Es mostren 88951 resultats

■ coudinar

■ coudinar

masculí Joc d’infants que consisteix a fer com si cuinessin
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

coulant*

coulant*

masculí pastisseria Pastís petit, amb consistència de bescuit per fora i l’interior de xocolata desfeta, elaborat amb sucre, mantega, xocolata, farina i ous, i que hom serveix calent
Gran Diccionari de la llengua catalana

coulis*

coulis*

masculí gastronomia Puré poc espès fet amb hortalisses, llegums, crustacis o fruites que hom utilitza com a acompanyament d’alguns plats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coulomb


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coulomb</title>

Partició sil·làbica: cou_lomb
Homòfon: colom
Etimologia: del nom del físic fr. Ch. A. de Coulomb (1735-1806)
    masculí metrologia
  1. [símbol C] Unitat de quantitat d’electricitat o càrrega elèctrica del sistema internacional equivalent a la quantitat d’electricitat transportada per un corrent d’un ampere en un segon.
  2. coulomb per quilogram [símbol C/kg] Unitat de quantitat de radiació X o [γ] tal que, en un quilogram d’aire, l’emissió corpuscular que li és associada produeix ions amb una càrrega elèctrica positiva o negativa igual a 1 coulomb.

■ coulomb

masculí metrologia símbol C Unitat de quantitat d’electricitat o càrrega elèctrica del sistema internacional equivalent a la quantitat d’electricitat transportada per un corrent d’un ampere en un segon coulomb per quilogram símbol C/kg Unitat de quantitat de radiació X o γ tal que, en un quilogram d’aire, l’emissió corpuscular que li és associada produeix ions amb una càrrega elèctrica positiva o negativa igual a 1 coulomb
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coulombímetre

■ coulombímetre

masculí metrologia Voltàmetre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coulombimetria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coulombimetria</title>

Partició sil·làbica: cou_lom_bi_me_tri_a
femení química analítica Tècnica electroanalítica basada en la mesura de la quantitat d’electricitat necessària per a convertir quantitativament, per electròlisi, un component de la substància problema en una altra substància.

■ coulombimetria

femení química analítica Tècnica electroanalítica basada en la mesura de la quantitat d’electricitat necessària per a convertir quantitativament, per electròlisi, un component de la substància problema en una altra substància
Gran Diccionari de la llengua catalana

coulòmbmetre

coulòmbmetre

masculí metrologia i electroquímica voltàmetre
Gran Diccionari de la llengua catalana

country*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">country</title>

Pronúncia: kántɾi
Etimologia: mot angl., ‘ruralia’
adjectiu i masculí [plural countries] música Dit de la música popular, generalment cantada, pròpia de la població blanca rural d’algunes zones de l’oest dels Estats Units d’Amèrica, amb el banjo, la guitarra i el violí com a instruments més característics.

country*

adjectiu i masculí plural countries música Dit de la música popular, generalment cantada, pròpia de la població blanca rural d’algunes zones de l’oest dels Estats Units d’Amèrica, amb el banjo, la guitarra i el violí com a instruments més característics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ courar

■ courar

verb transitiu Cobrir d’una capa de coure
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: cou_re
Etimologia: del ll. cuprum, íd., provinent de Kýpros, nom de l’illa de Xipre, d’on s’extreia coure de bona qualitat 1a font: s. XIII
    masculí
  1. química inorgànica
    1. [símbol Cu] Element de transició en la taula periòdica i pertanyent al grup de metalls nobles, de color vermell fosc, dúctil i mal·leable, bon conductor de la calor i l’electricitat, de nombre atòmic 29 i de pes atòmic 63,54.
    2. coure vitri Calcosina.
  2. botànica Beina de la darrera fulla del blat que embolcalla l’espiga naixent.
    1. antigament numismàtica Moneda de poc valor.
    2. tocar coure Disposar de mitjans econòmics, tenir diners.



    4. Vegeu també:
    coure2

■ coure1

masculí química inorgànica símbol Cu Element de transició en la taula periòdica i pertanyent al grup de metalls nobles, de color vermell fosc, dúctil i malleable, bon conductor de la calor i l’electricitat, de nombre atòmic 29 i de pes atòmic 63,54 coure vitri Calcosina botànica Beina de la darrera fulla del blat que embolcalla l’espiga naixent antigament numismàtica Moneda de poc valor tocar coure Disposar de mitjans econòmics, tenir diners Vegeu també coure 2
Informació complementària
Traducció