Es mostren 88939 resultats

■ correlar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correlar</title>

Etimologia: formació culta analògica regressiva (i abusiva) sobre la base del b. ll. correlatus, -a, -um ‘correlat’, der. de refērre ‘referir’, segurament calc de l’angl. to correlate, íd.
    verb transitiu
  1. Establir una correlació (entre dues o més coses). Correlar dos fenòmens geològics.
  2. estadística Buscar la correlació entre dues sèries estadístiques.

■ correlar

verb transitiu Establir una correlació entre dues o més coses Correlar dos fenòmens geològics estadística Buscar la correlació entre dues sèries estadístiques
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correlat
| correlada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correlat</title>

Etimologia: del b. ll. correlatus, -a, -um, íd., der. de refērre ‘referir’
  1. adjectiu estadística Dit del fenomen les sèries d’observacions del qual presenten un coeficient de correlació significatiu amb les d’un altre.
  2. masculí lingüística Membre d’una correlació.

■ correlat
| correlada

adjectiu estadística Dit del fenomen les sèries d’observacions del qual presenten un coeficient de correlació significatiu amb les d’un altre masculí lingüística Membre d’una correlació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correlatiu
| correlativa

■ correlatiu
| correlativa

adjectiu i masculí Que té correlació o indica correlació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correlativament

■ correlativament

adverbi Indicant o implicant correlació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correligionari
| correligionària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correligionari</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia coreligionari -ària]

Partició sil·làbica: cor_re_li_gi_o_na_ri
Etimologia: de religionari 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu i masculí i femení
  1. Dit de la persona que professa la mateixa religió que una altra.
  2. Dit de la persona que té la mateixa opinió que una altra.

■ correligionari
| correligionària

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que professa la mateixa religió que una altra Dit de la persona que té la mateixa opinió que una altra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrença

■ corrença

femení Diarrea
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrent</title>

Etimologia: de córrer 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Dit de l’aigua o d’un altre fluid que corre, que no està aturat.
  2. masculí
    1. Massa fluida que es mou contínuament en una determinada direcció.
    2. Moviment d’aquesta massa. Amb les finestres obertes hi ha corrent.
    3. figuradament Ús general; moda. Fins en això cal seguir el corrent.
    4. figuradament Emoció simultània o mútua en dues persones o més.
    5. electricitat i electrotècnia Moviment de càrregues elèctriques en un medi o al llarg d’un circuit.
    6. electricitat Intensitat d’un corrent elèctric.
    7. partícules elementals En física de partícules, moviment o evolució d’una càrrega (en el sentit general) en una interacció.
    8. contra corrent En direcció contrària a la del moviment de l’aigua.
    9. contra corrent figuradament Contra l’opinió o els costums predominants.
    10. corrent d’opinió (o simplement corrent) Sector d’ideologia diferenciada dins un partit polític, una organització, etc.
    11. deixar-se dur pel corrent figuradament Obrar en consonància amb les opinions o els costums predominants.
  3. adjectiu
    1. Dit de l’any, el mes, etc., actuals, en curs. El deu del mes corrent.
    2. Dit del preu que té una mercaderia actualment. Comprar al preu corrent.
    3. posar (o tenir) al corrent figuradament Fer o haver fet una cosa endarrerida.
    4. posar (o tenir) al corrent figuradament Assabentar o haver assabentat (algú) del que passa.
    5. posar-se (o estar) al corrent figuradament Pagar o haver pagat els deutes endarrerits, fer o haver fet la feina endarrerida, etc.
    6. posar-se (o estar) al corrent figuradament Assabentar-se o haver-se assabentat del que passa.
  4. adjectiu
    1. Que circula.
    2. Generalment acceptat, admès per l’ús comú, pel costum.
    3. numismàtica Dit de la moneda de bona llei i bon pes, admesa correntment en el comerç.
  5. adjectiu heràldica Dit de l’animal representat en acció de córrer.

■ corrent

adjectiu Dit de l’aigua o d’un altre fluid que corre, que no està aturat masculí Massa fluida que es mou contínuament en una determinada direcció Moviment d’aquesta massa Amb les finestres obertes hi ha corrent figuradament Ús general moda Fins en això cal seguir el corrent figuradament Emoció simultània o mútua en dues persones o més electricitat i electrotècnia Moviment de càrregues elèctriques en un medi o al llarg d’un circuit electricitat Intensitat d’un corrent elèctric partícules elementals En física de partícules, moviment o evolució d’una càrrega en el sentit general en una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

correnta

correnta

femení dansa corranda 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correnteig

■ correnteig

masculí Un dels cants de la perdiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correntia

■ correntia

femení Corrent d’aigua, especialment de les aigües de la mar
Traducció