Es mostren 88939 resultats

■ cretinisme

■ cretinisme

masculí patologia Idiòcia endèmica o heretada acompanyada de degeneració física i de deformitats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cretona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cretona</title>

Etimologia: del fr. cretonne, pel nom de la població normanda de Creton, on la fabricaven 1a font: 1906
femení indústria tèxtil Teixit fet amb fils gruixuts de cotó, lligat de plana i bastant d’empesa, que hom destina generalment a l’estampació.

■ cretona

femení indústria tèxtil Teixit fet amb fils gruixuts de cotó, lligat de plana i bastant d’empesa, que hom destina generalment a l’estampació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cretós
| cretosa

cretós
| cretosa

adjectiu petrografia Relatiu o pertanyent a la creta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">creu</title>

Partició sil·làbica: creu
Etimologia: alteració de l’ant. crou, del ll. crŭx, crŭcis, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
    femení
    1. història Instrument de suplici format per un pal vertical (l’estípit) i un travesser horitzontal (el patíbul) que en constitueix els braços, on hom feia morir certs criminals, lligats o clavats per les extremitats.
    2. especialment cristianisme Creu en la qual Jesús fou clavat i mort; anomenada també arbre de la creu.
    3. per extensió art Monument, objecte artístic o figuració plàstica que vol representar la creu de Crist.
    4. creu alçada litúrgia Nom donat a la creu processional durant la processó.
    5. creu de terme història i art Creu monumental de pedra col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.
    6. creu processional litúrgia i art Creu destinada a obrir la marxa en les processons.
    7. Vera Creu cristianisme Veracreu.
    1. Gest traçat en forma de creu.
    2. fer una creu Traçar, amb la mà dreta de dalt a baix i d’esquerra a dreta, el signe de la creu, especialment per beneir.
    3. fer-se creus figuradament Admirar-se, estranyar-se, davant quelcom d’insòlit, d’extraordinari, d’increïble. Quan ho sabrà se’n farà creus.
    4. senyal de la creu cristianisme Gest traçat en forma de creu que hom fa damunt seu o damunt una altra persona.
  3. figuradament cristianisme Religió cristiana. Els missioners han dut la creu a terres llunyanes.
  4. figuradament
    1. Allò que és causa de sofriment per a algú tot al llarg de la vida, sèrie continuada de sofriments. Tothom porta la seva creu.
    2. ajudar a portar la creu (a algú) Compartir les penes, els treballs, etc. (d’algú).
    3. la creu del matrimoni Expressió amb què hom significa les dificultats de la vida matrimonial.
    1. Senyal o marca que figura una creu. Fer una creu al costat dels adjectius que surten en una llista.
    2. fer la creu (a un mot escrit) Indicar, amb una creu, que un mot ha d’ésser suprimit, que no compta.
    3. fer la creu (o fer creu i ratlla) (a algú o a alguna cosa) figuradament No voler-ne saber res més.
    1. Nom de diferents coses les parts de les quals són disposades en forma de creu.
    2. apicultura Cada parell de bastonets entravessats dins el rusc o casa d’abelles per a sostenir les bresques.
    3. gimnàstica Crist.
    4. indústria tèxtil Conjunt de dos o tres llistons, barretes o canyes entre els quals hom encreua els fils d’un ordit a fi de mantenir-los destriats i en la posició deguda i per trobar-los més fàcilment si es trenquen durant l’operació de teixir.
    5. creu de Malta cinematografia i fotografia Dispositiu aplicat principalment als aparells de cinematografia per a donar un moviment d’avanç intermitent a la pel·lícula.
    6. creu filar tecnologia Fils molt prims en forma de creu que es veuen a través del diafragma d’un nivell o un teodolit.
    7. en creu Disposat formant creu.
    8. estar (o posar-se, etc.) amb els braços en creu Estar (o posar-se, etc.) amb els braços en posició horitzontal i en sentits oposats.
    1. Part d’un objecte, d’un instrument, etc., que travessa l’eix o la part principal i forma creu. La creu d’una àncora. La creu d’una espasa.
    2. anatomia animal En els quadrúpedes, part de l’esquena en la qual els ossos de les extremitats anteriors s’encreuen amb l’espinada.
    3. arqueologia i arquitectura Forma de creu llatina o grega que té la planta de les esglésies en què la nau és travessada pel transsepte o creuer.
    4. botànica Enforcadura.
    5. marina, marítim Part central de la verga de figura simètrica i de la vela que s’hi enverga.
    1. La lletra X.
    2. per extensió En algunes expressions, desena d’anys.
    3. passades les quatre creus Passats els quaranta anys.
  9. heràldica
    1. Peça fonamental que resulta de la unió del pal i la faixa.
    2. creu de Borgonya Sautor.
    3. creu de Santa Eulàlia Sautor.
    4. creu de Sant Andreu Sautor.
    5. creu gammada Creu grega amb els quatre braços torçats en angle recte, levogirament o dextrogirament, en forma de lletra gamma o d’escaire i amb tots dos trossos d’igual longitud, anomenada també esvàstica.
  10. heràldica
    1. Condecoració en forma de creu o d’estel usada per certs ordes, corresponent a determinades preeminències o distincions oficials. La creu de Carles III. La creu de la Legió d’Honor.
    2. ésser gran creu Estar (algú) en possessió d’una gran creu.
    3. gran creu Màxima condecoració de certs ordes.
  11. matemàtiques Signe de l’addició (+) o de la multiplicació (×).
  12. numismàtica
    1. Revers d’una moneda, que generalment porta una creu o una diversió quarterada del camp.
    2. per extensió Revers d’una medalla.
    3. per extensió i antigament Peça de moneda.
    4. no tenir una creu per a tapar-se un ull No tenir cap diner.

