Es mostren 88951 resultats

■ corretjola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corretjola</title>

Etimologia: de corretja
femení botànica Nom de diverses plantes herbàcies volubles de la família de les convolvulàcies (Convolvulus arvensis), de flors acampanades blanques o rosades, com la corretjola de serp (C. althaeoides), la corretjola gran (o grossa) (C. sepium), i la corretjola marina (C. soldanella).

■ corretjola

femení botànica Nom de diverses plantes herbàcies volubles de la família de les convolvulàcies Convolvulus arvensis , de flors acampanades blanques o rosades, com la corretjola de serp C althaeoides , la corretjola gran o grossa C sepium , i la corretjola marina C soldanella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretjós
| corretjosa

■ corretjós
| corretjosa

adjectiu Coriaci Corretjut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corretjot


<title type="display">corretjot</title>

Etimologia: de corretja
masculí oficis manuals Fleix de ferro que, entre altres aplicacions, era emprat per a construir els cèrcols de testa dels bocois grossos.

corretjot

masculí oficis manuals Fleix de ferro que, entre altres aplicacions, era emprat per a construir els cèrcols de testa dels bocois grossos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corretjut
| corretjuda

■ corretjut
| corretjuda

adjectiu Dit d’una menja que, pel fet d’ésser mal cuita, resulta gomosa i de mal mastegar Pa corretjut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correu</title>

Partició sil·làbica: cor_reu
Etimologia: del fr. ant. corlieu ‘missatger’ (literalment ‘corre llocs’), alterat en correu per influx de córrer 1a font: 1196
    masculí
    1. història Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc., d’un lloc a un altre.
    2. Vehicle de transport públic que transporta normalment la correspondència i altres objectes tramesos pel servei de correus. Tren correu. Vapor correu. El correu arriba a l’estació.
    1. [generalment en pl] Servei públic, anomenat també servei de correus, que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada.
    2. a correu seguit (o pel primer correu) locució adverbial Aplicat a la manera de contestar una carta, el mateix dia en què hom la rep.
    3. casa de correus Oficina principal del servei de correus d’una població.
    4. cos de correus Cos de funcionaris de correus.
    5. per correu Mitjançant el servei de correus.
  3. Conjunt de cartes, etc., que hom expedeix, transporta o rep per correu.
  4. Senyal precursor; pròdrom.
  5. correu brossa informàtica i telecomunicacions Conjunt de missatges electrònics inoportuns, generalment de caràcter publicitari i sense interès per al receptor, que s’envien indiscriminadament a un gran nombre d’internautes.
  6. correu electrònic [abreviatura c/e] informàtica Sistema d’enviament i recepció de missatges entre dos o més usuaris per mitjà d’una xarxa informàtica.

■ correu

masculí història Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc, d’un lloc a un altre Vehicle de transport públic que transporta normalment la correspondència i altres objectes tramesos pel servei de correus Tren correu Vapor correu El correu arriba a l’estació generalment en pl Servei públic, anomenat també servei de correus , que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada a correu seguit o pel primer correu locució adverbial Aplicat a la manera de contestar una carta, el mateix dia en què hom la rep casa de correus Oficina principal del…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrible

■ corrible

adjectiu antigament Que corre fàcilment Corrent, en curs Moneda corrible especialment Dit del llibre de comptabilitat en ús, encara no clos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corricabut

■ corricabut

masculí Corriol gros
Gran Diccionari de la llengua catalana

corrida


<title type="display">corrida</title>

Etimologia: del cast. corrida, íd.
femení tauromàquia Espectacle, anomenat també corrida de toros, que es desenvolupa segons les regles de la tauromàquia, en què un home lluita amb un toro en un recinte tancat de forma circular (la plaça), esquivant les envestides de l’animal amb una peça de roba de colors vistosos (la capa i la muleta), fins a matar-lo amb una espasa (l’estoc).

corrida

femení tauromàquia Espectacle, anomenat també corrida de toros , que es desenvolupa segons les regles de la tauromàquia, en què un home lluita amb un toro en un recinte tancat de forma circular la plaça, esquivant les envestides de l’animal amb una peça de roba de colors vistosos la capa i la muleta, fins a matar-lo amb una espasa l’estoc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrigenda

■ corrigenda

femení Fe d’errates
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corriment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corriment</title>

Etimologia: de córrer 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció de córrer; correguda.
  2. geologia
    1. Moviment de grans unitats estructurals causat per esforços tectònics.
    2. corriment de terres Desplaçament d’una massa de terra per inestabilitat d’un talús.
  3. medicina Fluix d’algun humor en alguna part del cos.

■ corriment

masculí Acció de córrer correguda geologia Moviment de grans unitats estructurals causat per esforços tectònics corriment de terres Desplaçament d’una massa de terra per inestabilitat d’un talús medicina Fluix d’algun humor en alguna part del cos
Traducció