Es mostren 88951 resultats

■ corretejar

■ corretejar

verb intransitiu antigament Exercir l’ofici de correter
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correter
| corretera

■ correter
| corretera

masculí i femení Corredor mercantil Agent de canvi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

correteria

correteria

femení Corredoria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretger
| corretgera

■ corretger
| corretgera

masculí i femení Persona que fa corretges o en ven història Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també cinter
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretgeria

■ corretgeria

femení Ofici de corretger Botiga de corretger
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretgeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corretgeta</title>

Etimologia: de corretja
    femení
  1. Corretja petita.
  2. Tall en rodó que hom fa en l’escorça d’un arbre per aturar la circulació de la saba i fer-lo morir.
  3. (o corretgeta la ning-ning) jocs d’entreteniment Joc d’infants en el qual un dels jugadors amaga un mocador enrotllat i el qui el troba empaita els altres jugadors pegant-los amb el mocador o corretgeta fins que es refugien a la mare.

■ corretgeta

femení Corretja petita Tall en rodó que hom fa en l’escorça d’un arbre per aturar la circulació de la saba i fer-lo morir o corretgeta la ning-ning jocs d’entreteniment Joc d’infants en el qual un dels jugadors amaga un mocador enrotllat i el qui el troba empaita els altres jugadors pegant-los amb el mocador o corretgeta fins que es refugien a la mare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corretja</title>

Etimologia: del ll. corrigia, íd. 1a font: 1271
    femení
    1. Banda o llenca de cuir. Cenyir-se el cos amb una corretja. El rellotger ha canviat la corretja del rellotge.
    2. corretja de transmissió Òrgan de transmissió de la potència entre dos eixos allunyats que proporciona un acoblament flexible i econòmic.
    1. Resistència a rompre’s d’una cosa viscosa, flexible.
    2. tenir corretja figuradament Tenir molta paciència, saber-se dominar.
  3. construcció Bigueta col·locada horitzontalment, recolzada damunt dues encavallades o dues bigues, que serveix alhora de recolzament als cabirons per tal de formar la coberta o teulada.
  4. ictiologia Caputxó.

■ corretja

femení Banda o llenca de cuir Cenyir-se el cos amb una corretja El rellotger ha canviat la corretja del rellotge corretja de transmissió Òrgan de transmissió de la potència entre dos eixos allunyats que proporciona un acoblament flexible i econòmic Resistència a rompre’s d’una cosa viscosa, flexible tenir corretja figuradament Tenir molta paciència, saber-se dominar construcció Bigueta collocada horitzontalment, recolzada damunt dues encavallades o dues bigues, que serveix alhora de recolzament als cabirons per tal de formar la coberta o teulada ictiologia Caputxó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretjada

■ corretjada

femení Cop de corretja plural assot 1 1 Corretjades emplomades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretjam

■ corretjam

masculí Conjunt de corretges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretjó

■ corretjó

masculí indústria tèxtil Cadascuna de les tires de cuir o de cautxú que a la sortida d’algunes cardes de llana separen el tel de floca en diverses vetes