Es mostren 88939 resultats

coulòmbmetre

coulòmbmetre

masculí metrologia i electroquímica voltàmetre
Gran Diccionari de la llengua catalana

country*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">country</title>

Pronúncia: kántɾi
Etimologia: mot angl., ‘ruralia’
adjectiu i masculí [plural countries] música Dit de la música popular, generalment cantada, pròpia de la població blanca rural d’algunes zones de l’oest dels Estats Units d’Amèrica, amb el banjo, la guitarra i el violí com a instruments més característics.

country*

adjectiu i masculí plural countries música Dit de la música popular, generalment cantada, pròpia de la població blanca rural d’algunes zones de l’oest dels Estats Units d’Amèrica, amb el banjo, la guitarra i el violí com a instruments més característics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ courar

■ courar

verb transitiu Cobrir d’una capa de coure
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: cou_re
Etimologia: del ll. cuprum, íd., provinent de Kýpros, nom de l’illa de Xipre, d’on s’extreia coure de bona qualitat 1a font: s. XIII
    masculí
  1. química inorgànica
    1. [símbol Cu] Element de transició en la taula periòdica i pertanyent al grup de metalls nobles, de color vermell fosc, dúctil i mal·leable, bon conductor de la calor i l’electricitat, de nombre atòmic 29 i de pes atòmic 63,54.
    2. coure vitri Calcosina.
  2. botànica Beina de la darrera fulla del blat que embolcalla l’espiga naixent.
    1. antigament numismàtica Moneda de poc valor.
    2. tocar coure Disposar de mitjans econòmics, tenir diners.



    4. Vegeu també:
    coure2

■ coure1

masculí química inorgànica símbol Cu Element de transició en la taula periòdica i pertanyent al grup de metalls nobles, de color vermell fosc, dúctil i malleable, bon conductor de la calor i l’electricitat, de nombre atòmic 29 i de pes atòmic 63,54 coure vitri Calcosina botànica Beina de la darrera fulla del blat que embolcalla l’espiga naixent antigament numismàtica Moneda de poc valor tocar coure Disposar de mitjans econòmics, tenir diners Vegeu també coure 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coure2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: cou_re
Etimologia: del ll. vg. cocĕre, ll. cl. coquĕre, íd.
    verb
  1. transitiu [p p cuit -a] alimentació, indústries alimentàries Preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic.
  2. transitiu [p p cuit -a] Sotmetre porcellana, maons, guix, etc., a l’acció del foc perquè adquireixin determinades propietats.
  3. [p p cuit -a] transitiu
    1. Obrar el foc o la calor sobre alguna cosa modificant-ne alguna de les propietats. Coure aliments, teules, calç.
    2. figuradament Produir en una cosa un efecte anàleg al que produeix el foc o la calor. Les fredorades han cuit les plantes.
  4. [p p cogut -uda] intransitiu figuradament
    1. Produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada a algú. Els ulls em couen. La ferida de la cama em cou molt.
    2. Tenir un sabor picant. Aquesta salsa cou massa.
    3. Produir desfici, intranquil·litat, disgust. La repulsa que li donaré ja li courà.
  5. intransitiu [p p cuit -a] Sofrir una transformació una substància sotmesa a l’acció del foc o de la calor. Les mongetes ara couen.
  6. transitiu [p p cuit -a] Digerir, pair. L’estómac cou els aliments.



    7. Vegeu també:
    coure1

■ coure2

verb transitiu p p cuit -a alimentació, indústries alimentàries Preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic transitiu p p cuit -a Sotmetre porcellana, maons, guix, etc, a l’acció del foc perquè adquireixin determinades propietats p p cuit -a transitiu Obrar el foc o la calor sobre alguna cosa modificant-ne alguna de les propietats Coure aliments, teules, calç figuradament Produir en una cosa un efecte anàleg al que produeix el foc o la calor Les fredorades han cuit les plantes p p cogut -uda intransitiu figuradament Produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada a algú…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ courer
| courera

■ courer
| courera

masculí i femení Operari que treballa el coure
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ courim

■ courim

masculí Estris de cuinar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

couvinià
| couviniana


<title type="display">couvinià</title>

Partició sil·làbica: cou_vi_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al couvinià.
  2. masculí Primer estatge (i edat) del devonià mitjà, interjacent entre l’emsià, a la base, i el givetià, al sostre.

couvinià
| couviniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al couvinià masculí Primer estatge i edat del devonià mitjà, interjacent entre l’emsià, a la base, i el givetià, al sostre
Gran Diccionari de la llengua catalana

cov

cov

símbol estadística covariància
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cova


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cova</title>

Homòfon: cove
Etimologia: del ll. vg. *cŏva, íd., substantivació del ll. vg. *cŏvus, -a, -um, variant del ll. cavus, -a, -um ‘buit, concavat’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. geomorfologia Cavitat subterrània poc o molt profunda de forma i de dimensions molt variables.
    1. Habitatge normalment unifamiliar constituït per un conjunt d’habitacions excavades totalment o parcialment a la roca.
    2. Soterrani.
    3. cova de lladres figuradament Casa on s’aplega gent de mal viure.

■ cova

femení geomorfologia Cavitat subterrània poc o molt profunda de forma i de dimensions molt variables Habitatge normalment unifamiliar constituït per un conjunt d’habitacions excavades totalment o parcialment a la roca Soterrani cova de lladres figuradament Casa on s’aplega gent de mal viure
Informació complementària
Traducció