Es mostren 88939 resultats

■ corresponsal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corresponsal</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. td. responsalis ‘que respon’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu i masculí i femení
  1. Persona que té correspondència amb una altra persona o amb una corporació.
  2. Comerciant que representa una firma mercantil en una localitat distinta d’aquella on resideix la casa representada.
  3. Periodista que envia informacions al seu periòdic des d’un altre lloc o un altre país.

■ corresponsal

adjectiu i masculí i femení Persona que té correspondència amb una altra persona o amb una corporació Comerciant que representa una firma mercantil en una localitat distinta d’aquella on resideix la casa representada Periodista que envia informacions al seu periòdic des d’un altre lloc o un altre país
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corresponsalia

■ corresponsalia

femení periodisme Càrrec de corresponsal Té la corresponsalia de Brusselles Lloc de treball, despatx, de corresponsal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corresponsió


<title type="display">corresponsió</title>

Partició sil·làbica: cor_res_pon_si_ó
femení dret Pensió addicional que havia de pagar el sotsestabilient mentre era vigent la facultat de sotsestablir finques.

corresponsió

femení dret Pensió addicional que havia de pagar el sotsestabilient mentre era vigent la facultat de sotsestablir finques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretatge

■ corretatge

masculí dret Contracte segons el qual una de les parts, el corredor , facilita, mitjançant una retribució, la conclusió d’un negoci jurídic amb un tercer Retribució del corredor, de l’agent de canvi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretejar

■ corretejar

verb intransitiu antigament Exercir l’ofici de correter
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correter
| corretera

■ correter
| corretera

masculí i femení Corredor mercantil Agent de canvi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

correteria

correteria

femení Corredoria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretger
| corretgera

■ corretger
| corretgera

masculí i femení Persona que fa corretges o en ven història Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també cinter
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretgeria

■ corretgeria

femení Ofici de corretger Botiga de corretger
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretgeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corretgeta</title>

Etimologia: de corretja
    femení
  1. Corretja petita.
  2. Tall en rodó que hom fa en l’escorça d’un arbre per aturar la circulació de la saba i fer-lo morir.
  3. (o corretgeta la ning-ning) jocs d’entreteniment Joc d’infants en el qual un dels jugadors amaga un mocador enrotllat i el qui el troba empaita els altres jugadors pegant-los amb el mocador o corretgeta fins que es refugien a la mare.

■ corretgeta

femení Corretja petita Tall en rodó que hom fa en l’escorça d’un arbre per aturar la circulació de la saba i fer-lo morir o corretgeta la ning-ning jocs d’entreteniment Joc d’infants en el qual un dels jugadors amaga un mocador enrotllat i el qui el troba empaita els altres jugadors pegant-los amb el mocador o corretgeta fins que es refugien a la mare