Es mostren 88951 resultats

■ corriolejar

■ corriolejar

verb intransitiu Anar formant corriolada, anar acorriolat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corrioleta

corrioleta

femení botànica Cama-sec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrípies

■ corrípies

femení plural Diarrea Tenir corrípies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corró</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *curro -ōnis, der. de currus ‘carro’ 1a font: 1397
    masculí
    1. Peça cilíndrica o quasi cilíndrica, de fusta, metall, pedra, etc., que per la seva rotació hom fa servir, sola o formant part d’una eina o màquina, en diversos usos.
    2. llar, assumptes domèstics i pastisseria Cilindre sòlid, generalment de fusta, amb mànec a cada cap, que hom utilitza, en pastisseria o com a estri de cuina, per a aprimar o aplanar pasta.
    3. obres públiques Cilindre pesant que, fent-lo rodolar, serveix per a compactar el terreny o el material sobre el qual rodola.
    4. Compactadora. Corró vibrador. Corró d’impactes.
    5. oficis manuals Eina per a pintar formada per un cilindre dur folrat de matèria absorbent que gira sobre un eix metàl·lic, el qual, torçat convenientment, també serveix de mànec.
    6. tecnologia Cilindre sòlid fet de fusta, de metall, de pedra o d’una altra matèria dura, emprat en diverses indústries per a aplanar, esclafar, conduir, arrossegar, enrotllar, reduir el fregament, estirar, etc.
    7. transports Tronc o cilindre de fusta que hom fa servir, fent-lo rodolar, per a transportar objectes pesants col·locats al damunt.
    8. corró de dilatació construcció Cilindre sobre el qual recolza l’extrem d’una jàssera de grans dimensions, d’un pont, etc., que permet la lliure dilatació o contracció de la peça recolzada.
    9. corró d’estampar indústria tèxtil Cilindre que porta gravats en la superfície els dibuixos que hom vol estampar en el teixit.
  2. anatomia animal Regió lumbar del cos humà.

■ corró

masculí Peça cilíndrica o quasi cilíndrica, de fusta, metall, pedra, etc, que per la seva rotació hom fa servir, sola o formant part d’una eina o màquina, en diversos usos llar, assumptes domèstics i pastisseria Cilindre sòlid, generalment de fusta, amb mànec a cada cap, que hom utilitza, en pastisseria o com a estri de cuina, per a aprimar o aplanar pasta obres públiques Cilindre pesant que, fent-lo rodolar, serveix per a compactar el terreny o el material sobre el qual rodola Compactadora Corró vibrador Corró d’impactes oficis manuals Eina per a pintar formada per un cilindre dur folrat de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corroboració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corroboració</title>

Partició sil·làbica: cor_ro_bo_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. corroboratio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de corroborar;
    2. l’efecte.
  2. diplomàtica Una de les clàusules finals d’un diploma que, paral·lelament a les sancions, resumeix la part dispositiva del text.

■ corroboració

femení Acció de corroborar l’efecte diplomàtica Una de les clàusules finals d’un diploma que, parallelament a les sancions, resumeix la part dispositiva del text
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corroborant

■ corroborant

adjectiu Que corrobora masculí Reforçant, medicament que té la virtut d’envigorir l’organisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corroborar

■ corroborar

verb transitiu Donar més força, envigorir Corroborar l’estómac Confirmar una opinió, un argument, un acord, un manament, etc El teu testimoniatge corrobora la seva versió de l’afer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corroboratiu
| corroborativa

■ corroboratiu
| corroborativa

adjectiu Corroborant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corroir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corroir</title>

Partició sil·làbica: cor_ro_ir
Etimologia: del ll. corrodĕre, íd., der. de rodĕre ‘rosegar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Destruir, gastar (alguna cosa), gradualment com rosegant-la. Les traïcions van corroir el tremp del cavaller. Les disputes frontereres corroïren les relacions entre els dos països.
  2. química Un àcid, un àlcali, etc., destruir gradualment un material inorgànic (metall) o un teixit orgànic.

■ corroir

verb transitiu Destruir, gastar alguna cosa, gradualment com rosegant-la Les traïcions van corroir el tremp del cavaller Les disputes frontereres corroïren les relacions entre els dos països química Un àcid, un àlcali, etc, destruir gradualment un material inorgànic metall o un teixit orgànic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrompiment

■ corrompiment

masculí Acció de corrompre corrupció
Traducció