Es mostren 88940 resultats

■ corretgeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corretgeta</title>

Etimologia: de corretja
    femení
  1. Corretja petita.
  2. Tall en rodó que hom fa en l’escorça d’un arbre per aturar la circulació de la saba i fer-lo morir.
  3. (o corretgeta la ning-ning) jocs d’entreteniment Joc d’infants en el qual un dels jugadors amaga un mocador enrotllat i el qui el troba empaita els altres jugadors pegant-los amb el mocador o corretgeta fins que es refugien a la mare.

■ corretgeta

femení Corretja petita Tall en rodó que hom fa en l’escorça d’un arbre per aturar la circulació de la saba i fer-lo morir o corretgeta la ning-ning jocs d’entreteniment Joc d’infants en el qual un dels jugadors amaga un mocador enrotllat i el qui el troba empaita els altres jugadors pegant-los amb el mocador o corretgeta fins que es refugien a la mare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corretja</title>

Etimologia: del ll. corrigia, íd. 1a font: 1271
    femení
    1. Banda o llenca de cuir. Cenyir-se el cos amb una corretja. El rellotger ha canviat la corretja del rellotge.
    2. corretja de transmissió Òrgan de transmissió de la potència entre dos eixos allunyats que proporciona un acoblament flexible i econòmic.
    1. Resistència a rompre’s d’una cosa viscosa, flexible.
    2. tenir corretja figuradament Tenir molta paciència, saber-se dominar.
  3. construcció Bigueta col·locada horitzontalment, recolzada damunt dues encavallades o dues bigues, que serveix alhora de recolzament als cabirons per tal de formar la coberta o teulada.
  4. ictiologia Caputxó.

■ corretja

femení Banda o llenca de cuir Cenyir-se el cos amb una corretja El rellotger ha canviat la corretja del rellotge corretja de transmissió Òrgan de transmissió de la potència entre dos eixos allunyats que proporciona un acoblament flexible i econòmic Resistència a rompre’s d’una cosa viscosa, flexible tenir corretja figuradament Tenir molta paciència, saber-se dominar construcció Bigueta collocada horitzontalment, recolzada damunt dues encavallades o dues bigues, que serveix alhora de recolzament als cabirons per tal de formar la coberta o teulada ictiologia Caputxó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretjada

■ corretjada

femení Cop de corretja plural assot 1 1 Corretjades emplomades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretjam

■ corretjam

masculí Conjunt de corretges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretjó

■ corretjó

masculí indústria tèxtil Cadascuna de les tires de cuir o de cautxú que a la sortida d’algunes cardes de llana separen el tel de floca en diverses vetes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretjola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corretjola</title>

Etimologia: de corretja
femení botànica Nom de diverses plantes herbàcies volubles de la família de les convolvulàcies (Convolvulus arvensis), de flors acampanades blanques o rosades, com la corretjola de serp (C. althaeoides), la corretjola gran (o grossa) (C. sepium), i la corretjola marina (C. soldanella).

■ corretjola

femení botànica Nom de diverses plantes herbàcies volubles de la família de les convolvulàcies Convolvulus arvensis , de flors acampanades blanques o rosades, com la corretjola de serp C althaeoides , la corretjola gran o grossa C sepium , i la corretjola marina C soldanella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretjós
| corretjosa

■ corretjós
| corretjosa

adjectiu Coriaci Corretjut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corretjot


<title type="display">corretjot</title>

Etimologia: de corretja
masculí oficis manuals Fleix de ferro que, entre altres aplicacions, era emprat per a construir els cèrcols de testa dels bocois grossos.

corretjot

masculí oficis manuals Fleix de ferro que, entre altres aplicacions, era emprat per a construir els cèrcols de testa dels bocois grossos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretjut
| corretjuda

■ corretjut
| corretjuda

adjectiu Dit d’una menja que, pel fet d’ésser mal cuita, resulta gomosa i de mal mastegar Pa corretjut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correu</title>

Partició sil·làbica: cor_reu
Etimologia: del fr. ant. corlieu ‘missatger’ (literalment ‘corre llocs’), alterat en correu per influx de córrer 1a font: 1196
    masculí
    1. història Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc., d’un lloc a un altre.
    2. Vehicle de transport públic que transporta normalment la correspondència i altres objectes tramesos pel servei de correus. Tren correu. Vapor correu. El correu arriba a l’estació.
    1. [generalment en pl] Servei públic, anomenat també servei de correus, que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada.
    2. a correu seguit (o pel primer correu) locució adverbial Aplicat a la manera de contestar una carta, el mateix dia en què hom la rep.
    3. casa de correus Oficina principal del servei de correus d’una població.
    4. cos de correus Cos de funcionaris de correus.
    5. per correu Mitjançant el servei de correus.
  3. Conjunt de cartes, etc., que hom expedeix, transporta o rep per correu.
  4. Senyal precursor; pròdrom.
  5. correu brossa informàtica i telecomunicacions Conjunt de missatges electrònics inoportuns, generalment de caràcter publicitari i sense interès per al receptor, que s’envien indiscriminadament a un gran nombre d’internautes.
  6. correu electrònic [abreviatura c/e] informàtica Sistema d’enviament i recepció de missatges entre dos o més usuaris per mitjà d’una xarxa informàtica.

■ correu

masculí història Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc, d’un lloc a un altre Vehicle de transport públic que transporta normalment la correspondència i altres objectes tramesos pel servei de correus Tren correu Vapor correu El correu arriba a l’estació generalment en pl Servei públic, anomenat també servei de correus , que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada a correu seguit o pel primer correu locució adverbial Aplicat a la manera de contestar una carta, el mateix dia en què hom la rep casa de correus Oficina principal del…
Informació complementària
Traducció