Es mostren 88940 resultats

■ corticoesteroide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corticoesteroide</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia corticosteroide]

Partició sil·làbica: cor_ti_co_es_te_roi_de
masculí bioquímica Cadascun dels composts segregats pel còrtex de les glàndules suprarenals, caracteritzats perquè tenen el nucli del cicloperhidrofenantrè.

■ corticoesteroide

masculí bioquímica Cadascun dels composts segregats pel còrtex de les glàndules suprarenals, caracteritzats perquè tenen el nucli del cicloperhidrofenantrè
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corticoide

■ corticoide

masculí bioquímica Corticoesteroide
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corticosterona

■ corticosterona

femení bioquímica Corticoesteroide glucocorticoide que estimula la gluconeogènesi i el catabolisme de les proteïnes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corticotropina

■ corticotropina

femení fisiologia animal Hormona adrenocorticotròpica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cortiella

■ cortiella

femení Cort de porcs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cortina1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cortina</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. td. cortina, íd., der. del ll. vg. cors, cortis ‘recinte, clos’, pel fet d’envoltar els llits i altres llocs 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Peça de roba que hom penja per adornar, abrigar, etc., darrere les portes o les finestres, per separar dues parts d’una habitació, davant un escenari, per cobrir una prestatgeria, amagar un llit, etc.
    2. tenir cortina antigament Tenir la botiga oberta un barber.
  2. antigament Tapís.
  3. figuradament
    1. Allò que limita la vista, que tapa alguna cosa. Una cortina de muntanyes. Una cortina de pluja.
    2. cortina de foc tàctica Sistema de focs, especialment de la cavalleria, continu i de poca profunditat i densitat, per a desorientar l’enemic quant a la veritable resistència i la situació en el terreny.
    3. cortina de fum tàctica Núvol o boira artificial que hom col·loca entre les forces pròpies i l’enemic a fi d’amagar el moviment d’aquelles.
  4. botànica En alguns gèneres de bolets, conjunt de filaments molt delicats, procedents del vel parcial, que uneixen la vora del capell a la cama.
  5. plural heràldica Les dues parts laterals del pavelló dels sobirans que cauen del cim.
  6. ciències militars Part recta de la muralla que en una fortificació uneix els costats de dos baluards consecutius.
  7. pintura A l’edat mitjana, tela generalment fosca decorada amb escenes de caça, galants o mitològiques, o ornamentacions, a imitació dels treballs de tapisseria.



    8. Vegeu també:
    cortina2

■ cortina1

femení Peça de roba que hom penja per adornar, abrigar, etc, darrere les portes o les finestres, per separar dues parts d’una habitació, davant un escenari, per cobrir una prestatgeria, amagar un llit, etc tenir cortina antigament Tenir la botiga oberta un barber antigament Tapís figuradament Allò que limita la vista, que tapa alguna cosa Una cortina de muntanyes Una cortina de pluja cortina de foc tàctica Sistema de focs, especialment de la cavalleria, continu i de poca profunditat i densitat, per a desorientar l’enemic quant a la veritable resistència i la situació en el terreny cortina de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cortina2

■ cortina2

femení Cort dels porcs Vegeu també cortina 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cortinari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cortinari</title>

Etimologia: de cortina1
masculí botànica Gènere de bolets de la família de les cortinariàcies (Cortinarius sp), de capell viscós o sec, amb la vora reunida a la cama per una cortina que es trenca en obrir-se el capell i resta entorn del peu en forma de filaments tenyits per les espores, com el cortinari gros (C. praestans) i el cortinari metzinós (C. orellanus).

■ cortinari

masculí botànica Gènere de bolets de la família de les cortinariàcies Cortinarius sp , de capell viscós o sec, amb la vora reunida a la cama per una cortina que es trenca en obrir-se el capell i resta entorn del peu en forma de filaments tenyits per les espores, com el cortinari gros C praestans i el cortinari metzinós C orellanus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cortinariàcies


<title type="display">cortinariàcies</title>

Partició sil·làbica: cor_ti_na_ri_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de bolets de l’ordre de les agaricals de cama central, de làmines mai decurrents i de capell cobert d’un vel que forma una cortina.
  2. singular Bolet de la família de les cortinariàcies.

cortinariàcies

femení botànica plural Família de bolets de l’ordre de les agaricals de cama central, de làmines mai decurrents i de capell cobert d’un vel que forma una cortina singular Bolet de la família de les cortinariàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cortinarials


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cortinarials</title>

Partició sil·làbica: cor_ti_na_ri_als
    femení botànica
  1. plural Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs basidiomicets que inclou les famílies de les cortinariàcies i de les crepidotàcies, que altres sistemes de classificació inclouen dins l’ordre de les agaricals.
  2. singular Fong de l’ordre de les cortinarials.

■ cortinarials

femení botànica plural Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs basidiomicets que inclou les famílies de les cortinariàcies i de les crepidotàcies, que altres sistemes de classificació inclouen dins l’ordre de les agaricals singular Fong de l’ordre de les cortinarials