí Que té correlació o indica correlació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correlativament

■ correlativament

adverbi Indicant o implicant correlació
Traducció