■ creu

femení història Instrument de suplici format per un pal vertical l’estípit i un travesser horitzontal el patíbul que en constitueix els braços, on hom feia morir certs criminals, lligats o clavats per les extremitats especialment cristianisme Creu en la qual Jesús fou clavat i mort anomenada també arbre de la creu per extensió art Monument, objecte artístic o figuració plàstica que vol representar la creu de Crist creu alçada litúrgia Nom donat a la creu processional durant la processó creu de terme història i art Creu monumental de pedra collocada prop de l’entrada d’algunes poblacions o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

creu-sautor

creu-sautor

femení heràldica Peça composta que resulta de la unió de la creu i el sautor
Gran Diccionari de la llengua catalana

creu-xebró

creu-xebró

femení heràldica Peça composta que resulta de substituir l’extrem inferior de la creu per un xebró
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creuar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">creuar</title>

Partició sil·làbica: cre_uar
Compareu: encreuar
Etimologia: de creu
    verb
  1. transitiu Travessar (una via, un camp, un riu, la mar, l’aire) passant d’un costat a l’altre. Un avió creuà el cel. Creueu ara, que no passa cap cotxe.
  2. transitiu especialment nàutica Navegar en totes direccions (dins un espai determinat de mar) per protegir el comerç, blocar una costa, amb objectius de vigilància o de guerra, etc.
  3. pronominal Encreuar-se. Els dos trens es creuen a la Garriga.

■ creuar

verb transitiu Travessar una via, un camp, un riu, la mar, l’aire passant d’un costat a l’altre Un avió creuà el cel Creueu ara, que no passa cap cotxe transitiu especialment nàutica Navegar en totes direccions dins un espai determinat de mar per protegir el comerç, blocar una costa, amb objectius de vigilància o de guerra, etc pronominal Encreuar-se Els dos trens es creuen a la Garriga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

creuat
| creuada


<title type="display">creuat</title>

Partició sil·làbica: cre_uat
Etimologia: de creuar
adjectiu heràldica Dit del moble, principalment el món i l’asta d’una bandera, somats d’una creu.

creuat
| creuada

adjectiu heràldica Dit del moble, principalment el món i l’asta d’una bandera, somats d’una creu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creuclavat
| creuclavada

■ creuclavat
| creuclavada

adjectiu Crucificat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creuenda

■ creuenda

femení mobiliari Creuera en els baixos d’un moble